Hospital del Mar Research Institute Hospital del Mar Research Institute

Notícies / Nota de premsa

  • 08/07/2020 - Nota de premsa

    Cèl·lules cerebrals amb forma d'estrella esclareixen el vincle entre el consum de cànnabis i la sociabilitat

    El consum de cànnabis pot conduir a canvis de comportament, entre els quals la reducció de les interaccions socials en algunes persones. Per comprendre millor el fenomen, l'investigador de l'Inserm Giovanni Marsicano i el seu equip del NeuroCenter Magendie (Inserm/Universitat de Bordeus), en col·laboració amb el professor de la Universitat de Salamanca Juan P. Bolaños i el seu equip, han identificat per primera vegada en ratolins els mecanismes cerebrals que es troben darrere de la relació entre el cànnabis i la reducció de la sociabilitat. Els resultats de la seva recerca s'han publicat a Nature. El Dr. Arnau Busquets és actualment investigador Ramon y Cajal en el Grup de Recerca de Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes de l'IMIM i un dels primers autors d'aquest treball. Ha estat el responsable de dur a terme la part in vivo del projecte en ratolins, durant el seu període postdoctoral amb l'equip del Dr. Marsicano a Bordeus. El Dr. Busquets va posar en marxa el seu propi grup el passat mes de setembre (https://www.imim.cat/programesrecerca/neurociencies/grfh/cell-type_mechanisms_in_normal_and_pathological_behavior/index.htm)

    Més informació "Cèl·lules cerebrals amb forma d'estrella esclareixen el vincle entre el consum de cànnabis i la sociabilitat"

  • 04/05/2020 - Nota de premsa

    Noves dianes terapèutiques per tractar els dèficits de memòria a la síndrome de Down

    Un equip d'investigadors liderat per la Dra. Victoria Puig de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) en el que també ha participat el Centre de Regulació Genòmica (CRG), ha estudiat les bases neurals de la discapacitat intel·lectual en ratolins amb síndrome de Down i ha descobert que les xarxes neuronals de circuits cerebrals rellevants per la memòria i l'aprenentatge estan massa activades i que la connectivitat dels circuits és deficient. Així mateix, els investigadors han observat que l'activitat neural durant el son és anormal i probablement interfereix en la consolidació de la memòria. L’estudi inclús ha identificat biomarcadors en els ritmes cerebrals que poden predir els dèficits de memòria dels ratolins que es corregeixen amb un tractament crònic amb un component natural del te verd, la epigalocatequina gal·lat, que ja sabem per altres estudis que millora la funció executiva en adults amb síndrome de Down.

    Més informació "Noves dianes terapèutiques per tractar els dèficits de memòria a la síndrome de Down"

  • 22/04/2020 - Nota de premsa

    Unes biomolècules de l'oli d'oliva podrien tenir efectes beneficiosos sobre la salut dels vasos sanguinis

    Fins ara, no es coneixia què succeïa en l'organisme després de la ingesta en humans de quantitats compatibles amb la dieta de l'àcid maslínic i l'àcid oleanòlic, és a dir, què succeïa des del moment en què eren ingerits fins a la seva total eliminació del cos, és el que s'anomena farmacocinètica i, d'altra banda, la informació sobre l'activitat biològica d'aquestes biomolècules en el cos humà era molt escassa en la literatura científica. Mitjançant un mètode de determinació dels àcids oleanòlic i maslínic en plasma desenvolupat pel Grup de Recerca en Farmacologia Integrada i Neurociències de Sistema de l'Institut Hospital de la Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), i el node Consorci Mar Parc Salut de Barcelona de CIBER de fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBERobn), en el marc de el projecte de recerca NUTRAOLEUM, s'ha avaluat en un assaig clínic en humans la farmacocinètica d'aquests dos àcids triterpènics de l'olivera després de la ingesta d'olis d'oliva enriquits a dues concentracions diferents d'aquestes biomolècules. A més, s'ha estudiat l'efecte d'aquests àcids triterpènics sobre la funció endotelial, la qual ajuda a preservar la salut dels vasos sanguinis i prevenir l'arteriosclerosi.  

