IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques

Notícies

  • 18/07/2018 - Nota de premsa

    Determinen els gens que diferencien els pacients amb MPOC que associen components asmàtics

    Un estudi multicèntric liderat per pneumòlegs de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), ha permès determinar una quarantena de gens que poden ser determinants per al diagnòstic i tractament d'aquells pacients de Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) que, a la vegada, presenten trets característics d'asma, una nova patologia també coneguda com a ACO (síndrome de superposició MPOC-asma). Els investigadors han analitzat més de 25.000 gens de 60 pacients procedents de 7 hospitals de l'Estat (Hospital del Mar, Hospital 12 de Octubre, Hospital Son Espases, Hospital Clínic de Barcelona, Hospital Virgen del Rocío, Consorci Hospitalari Parc Taulí i Fundación Jiménez Díaz). El Dr. Joaquim Gea, cap del Servei de Pneumologia de l'Hospital del Mar, director d'un dels grups de recerca de l'IMIM i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, ha explicat que "aquests resultats poden explicar la tendència d'aquests pacients a tenir simultàniament trets de les dues malalties, i, a la vegada, ens poden facilitar descobrir futures dianes terapèutiques per al seu tractament". Per arribar a aquesta conclusió s'ha seqüenciat el transcriptoma (el conjunt de molècules de l'ARN) de 25.221 gens dels pacients seleccionats, comparant aquells que tenien MPOC i asma amb aquells que tenien només MPOC.

    Més informació "Determinen els gens que diferencien els pacients amb MPOC que associen components asmàtics"

  • 18/07/2018 - Nota de premsa

    Relacionen la insulina amb un major risc de fractures en pacients amb Diabetis Tipus 2

    Investigadors del CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES) i de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), han relacionat l'ús dels tractaments amb insulina amb un augment del risc de fractures entre els pacients con Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2). L'estudi, liderat per Daniel Prieto-Alhambra i Adolf Díez Pérez, investigadors del CIBERFES a l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), respectivament, i per Dídac Mauricio, investigador del CIBERDEM a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha estat publicat a la revista Osteoporosis International, i demostra que hi ha un major risc de fractura òssia en la teràpia amb insulina que en altres tractaments hipoglucemiants. Els pacients amb Diabetis tipus 2 tenen un major risc de fractures per fragilitat, al que poden contribuir les teràpies antidiabètiques. "L'objecte del nostre estudi ha consistit en qualificar el risc de fractura associat als diferents tractaments antidiabètics habitualment prescrits als pacients amb DM2", explica l'investigador Daniel Prieto-Alhambra.

    Més informació "Relacionen la insulina amb un major risc de fractures en pacients amb Diabetis Tipus 2"

  • 09/07/2018 - Nota de premsa

    Un nou mètode computacional per explorar la reutilització de fàrmacs

    El mètode Proximal pathway Enrichment Analysis es pot aplicar per reutilitzar medicaments que es dirigeixen als mecanismes compartits entre diferents malalties, com per exemple l'Alzheimer i la diabetis tipus 2. Investigadors liderats per Emre Guney del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), un programa conjunt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), han desenvolupat un nou mètode computacional per a reutilitzar medicaments que es dirigeixen a vies biològiques comunes a més d'una malaltia. L'estudi ha estat publicat a la revista Pharmaceuticals. Un percentatge important dels fàrmacs comercialitzats no són eficaços als pacients a causa de la complexitat dels processos biològics implicats en les malalties i les diferències genètiques entre les persones. Malgrat els avanços recents, el descobriment de nous tractaments efectius encara és un procés llarg i molt costós econòmicament. Per aquest motiu, la reutilització de medicaments, és a dir, l'ús de fàrmacs existents per a altres malalties, és una alternativa molt interessant per reduir els costos del desenvolupament de fàrmacs.

    Més informació "Un nou mètode computacional per explorar la reutilització de fàrmacs"

  • 02/07/2018 - Nota de premsa

    Estudien la utilització de la immunoteràpia per tractar el càncer de mama més agressiu

    La immunoteràpia, la utilització del sistema immune del pacient per atacar les cèl·lules tumorals, és la gran aposta que ha fet l'Hospital del Mar i el seu centre de recerca, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), per trobar nous tractaments per al càncer de mama. En especial, el càncer de mama triple-negatiu, un dels més agressius, que, a més, afecta a pacients amb edats més joves i és el tipus de tumor mamari que menys dianes terapèutiques ofereix als oncòlegs. Aquesta aposta ha rebut un fort impuls gràcies a l'ajut que el Cancer Research Institute (CRI) acaba de donar al projecte LCOR orchestrates the differential IFN-a response and immunological properties of triple-negative breast càncer cells, liderat pel Dr. Toni Celià-Terrassa, investigador del grup de recerca en teràpia molecular del càncer, que dirigeix el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i director del Programa de Recerca en Càncer de l'IMIM. L'equip del Dr. Celià-Terrassa, que dirigeix el Laboratori de propietats de les cèl·lules mare canceroses i metàstasi, ha rebut 200.000 dòlars d'aquesta organització sense ànim de lucre i amb seu a Nova York, als Estats Units, que finança la recerca en immunoteràpia del càncer a tot el món

    Més informació "Estudien la utilització de la immunoteràpia per tractar el càncer de mama més agressiu"

  • 24/05/2018 - Nota de premsa

    La diabetis incrementa el 70% el risc de morir de les dones després de patir un ictus

    Dona, diabetis i ictus. Una mala combinació, segons revela un recent estudi de neuròlegs de l'Hospital del Mar i investigadors de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques), que han trobat una clara relació entre aquests tres factors i la mortalitat cinc anys després de patir un ictus isquèmic. Els resultats, publicats a Frontiers in Neurology, indiquen que les dones diabètiques presenten un increment del risc de mort als 5 anys de l'ictus del 72%, davant el 22% en els homes que presenten la mateixa combinació de patologies. El treball ha tingut en compte factors com l'edat i altres patologies associades per arribar a aquestes conclusions. Aquest estudi és el més complet fet fins ara en aquest camp. Amb gairebé 1.000 casos analitzats, dels quals el 36% eren pacients amb diabetis, ha analitzat la possible relació entre gènere, diabetis i mortalitat posterior a un ictus isquèmic.

    Més informació "La diabetis incrementa el 70% el risc de morir de les dones després de patir un ictus"

  • 17/05/2018 - Nota de premsa

    Descobreixen un mecanisme bàsic per a la supervivència i funció de les cèl·lules mare de la mama

    Conèixer les cèl·lules mare, saber com es comporten, on se situen i com sobreviuen, és bàsic per a la recerca en múltiples patologies. Aquestes cèl·lules, que representen entre el 5 i l'1% del total de les que tenim al cos, tenen la capacitat per convertir-se en qualsevol altra cèl·lula del teixit on resideixen i per autoregenerar-se. I, en el cas de les cèl·lules mare canceroses, són necessàries per a l'expansió de la malaltia. En aquest sentit, l'estudi, liderat per investigadors de la Universitat de Princeton, als Estats Units, i del qual és segon i únic signant de l'Estat el Dr. Toni Celià-Terrassa, investigador de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), aporta nova llum sobre la naturalesa de les cèl·lules mare situades a la mama. El treball, que publica aquest dijous la revista Science, ha descobert que aquestes cèl·lules 'viuen' en un nínxol, un entorn favorable per a elles, creat pels macròfags, unes cèl·lules bàsiques del sistema immunològic humà. Els macròfags són els encarregats de tenir cura d'elles i d'alimentar-les, gràcies a un mecanisme que posa en relació a les dues parts.

    Més informació "Descobreixen un mecanisme bàsic per a la supervivència i funció de les cèl·lules mare de la mama"

  • 25/04/2018 - Nota de premsa

    A més edat biològica, major probabilitat de morir després de patir un ictus

    El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si la nostra edat biològica, que ve marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a la nostra edat cronològica, marcada per la data de naixement. Així ho destaca un estudi d'investigadors del Grup de recerca Neurovascular de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). Segons els resultats obtinguts, cada any d'edat biològica acumulat per sobre de l'edat cronològica, augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un atac. A la vegada, el grau de severitat de les seqüeles és més important. Tot plegat, independentment d'altres factors de risc. El treball el publica la revista Scientific Reports. La investigadora principal de l'estudi, la Dra. Carolina Soriano-Tárraga, explica que es van analitzar gairebé 600 pacients atesos a l'Hospital del Mar per un ictus isquèmic. En aquests casos, la mortalitat mitjana al cap de 3 mesos es va situar entre el 15 i el 20%. 

    Més informació "A més edat biològica, major probabilitat de morir després de patir un ictus"

  • 12/04/2018 - Nota de premsa

    Identifiquen un biomarcador per al diagnòstic d’un limfoma cutani molt agressiu sense tractament curatiu

    Un estudi liderat conjuntament per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Hospital del Mar, ha revelat la importància de la proteïna quinasa TAK1 en el diagnòstic d’una malaltia rara, la coneguda com a Síndrome de Sézary. Es tracta d’un subtipus de limfoma cutani de cèl·lules T, per al qual no hi ha tractament curatiu. El treball el publica la revista Leukemia, i és fruit de la interacció entre dos dels grups bàsics de recerca de l’IMIM, el de Mecanismes Moleculars del Càncer i de les Cèl·lules Mare, dirigit pel Dr. Lluís Espinosa, investigador principal de l’estudi i membre de CIBERONC, i el grup de recerca Translacional en Neoplàsies Hematològiques, en el qual participa el Dr. Fernando Gallardo, primer signant de l’article i que també és cap de secció del Servei de Dermatologia de l’Hospital del Mar. També ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de l’IRB i de l’IDIBAPS, així com de patòlegs del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital del Mar.

    Més informació "Identifiquen un biomarcador per al diagnòstic d’un limfoma cutani molt agressiu sense tractament curatiu"

  • 10/04/2018 - Nota de premsa

    Nou pas per entendre l’origen dels gens

    Com es van crear els blocs bàsics que serveixen per construir qualsevol ésser viu, els gens? És la pregunta que un recent estudi liderat per investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica, programa conjunt de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions mèdiques (IMIM) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha intentat resoldre. El treball, que acaba de publicar la revista Nature Ecology and Evolution, ha permès identificar, mitjançant tècniques de seqüenciació massiva, una gran quantitat de proteïnes noves en el genoma del ratolí. Els gens que codifiquen aquestes proteïnes no es troben en espècies relativament properes, com la rata o els humans, el que indica que s’haurien format en els últims milions d’anys. De fet no s’assemblen a res conegut, pel que es pensa que s’haurien originat de novo a partir de regions del genoma que estaven silenciades.

    Més informació "Nou pas per entendre l’origen dels gens"

  • 06/04/2018 - Nota de premsa

    El cervell canvia la seva dinàmica global hores abans d’una crisi epilèptica

    Un estudi desenvolupat entre el Centre de Cognició i Cervell (CBC), que dirigeix Gustavo Deco, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, i el Grup d’Investigació en Epilèpsia de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), dirigit pel doctor Rodrigo Rocamora i professor associat de Bioenginyeria de la UPF, ha aconseguit caracteritzar per mitjà d’anàlisis matemàtiques els canvis que el cervell experimenta abans de patir una crisi epilèptica. El treball, liderat per l’investigador Adrià Tauste, investigador del Barcelonabeta Brain Center i realitzat en el CBC, ha estat publicat avui 6 d’abril a la revista PLoS Biology. La recerca es basa en l’anàlisi de 344 hores d’electroencefalogrames intracranials (iEEG) de 10 pacients amb epilèpsia resistent a la medicació durant el seu diagnòstic prequirúrgic amb elèctrodes profunds, fet a la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar. En aquest estudi, els registres exploren diferents àrees del cervell utilitzant entre 5 i 15 elèctrodes segons la hipòtesi clínica de cada pacient, la qual cosa proporciona una informació relativament global de l’activitat cerebral.

    Més informació "El cervell canvia la seva dinàmica global hores abans d’una crisi epilèptica"

Contacte

Cap de Comunicació:
Rosa Manaut(ELIMINAR)

Servei de Comunicació:
Marta Calsina(ELIMINAR)

Tel:
(+34) 93 316 06 80
(+34) 699 094 833

Doctor Aiguader, 88
08003 Barcelona

© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions Mèdiques
Avís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte