IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques

Notícies

  • 15/03/2018 - Nota de premsa

    S’identifiquen diferències biològiques en el càncer de pulmó quan el pacient pateix també MPOC

    El càncer de pulmó és la causa més freqüent de mortalitat relacionada amb el càncer a tot el món. Se sap que patir una Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) és un factor de risc per al desenvolupament d’un càncer de pulmó, i concretament, la presència de l’emfisema pulmonar és el factor de risc més important per aquest càncer. No obstant, encara són desconeguts els factors biològics que predisposen als pacients amb MPOC i emfisema a desenvolupar un càncer de pulmó. El grup de recerca en Desgast Muscular i Caquèxia en Malalties Cròniques Respiratòries i Càncer de Pulmó de l’IMIM acaba de publicar un estudi a la revista Clinical Epigenetics on demostra que els nivells d’expressió de microARNs específics i la metilació de l'ADN s’expressa de forma diferent en els tumors de pulmó de persones que pateixen MPOC respecte de les persones que no la pateixen. 

    Més informació "S’identifiquen diferències biològiques en el càncer de pulmó quan el pacient pateix també MPOC"

  • 14/03/2018 - Nota de premsa

    La separació de la mare en la infància predisposa al consum excessiu d'alcohol en l'edat adulta (Nota UPF)

    La privació materna durant les primeres etapes de la infància pot produir una situació de depressió que implica una major vulnerabilitat al consum d'alcohol en l'edat adulta, segons mostra un estudi realitzat en animals de laboratori i dirigit per la investigadora Olga Valverde, líder del Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (GreNeC) de la Universitat Pompeu Fabra, en el que han participat investigadors del Programa de Recerca en Neurociències de l'IMIM. L'objectiu del treball publicat a la revista European Neuropsychopharmacologyha estat avaluar com aquesta adversitat en la infància pot originar alteracions persistents en el comportament i en mecanismes neurals que es mantinguin en l'edat adulta. Per a aconseguir-ho, els investigadors van desenvolupar un model de separació maternal després del naixement en rosegadors, que produeix en l'animal símptomes depressius. Van usar tests d'avaluació de la conducta i van analitzar el seu consum d'alcohol i la recaiguda després de l'abstinència. També van avaluar la presència de diferents compostos en àrees del cervell. 

    Més informació "La separació de la mare en la infància predisposa al consum excessiu d'alcohol en l'edat adulta (Nota UPF)"

  • 12/03/2018 - Nota de premsa

    Un estudi genètic de gran escala ofereix una nova visió de les causes de l’ictus

    El consorci de recerca internacional MEGASTROKE, després de l'estudi de l'ADN de 520.000 individus de tot el món, ha identificat 22 nous factors genètics de risc per l'accident cerebrovascular, triplicant així la quantitat de regions genètiques de les quals es té constància que influeixen en el risc d'ictus. El treball ha estat liderat des d'Espanya pels doctors Caty Carrera i Israel Fernández, del grup de recerca en Malalties Neurovasculars de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Dr. Jordi Jiménez Conde, del grup de recerca en Neurovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Els resultats mostren influències genètiques compartides amb múltiples afeccions vasculars relacionades amb l'ictus, especialment la pressió arterial, però també la malaltia arterial coronària o la tromboembòlia venosa, entre d'altres. La comparació d'aquests resultats amb extenses bases de dades biològiques proporciona noves pistes sobre els mecanismes de l'ictus i il·lustra el potencial de la genètica per identificar dianes farmacològiques per al seu tractament.

    Més informació "Un estudi genètic de gran escala ofereix una nova visió de les causes de l’ictus"

  • 06/03/2018 - Nota de premsa

    Primer estudi genètic sobre la hibernació de primats en el seu entorn natural

    El grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM, liderat per la investigadora Mar Albà, acaba de publicar un article a la revista Molecular Ecology amb els resultats d’un estudi que ha identificat quins gens participen (canvien la seva expressió) a l'estat d'hibernació dels lèmurs nans d’orelles peludes, que pertany a l'únic grup de primats que té la capacitat d’hibernar. És precisament a la seva cua on aquests petits mamífers emmagatzemen els greixos que els permetran sobreviure els mesos d'escassetat i que utilitzaran com a combustible durant la hibernació. La hibernació és una resposta a la falta de recursos que normalment associem a l'hivern, però que es pot donar en altres condicions d'escassetat com en zones desèrtiques o com per exemple, durant l'època seca a Madagascar. “Els gens que participen en la hibernació són presents a gairebé tots els mamífers, inclosos nosaltres els humans. És una qüestió de quan i com s'expressen el que fa possible el fenomen de la hibernació. Al tractar-se d'un primat, els gens del lèmur són relativament semblants a la versió humana, o sigui que és doblement interessant estudiar aquesta espècie” explica José Luis Villanueva-Cañas, investigador del grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM.

    Més informació "Primer estudi genètic sobre la hibernació de primats en el seu entorn natural"

  • 21/02/2018 - Nota de premsa

    Els alts nivells de contaminació incrementen un 20% el risc de patir un ictus aterotrombòtic

    La contaminació dels motors dièsel té una relació directa amb el risc de patir un ictus aterotrombòtic. Ho revela un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), l’Hospital del Mar i l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), que acaba de publicar la revista Enviromental Research. El treball, liderat pel Dr. Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia Clínica del Hospital del Mar i coordinador del grup de recerca en Neurovascular de l’IMIM, i la Dra. Rosa Maria Vivanco, investigadora del mateix grup, ha analitzat dades de gairebé 3.000 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus entre els anys 2005 i 2014. L’estudi ha analitzat la possible influència de dos contaminants, les partícules de menys de 2,5 micres (PM2.5) i el carbó negre, el sutge, en el risc de patir un ictus. Estudis anteriors ja havien demostrat l’increment de la mortalitat per ictus a llarg termini a causa de la contaminació atmosfèrica i la relació entre els alts nivells de sutge a l’atmosfera i les morts per patologies cardiovasculars. Ara, els investigadors han pogut comprovar com la presència a l’aire que respirem d’aquest element, procedent de la mala combustió dels motors dièsel, actua a curt termini com a desencadenant d’un tipus concret d’ictus, l’aterotrombòtic, provocat pel despreniment de les plaques d’ateroma, que estan formades per colesterol, calci i altres substàncies que s’acumulen a les artèries i provoquen l’oclusió del vas. 

    Més informació "Els alts nivells de contaminació incrementen un 20% el risc de patir un ictus aterotrombòtic"

  • 13/2/2018 - Nota de premsa

    Es crea el primer banc de cèl·lules proneuronals de l'Estat Espanyol per a estudiar les malalties mentals

    Investigadors del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han creat el primer banc de cèl·lules proneuronals de l'Estat Espanyol amb l’objectiu de facilitar la recerca en les malalties mentals. Aquest recurs està a disposició de la comunitat científica i permet tenir informació bioquímica i molecular del que succeeix al cervell mitjançant les úniques cèl·lules proneuronals accessibles –també anomenades neurones immadures- que estan localitzades al neuroepiteli olfactiu que es troba a la part superior de la fosa nasal. Aquestes cèl·lules proneuronals s’obtenen de manera no invasiva mitjançant un raspat de la mucosa. Les cèl·lules del neuroepiteli olfactiu tenen la característica de que són proneuronals, és a dir, que es transformaran en neurones sensorials i seran les encarregades de fer arribar la informació de l’olfacte al cervell. Es troben molt a prop del cervell i permeten accedir de forma subrogada a la informació molecular i bioquímica del cervell.

    Més informació "Es crea el primer banc de cèl·lules proneuronals de l'Estat Espanyol per a estudiar les malalties mentals"

  • 26/01/2018 - Nota de premsa

    Descobreixen un mecanisme del sistema immunològic bàsic en les malalties autoimmunes

    La proteïna mTOR (sigles en anglès de diana de rapamicina a cèl·lules de mamífer) té un paper bàsic a l’hora de desencadenar la ràpida resposta del sistema immunitari en la producció d’anticossos. Ho ha demostrat un estudi internacional liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Hospital del Mar, que ha publicat la revista Nature Communications. Els resultats de la seva investigació obren la porta a desenvolupar tractaments per a malalties autoimmunes personalitzats en combinació amb inhibidors d’aquesta proteïna. De fet, ja s’està analitzant la seva possible implicació en el trasplantament de ronyó amb el Servei de Nefrologia de l’Hospital del Mar, un camp en el qual el centre té molta experiència. L’estudi, encapçalat pel Dr. Jordi Sintes i el Dr. Maurizio Gentile, i dirigit pel Dr. Andrea Cerutti, del Programa de recerca sobre Processos Inflamatoris i Cardiovasculars de l’IMIM, és el primer a confirmar el paper principal de la proteïna mTOR al procés d’activació dels limfòcits B de la zona marginal.