    Més informació "Unes biomolècules de l'oli d'oliva podrien tenir efectes beneficiosos sobre la salut dels vasos sanguinis"

  • 31/3/2020 - Nota de premsa

    Un model pioner analitzarà com s'adapten cervell, la ment i el cos per a la maternitat

    Óscar Vilarroya, investigador de el Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, i adscrit a l'Institut Hospital de la Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) com coordinador del grup de recerca en neuroimatge en trastorns mentals, ha estat guardonat amb un ajut Advanced Grant de l'European Research Council (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Becoming a mother: An Integrative model of the Adaptations for Motherhood during pregnancy and the postpartum period "(BEMOTHER), un model integrador sobre les adaptacions per a la maternitat durant l'embaràs i el postpart. La subvenció suposa prop de 2,5 milions d'euros en finançament i s'executarà per un període de 5 anys.

    Més informació "Un model pioner analitzarà com s'adapten cervell, la ment i el cos per a la maternitat"

  • Nota de premsa

    Millorar la salut mental en les petites i mitjanes empreses

    Millorar la salut mental en les petites i mitjanes empreses (PIMES) és l'objectiu d'un projecte de recerca a gran escala finançat per la Unió Europea i anomenat "Mental Health Promotion and Intervention in Occupational Settings" ("Promoció de la Salut Mental i Intervenció en l'Entorn Laboral") que aborda aspectes no clínics com l'estrès o el desgast, així com la depressió o l'ansietat en les empreses PIMES, per a millorar el reconeixement i el tractament primerencs de la depressió en l'àmbit laboral i reduir la conducta suïcida. El grup de recerca en Salut Mental de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) és un dels 17 membres integrants del consorci internacional que durà a terme el projecte. "Les empreses són cada vegada més conscients dels enormes costos derivats de l'absentisme i el presentisme per depressió o ansietat i de la responsabilitat que tenen de donar suport a la salut mental dels seus empleats. El projecte  proporcionarà intervencions sostenibles per a la promoció de la salut mental en les PIMES d'Europa i Austràlia mitjançant la participació d'empleats, supervisors i directius, així com la combinació de coneixements de totes les disciplines pertinents. Aquest projecte realment és una oportunitat única per a PIMES a Catalunya i Espanya" explica Dr. Benedikt Amann, psiquiàtre de l'Institut de Neuropsiquiatría i Addiccions de l'Hospital de la Mar (INAD), investigador de l'IMIM i del CIBERSAM i responsable del projecte a Espanya.

    Més informació "Millorar la salut mental en les petites i mitjanes empreses"

  • 19/06/2019 - Nota de premsa

    La laxitud en les articulacions està relacionada amb l’angoixa, també en animals

    Investigadors de la UAB i l'IMIM publiquen a Scientific Reports la primera evidència en una espècie no humana, concretament en gossos, de la relació entre la laxitud i l'excitabilitat: aquells individus amb més mobilitat i flexibilitat a les articulacions tenen més tendència als problemes d'angoixa. Existeix una relació ben coneguda entre la laxitud del col·lagen i l'ansietat en humans, però es tracta d'una relació mai observada abans en altres espècies. Un equip d'investigadors liderat pels professors Jaume Fatjó i Antoni Bulbena, del Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal de la UAB, de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de la Càtedra UAB Fundació Affinity Animals i Salut, ha analitzat conjuntament 13 característiques del comportament de l'animal i la mobilitat del maluc en un total de 5.575 gossos domèstics. Els resultats suggereixen una associació entre la hipermobilitat del maluc i una activació cerebral vinculada a les emocions en els gossos, amb resultats similars als observats en les persones.

    Més informació "La laxitud en les articulacions està relacionada amb l’angoixa, també en animals"

  • 27/02/2019 - Nota de premsa

    Detecten alteracions de la connectivitat neuronal distribuïdes per diferents regions de l’escorça cerebral en el trastorn obsessiu-compulsiu

    El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) es caracteritza per alteracions a la connectivitat cerebral, és a dir, aquests pacients presenten una disfunció a la sincronització de l'activitat entre diferents grups de neurones, segons han evidenciat investigacions recents. En aquesta línia, en un estudi publicat aquest mes a la revista Cerebral Cortex, investigadors de tres grups del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) dirigits pel Dr. Jesús Pujol (director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i investigador del Grup de Recerca en Salut Mental de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques-IMIM), el Dr. Narcís Cardoner (Corporació Sanitària Parc Taulí) i el Dr. José Manuel Menchón i el Dr. Carles Soriano-Mas (Institut d'Investigación Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)-Hospital de Bellvitge), han aplicat un nou mètode de valoració de la connectivitat cerebral en repòs per a mostrar com aquestes alteracions apareixen de fet a qualsevol regió de l'escorça cerebral.

    Més informació "Detecten alteracions de la connectivitat neuronal distribuïdes per diferents regions de l’escorça cerebral en el trastorn obsessiu-compulsiu"

  • 07/01/2019 - Nota de premsa

    Un estudi de neuroimatge mostra com l’exclusió social pot afavorir l’extremisme en joves vulnerables a la radicalització

    Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, juntament a altres institucions internacionals, ha explorat les interelacions neurals i de conducta que rauen entre els valors sagrats, l'extremisme violent i l'exclusió social, en una mostra de nois joves marroquins residents i escolaritzats a Catalunya vulnerables a la radicalització. Es consideren valors sagrats aquells que són percebuts com a innegociables, als quals no es renuncia sota cap condició. A més, tenen un component identitari que té a veure amb la percepció de l'individu com a membre del seu grup social de referència.

    Més informació "Un estudi de neuroimatge mostra com l’exclusió social pot afavorir l’extremisme en joves vulnerables a la radicalització"

  • 19/12/2018 - Nota de premsa

    9 de cada 10 dones addictes a drogues injectades pateixen també una altra patologia psiquiàtrica

    El 87% de les dones consumidores de drogues per via injectada a Europa pateixen, com a mínim, una altra patologia psiquiàtrica associada. És l'anomenada comorbiditat o patologia dual, és a dir, tenir, a banda de l'addicció a drogues, una segona malaltia d'origen psiquiàtric. D'aquestes, el trastorn més habitual és la depressió (la pateixen el 76% de les dones que han participat en l'estudi), l'ansietat (el 54%) i l'estrès posttraumàtic (el 52%). A més, 7 de cada 10 també pateixen violència de parella, fet que incrementa les possibilitats de presentar un trastorn d'estrès posttraumàtic. L'estudi, Psychiatric comorbidity and intimate partner violence among women who inject drugs in Europe: a cross-sectional study, finançat per la Comissió Europea i coordinat per la Dra. Marta Torrens, cap del Grup de recerca en addiccions de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i Directora del procés d'Addiccions de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar (INAD), ha comptat amb la participació de centres de recerca d'Àustria, Itàlia, Anglaterra, Escòcia i Polònia. El publica la revistaArchives of Women's Mental Health.

    Més informació "9 de cada 10 dones addictes a drogues injectades pateixen també una altra patologia psiquiàtrica"

  • 13/12/2018 - Nota de premsa

    L’estrès emocional fa madurar en excés el cervell dels psicòpates

    Una revisió dels articles publicats que analitzen el cervell de persones amb psicopaties gràcies a imatges obtingudes amb ressonància magnètica revela que els psicòpates pateixen una hipermaduració o maduració accelerada de determinades zones del cervell, fet que afecta la seva capacitat per a gestionar les emocions. La revisió, publicada per la revista Psychological Medicine, l'ha liderat el Dr. Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i CIBERSAM, en col·laboració amb el Dr. Narcís Cardoner, de la Corporació Sanitària Parc Taulí. En el treball s'han analitzat més de 400 articles publicats a revistes científiques. El factor emocional primerenc té una gran influència en el desenvolupament, formació i comportament del psicòpata. Així ho explica el Dr. Pujol, que destaca que "el psicòpata pot ser el resultat d'un estrès emocional a les primeres fases de la vida, que provoca la hipermaduració de les estructures del cervell implicades en els sentiments i les preses de decisions". Això explica l'aparent reducció de la substància grisa detectada a les imatges per ressonància magnètica, que en realitat és deguda en bona part a un procés de mielinització excessiva o increment de substància blanca, compatible amb aquesta maduració accelerada. 

    Més informació "L’estrès emocional fa madurar en excés el cervell dels psicòpates"

© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions Mèdiques
Avís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte