Epidemiologia i salut pública

LINIES DE RECERCA DEL PROGRAMA D'EPIDEMIOLOGIA I SALUT PÚBLICA

El Programa de Salut Pública i Epidemiologia del IMIM-CREAL (EPISP) està format per 5 grups de recerca que inclouen un total de 15 investigadors principals (caps de recerca que dirigeixen els projectes de recerca) i un grup d'empleats format per un total de 94 subjectes (inclosos els predoctorats). EPISP és un programa mixt entre el IMIM i el Centre de Epidemiologia Mediambiental (CREAL). El CREAL compta amb un total de 14 investigadors principals, dels quals set estan actualment afiliats al programa i s'organitzen en 2 grups (Figura 1). De moment, quatre dels cinc grups estan implicats en el CIBERESP, el CIBER de Salut Pública, i alguns dels empleats pertanyen al CIBER. A continuació s'esmenten les línies de recerca d'aquests 5 grups, que posen de manifest els principals objectius i activitats de la recerca:

Metodologia de mesurament dels resultats clínics que informen els pacients (Pros), especialment sobre la qualitat de vida en relació amb la salut: 1) desenvolupament d'uns instruments de mesurament més vàlids, precisos i més fàcils d'interpretar que seran apropiats per a utilitzar en diferents entorns com investigació, pràctica clínica i gestió de l'atenció sanitària; 2) actualitzar i millorar la plataforma tecnològica d'instruments de mesurament a Espanya (BiblioPRO), un dipòsit en línia de PRO a Espanya; i 3) desenvolupament de l'avaluació i recomanació d'instruments específics (grups 1 i 4).
El càlcul de les necessitats i la càrrega de malaltia: 1) calcular la càrrega de malaltia especialment atribuible als trastorns mentals, inclosa la drogoaddicció i altres malalties a nivell de la població general; 2) calcular la necessitat d'assistència sanitària per als afectats de patologies mentals; 3) millorar l'avaluació de la gravetat dels trastorns mentals i altres malalties i la necessitat d'atenció mitjançant PRO; 4) avaluar les necessitats de serveis sanitaris: per a calcular el model de necessitat i demanda dels sistemes de priorització de pacients en llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques programades. Es desenvolupa una línia de recerca per a crear i aplicar models de simulació que reprodueixin els processos d'assistència sanitària mitjançant la simulació d'esdeveniments discrets (grups 1 i 2).
Avaluació del procés i de l'efectivitat i eficiència dels serveis d'assistència sanitària: 1) per a produir coneixements originals, vàlids i pertinents relacionats amb la base metodològica de la investigació dels serveis sanitaris (dissenys evaluatius i anàlisis de les variables clíniques, disponibilitat, necessitat i accés als serveis sanitaris; i la qualitat de l'atenció en el procés i l'efectivitat dels serveis); 2) respondre a les necessitats de les agències de salut pública del Sistema Sanitari Nacional mitjançant la transferència efectiva de coneixements; i 3) analitzar els costos del sistema hospitalari. S'ha desenvolupat una línia de recerca sobre els costos per a establir una metodologia que permeti obtenir els costos seguint una base clínica, que s'ha intentat utilitzar com una variable de l'efectivitat i en l'anàlisi de variabilitat de la pràctica clínica (grups 1 i 2).
Investigació dels serveis sanitaris en l'atenció oncològica 1. Anàlisi de les fases ambulatories i hospitalàries del “símptoma del l‘interval de tractament” (STI, per les seves sigles en anglès) i el seu impacte en la supervivència. 2. Avaluació de l'efectivitat del programa de detecció de càncer de mama: anàlisi de la variabilitat entre i en els radiòlegs en l'exactitud d'interpretació de les mamografies i el risc acumulatiu de falsos positius com un efecte advers del programa de detecció. 3. Avaluació de l'efectivitat d'altres programes de detecció de càncer (grups 2 i 3).
Epidemiologia clínica i molecular del càncer pancreàtic exocrí, pancreatitis crònica i càncer del sistema biliar extrahepàtic. A nivell internacional s'estan tenint en compte de forma generalitzada els nostres descobriments sobre el K-ras, p53, CFTR o BRCA2 en el càncer pancreàtic exocrí i la possible funció indirecta dels components de organoclorina. L'objectiu d'augmentar el coneixement sobre la etiologia del càncer és un requisit previ bàsic de la prevenció primària, i les interaccions entre els factors genètics i mediambientals constitueixen un àmbit de gran importància per a la recerca etiopatogènica del càncer pancreàtico (grup 3).
Avaluació de l'impacte sobre la salut humana dels Contaminants Orgànics Persistents (POP) i altres agents mediambientals químics. Es basa en enquestes de població generals i en estudis observacionals de cohorts per a descriure les dosis internes de POP i els seus factors determinants en els humans (grups 3 i 4).
Freqüència i factors determinants de l'asma i de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC). a) Avaluació de la freqüència, tendències i distribució de l'asma i la EPOC en adults, estudi dels factors de risc en nens i adults així com els mecanismes de l'asma. b) Influència de l'exposició pre i postnatal a al·lèrgens, agents irritants (fum del tabac de la mare, contaminació atmosfèrica) i l'alimentació en la incidència de l'asma i l'al·lèrgia. c) Investigació clínic-epidemiològica dels factors determinants de la EPOC (grups 4 i 5).
Efectes respiratoris i cardiovasculars de la contaminació atmosfèrica. a) Funció de l'exposició crònica a la contaminació atmosfèrica urbana en el desenvolupament i l’exacerbació de l'asma, la disminució de la funció pulmonar i la EPOC. Caracterització de la contaminació urbana de partícules en suspensió i el seu efecte a curt termini en la supervivència i els indicadors inflamatoris entre els supervivents a un infart de miocardi. b) Estudi dels efectes crònics de la contaminació atmosfèrica en l'esperança i la qualitat de vida i especialment en la incidència i el desenvolupament de malalties respiratòries (grup 4).
Efectes d'una exposició mediambiental primerenca sobre el desenvolupament postnatal. Estudi sobre si l'exposició pre i postnatal a contaminants comuns transportats per l'aire (partícules petites, PAH, gasos) i l'alimentació (residus persistents com les organoclorines, plom i mercuri, contaminants de l'aigua) està associada amb el desenvolupament neuronal, la immunitat/asma, el desenvolupament antropomètric i el desenvolupament sexual (grups 4 i 5).
Exposició mediambiental i ocupacional i càncer de bufeta. Avaluació de la funció de l'exposició ocupacional en el desenvolupament de la bufeta. Valoració de la relació entre l'exposició a subproductes per a la desinfecció de l'aigua potable i el càncer de bufeta (grup 5).
Exposició ocupacional, asma i al·lèrgies. Riscos de les ocupacions en sectors específics com pot ser la neteja professional. Anàlisi de l'exposició en l'entorn domèstic (inclosos els àcars de la pols domèstica, floridura i fumadors passius) per a comprovar la seva relació amb l'asma i les al·lèrgies (grups 5 i 4).