    Més informació "Descobreixen un mecanisme del sistema immunològic bàsic en les malalties autoimmunes"

  • 22/01/2018 - Nota de premsa

    Un estudi internacional mostra que només 1 de cada 10 pacients amb trastorns d’ansietat reben el tractament adequat

     El director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), investigador del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Jordi Alonso, ha liderat per encàrrec de la World Mental Health un estudi internacional per avaluar l’adequació del tractament que reben els trastorns d’ansietat a tot el món. El resultat, sobre una mostra de més de 51.500 individus de 21 països diferents, revela que la prevalença de l’ansietat és del 10%. D’aquests només el 27,6% van rebre algun tipus de tractament i només en el 9,8% dels casos es considera que aquest va ser l’adequat. És la primera vegada que un estudi descriu el buit de tractament en trastorns d’ansietat a nivell mundial. L’investigador principal, Jordi Alonso, ha apuntat que “s’estima que els trastorns d’ansietat afecten el 10% de la població mundial. Són patologies que tendeixen a la cronicitat, a la comorbiditat i s’associen amb una discapacitat significativa. Si això li afegim que van suposar un cost de 74.400 milions d’euros durant l’any 2010 en un conjunt de 30 països de la Unió Europea, ens trobem davant un important problema de salut pública”.

    Més informació "Un estudi internacional mostra que només 1 de cada 10 pacients amb trastorns d’ansietat reben el tractament adequat"

  • 16/01/2018 - Nota de premsa

    L’obesitat i el sobrepès multipliquen la possibilitat de patir càncer o una malaltia cardiovascular

    Tenir sobrepès o patir obesitat incrementa de forma exponencial el risc de patir una malaltia cardiovascular o càncer. És la conclusió de l’estudi FRESCO(Funció de Risc Espanyola d’esdeveniments Coronaris i Altres), liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l’Hospital del Mar, que ha analitzat el seguiment durant 10 anys de 54.446 persones de 7 comunitats autònomes. El treball ha comptat amb la participació de diferents grups de recerca de Barcelona, Girona, Reus, Palma de Mallorca, Saragossa, Múrcia, Pamplona, Sevilla i Talavera de la Reina. Els resultats de l’estudi són clars. L’epidèmia de l’obesitat colpeja més les dones. Així, les dones obeses tenen 5 vegades més risc de patir una malaltia cardiovascular i 12 vegades més possibilitats de desenvolupar un càncer que les que tenen un pes normal. Si tenen sobrepès, encara que no arribin a l’obesitat, es manté un increment del risc del doble de possibilitats en el cas de les patologies cardiovasculars, i quatre vegades més en les oncològiques.

    Més informació "L’obesitat i el sobrepès multipliquen la possibilitat de patir càncer o una malaltia cardiovascular"

  • 13/12/2017 - Nota de premsa

    Descrit un mecanisme que provoca resistència al tractament del càncer de mama

    La inducció de la ciclina B1, un enzim bàsic en el procés de divisió cel·lular, pot convertir-se en un marcador de resistència a un dels principals tractaments de càncer de mama HER2 positiu, el trastuzumab-emtansina (T-DM1). Així ho indiquen els resultats d'un estudi liderat pel Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar, publicats a la revista Clinical Cancer Research. A l'estudi també han participat l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, l'Hospital Clínic Universitari de València i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Centre de Recerca en Càncer de Salamanca. El T-DM1 és, en aquests moments, el principal tractament de segona línia en el càncer de mama HER2 positiu. Es tracta d'una teràpia dirigida al tumor, que es basa en la combinació de l'anticòs trastuzumab amb l'agent quimioteràpic DM1, que interfereix el procés de divisió cel·lular. “Aquest innovador tractament és una mena de ‘cavall de Troia’ que, gràcies a l’anticòs trastuzumab, porta la quimioteràpia de manera selectiva a l’interior de la cèl·lula tumoral HER2 positiva. Això fa que sigui un tractament ben tolerat per les pacients, molt més que la quimioteràpia tradicional”, explica l’investigador principal de l’estudi, el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i director del Programa de recerca en càncer de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

    Més informació "Descrit un mecanisme que provoca resistència al tractament del càncer de mama"

Contacte

Cap de Comunicació:
Rosa Manaut(ELIMINAR)

Servei de Comunicació:
Marta Calsina(ELIMINAR)

Tel:
(+34) 93 316 06 80
(+34) 699 094 833

Doctor Aiguader, 88
08003 Barcelona

© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions Mèdiques
Avís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte