IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques

Notícies

  • 19/06/2019 - Nota de premsa

    La laxitud en les articulacions està relacionada amb l’angoixa, també en animals

    Investigadors de la UAB i l'IMIM publiquen a Scientific Reports la primera evidència en una espècie no humana, concretament en gossos, de la relació entre la laxitud i l'excitabilitat: aquells individus amb més mobilitat i flexibilitat a les articulacions tenen més tendència als problemes d'angoixa. Existeix una relació ben coneguda entre la laxitud del col·lagen i l'ansietat en humans, però es tracta d'una relació mai observada abans en altres espècies. Un equip d'investigadors liderat pels professors Jaume Fatjó i Antoni Bulbena, del Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal de la UAB, de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de la Càtedra UAB Fundació Affinity Animals i Salut, ha analitzat conjuntament 13 característiques del comportament de l'animal i la mobilitat del maluc en un total de 5.575 gossos domèstics. Els resultats suggereixen una associació entre la hipermobilitat del maluc i una activació cerebral vinculada a les emocions en els gossos, amb resultats similars als observats en les persones.

    Més informació "La laxitud en les articulacions està relacionada amb l’angoixa, també en animals"

  • 27/02/2019 - Nota de premsa

    Detecten alteracions de la connectivitat neuronal distribuïdes per diferents regions de l’escorça cerebral en el trastorn obsessiu-compulsiu

    El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) es caracteritza per alteracions a la connectivitat cerebral, és a dir, aquests pacients presenten una disfunció a la sincronització de l'activitat entre diferents grups de neurones, segons han evidenciat investigacions recents. En aquesta línia, en un estudi publicat aquest mes a la revista Cerebral Cortex, investigadors de tres grups del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) dirigits pel Dr. Jesús Pujol (director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i investigador del Grup de Recerca en Salut Mental de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques-IMIM), el Dr. Narcís Cardoner (Corporació Sanitària Parc Taulí) i el Dr. José Manuel Menchón i el Dr. Carles Soriano-Mas (Institut d'Investigación Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)-Hospital de Bellvitge), han aplicat un nou mètode de valoració de la connectivitat cerebral en repòs per a mostrar com aquestes alteracions apareixen de fet a qualsevol regió de l'escorça cerebral.

    Més informació "Detecten alteracions de la connectivitat neuronal distribuïdes per diferents regions de l’escorça cerebral en el trastorn obsessiu-compulsiu"

  • 07/01/2019 - Nota de premsa

    Un estudi de neuroimatge mostra com l’exclusió social pot afavorir l’extremisme en joves vulnerables a la radicalització

    Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, juntament a altres institucions internacionals, ha explorat les interelacions neurals i de conducta que rauen entre els valors sagrats, l'extremisme violent i l'exclusió social, en una mostra de nois joves marroquins residents i escolaritzats a Catalunya vulnerables a la radicalització. Es consideren valors sagrats aquells que són percebuts com a innegociables, als quals no es renuncia sota cap condició. A més, tenen un component identitari que té a veure amb la percepció de l'individu com a membre del seu grup social de referència.

    Més informació "Un estudi de neuroimatge mostra com l’exclusió social pot afavorir l’extremisme en joves vulnerables a la radicalització"

  • 19/12/2018 - Nota de premsa

    9 de cada 10 dones addictes a drogues injectades pateixen també una altra patologia psiquiàtrica

    El 87% de les dones consumidores de drogues per via injectada a Europa pateixen, com a mínim, una altra patologia psiquiàtrica associada. És l'anomenada comorbiditat o patologia dual, és a dir, tenir, a banda de l'addicció a drogues, una segona malaltia d'origen psiquiàtric. D'aquestes, el trastorn més habitual és la depressió (la pateixen el 76% de les dones que han participat en l'estudi), l'ansietat (el 54%) i l'estrès posttraumàtic (el 52%). A més, 7 de cada 10 també pateixen violència de parella, fet que incrementa les possibilitats de presentar un trastorn d'estrès posttraumàtic. L'estudi, Psychiatric comorbidity and intimate partner violence among women who inject drugs in Europe: a cross-sectional study, finançat per la Comissió Europea i coordinat per la Dra. Marta Torrens, cap del Grup de recerca en addiccions de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i Directora del procés d'Addiccions de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar (INAD), ha comptat amb la participació de centres de recerca d'Àustria, Itàlia, Anglaterra, Escòcia i Polònia. El publica la revistaArchives of Women's Mental Health.

    Més informació "9 de cada 10 dones addictes a drogues injectades pateixen també una altra patologia psiquiàtrica"

  • 13/12/2018 - Nota de premsa

    L’estrès emocional fa madurar en excés el cervell dels psicòpates

    Una revisió dels articles publicats que analitzen el cervell de persones amb psicopaties gràcies a imatges obtingudes amb ressonància magnètica revela que els psicòpates pateixen una hipermaduració o maduració accelerada de determinades zones del cervell, fet que afecta la seva capacitat per a gestionar les emocions. La revisió, publicada per la revista Psychological Medicine, l'ha liderat el Dr. Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i CIBERSAM, en col·laboració amb el Dr. Narcís Cardoner, de la Corporació Sanitària Parc Taulí. En el treball s'han analitzat més de 400 articles publicats a revistes científiques. El factor emocional primerenc té una gran influència en el desenvolupament, formació i comportament del psicòpata. Així ho explica el Dr. Pujol, que destaca que "el psicòpata pot ser el resultat d'un estrès emocional a les primeres fases de la vida, que provoca la hipermaduració de les estructures del cervell implicades en els sentiments i les preses de decisions". Això explica l'aparent reducció de la substància grisa detectada a les imatges per ressonància magnètica, que en realitat és deguda en bona part a un procés de mielinització excessiva o increment de substància blanca, compatible amb aquesta maduració accelerada. 

    Més informació "L’estrès emocional fa madurar en excés el cervell dels psicòpates"

  • 06/04/2018 - Nota de premsa

    El cervell canvia la seva dinàmica global hores abans d’una crisi epilèptica

    Un estudi desenvolupat entre el Centre de Cognició i Cervell (CBC), que dirigeix Gustavo Deco, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, i el Grup d’Investigació en Epilèpsia de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), dirigit pel doctor Rodrigo Rocamora i professor associat de Bioenginyeria de la UPF, ha aconseguit caracteritzar per mitjà d’anàlisis matemàtiques els canvis que el cervell experimenta abans de patir una crisi epilèptica. El treball, liderat per l’investigador Adrià Tauste, investigador del Barcelonabeta Brain Center i realitzat en el CBC, ha estat publicat avui 6 d’abril a la revista PLoS Biology. La recerca es basa en l’anàlisi de 344 hores d’electroencefalogrames intracranials (iEEG) de 10 pacients amb epilèpsia resistent a la medicació durant el seu diagnòstic prequirúrgic amb elèctrodes profunds, fet a la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar. En aquest estudi, els registres exploren diferents àrees del cervell utilitzant entre 5 i 15 elèctrodes segons la hipòtesi clínica de cada pacient, la qual cosa proporciona una informació relativament global de l’activitat cerebral.

    Més informació "El cervell canvia la seva dinàmica global hores abans d’una crisi epilèptica"

  • 19/03/2018 - Nota de premsa

    Millorar la funció cognitiva de nens i nenes amb síndrome de Down amb un compost del te verd

    El Dr. Rafael de la Torre, director del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) lidera un assaig clínic en població pediàtrica que té per objectiu avaluar la seguretat i l’eficàcia d’un preparat dietètic que conté epigalocatequina gal·lat (EGCG) –un compost natural del te verd- en la millora del desenvolupament cognitiu d’infants de 6 a 12 anys amb la síndrome de Down i que valorarà també el seu efecte en nens amb la síndrome X-Fràgil. L’assaig clínic pediàtric es portarà a terme simultàniament a 5 centres sanitaris: l’Hospital Niño Jesús (Madrid), l’Instituto Hispalense de Pediatria (Sevilla), l’Hospital Universitario Marqués de Valdecilla (Santander), l’Hospital del Mar (Barcelona) i l’Institut Jérôme Lejeune (París). Es tracta d’un estudi clínic aleatoritzat que inclourà uns 70 infants amb síndrome de Down i també infants afectats del síndrome X-Fràgil.

    Més informació "Millorar la funció cognitiva de nens i nenes amb síndrome de Down amb un compost del te verd"

  • 14/03/2018 - Nota de premsa

    La separació de la mare en la infància predisposa al consum excessiu d'alcohol en l'edat adulta (Nota UPF)

    La privació materna durant les primeres etapes de la infància pot produir una situació de depressió que implica una major vulnerabilitat al consum d'alcohol en l'edat adulta, segons mostra un estudi realitzat en animals de laboratori i dirigit per la investigadora Olga Valverde, líder del Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (GreNeC) de la Universitat Pompeu Fabra, en el que han participat investigadors del Programa de Recerca en Neurociències de l'IMIM. L'objectiu del treball publicat a la revista European Neuropsychopharmacologyha estat avaluar com aquesta adversitat en la infància pot originar alteracions persistents en el comportament i en mecanismes neurals que es mantinguin en l'edat adulta. Per a aconseguir-ho, els investigadors van desenvolupar un model de separació maternal després del naixement en rosegadors, que produeix en l'animal símptomes depressius. Van usar tests d'avaluació de la conducta i van analitzar el seu consum d'alcohol i la recaiguda després de l'abstinència. També van avaluar la presència de diferents compostos en àrees del cervell. 

    Més informació "La separació de la mare en la infància predisposa al consum excessiu d'alcohol en l'edat adulta (Nota UPF)"

  • 13/2/2018 - Nota de premsa

    Es crea el primer banc de cèl·lules proneuronals de l'Estat Espanyol per a estudiar les malalties mentals

    Investigadors del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han creat el primer banc de cèl·lules proneuronals de l'Estat Espanyol amb l’objectiu de facilitar la recerca en les malalties mentals. Aquest recurs està a disposició de la comunitat científica i permet tenir informació bioquímica i molecular del que succeeix al cervell mitjançant les úniques cèl·lules proneuronals accessibles –també anomenades neurones immadures- que estan localitzades al neuroepiteli olfactiu que es troba a la part superior de la fosa nasal. Aquestes cèl·lules proneuronals s’obtenen de manera no invasiva mitjançant un raspat de la mucosa. Les cèl·lules del neuroepiteli olfactiu tenen la característica de que són proneuronals, és a dir, que es transformaran en neurones sensorials i seran les encarregades de fer arribar la informació de l’olfacte al cervell. Es troben molt a prop del cervell i permeten accedir de forma subrogada a la informació molecular i bioquímica del cervell.

    Més informació "Es crea el primer banc de cèl·lules proneuronals de l'Estat Espanyol per a estudiar les malalties mentals"

  • 29/06/2017 - Nota de premsa

    Científics desenvolupen un model matemàtic per localitzar el focus de les crisis epilèptiques

     La Unitat d'Epilèpsia de l'Hospital del Mar i el Centre de Recerca en Cognició i Cervell de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han desenvolupat un model matemàtic que analitza l'activitat cerebral per a localitzar les àrees cerebrals en les que s'originen i propaguen les crisis epilèptiques. En aquest estudi, publicat per la revista Clinical Neurophysiology, s'han registrat cinquanta crisis epilèptiques localitzades en el lòbul temporal de set pacients farmacoresistents. El responsable d'aquest estudi és el Dr. Adrià Tauste, que treballa sota la direcció del Dr. Rodrigo Rocamora a la Unitat d'Epilèpsia de l'Hospital del Mar, un centre de referència en epilèpsia de nivell nacional i europeu, i també al Centre de Recerca en Cognició i Cervell (CBC) liderat pel professor Gustavo Deco de la Universitat Pompeu Fabra.

    Més informació "Científics desenvolupen un model matemàtic per localitzar el focus de les crisis epilèptiques"

© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions Mèdiques
Avís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte