02/07/2018 - Nota de premsa
La immunoteràpia, la utilització del sistema immune del pacient per atacar les cèl·lules tumorals, és la gran aposta que ha fet l'Hospital del Mar i el seu centre de recerca, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), per trobar nous tractaments per al càncer de mama. En especial, el càncer de mama triple-negatiu, un dels més agressius, que, a més, afecta a pacients amb edats més joves i és el tipus de tumor mamari que menys dianes terapèutiques ofereix als oncòlegs. Aquesta aposta ha rebut un fort impuls gràcies a l'ajut que el Cancer Research Institute (CRI) acaba de donar al projecte LCOR orchestrates the differential IFN-a response and immunological properties of triple-negative breast càncer cells, liderat pel Dr. Toni Celià-Terrassa, investigador del grup de recerca en teràpia molecular del càncer, que dirigeix el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i director del Programa de Recerca en Càncer de l'IMIM. L'equip del Dr. Celià-Terrassa, que dirigeix el Laboratori de propietats de les cèl·lules mare canceroses i metàstasi, ha rebut 200.000 dòlars d'aquesta organització sense ànim de lucre i amb seu a Nova York, als Estats Units, que finança la recerca en immunoteràpia del càncer a tot el món
24/05/2018 - Nota de premsa
Dona, diabetis i ictus. Una mala combinació, segons revela un recent estudi de neuròlegs de l'Hospital del Mar i investigadors de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques), que han trobat una clara relació entre aquests tres factors i la mortalitat cinc anys després de patir un ictus isquèmic. Els resultats, publicats a Frontiers in Neurology, indiquen que les dones diabètiques presenten un increment del risc de mort als 5 anys de l'ictus del 72%, davant el 22% en els homes que presenten la mateixa combinació de patologies. El treball ha tingut en compte factors com l'edat i altres patologies associades per arribar a aquestes conclusions. Aquest estudi és el més complet fet fins ara en aquest camp. Amb gairebé 1.000 casos analitzats, dels quals el 36% eren pacients amb diabetis, ha analitzat la possible relació entre gènere, diabetis i mortalitat posterior a un ictus isquèmic.
17/05/2018 - Nota de premsa
Conèixer les cèl·lules mare, saber com es comporten, on se situen i com sobreviuen, és bàsic per a la recerca en múltiples patologies. Aquestes cèl·lules, que representen entre el 5 i l'1% del total de les que tenim al cos, tenen la capacitat per convertir-se en qualsevol altra cèl·lula del teixit on resideixen i per autoregenerar-se. I, en el cas de les cèl·lules mare canceroses, són necessàries per a l'expansió de la malaltia. En aquest sentit, l'estudi, liderat per investigadors de la Universitat de Princeton, als Estats Units, i del qual és segon i únic signant de l'Estat el Dr. Toni Celià-Terrassa, investigador de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), aporta nova llum sobre la naturalesa de les cèl·lules mare situades a la mama. El treball, que publica aquest dijous la revista Science, ha descobert que aquestes cèl·lules 'viuen' en un nínxol, un entorn favorable per a elles, creat pels macròfags, unes cèl·lules bàsiques del sistema immunològic humà. Els macròfags són els encarregats de tenir cura d'elles i d'alimentar-les, gràcies a un mecanisme que posa en relació a les dues parts.
25/04/2018 - Nota de premsa
El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si la nostra edat biològica, que ve marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a la nostra edat cronològica, marcada per la data de naixement. Així ho destaca un estudi d'investigadors del Grup de recerca Neurovascular de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). Segons els resultats obtinguts, cada any d'edat biològica acumulat per sobre de l'edat cronològica, augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un atac. A la vegada, el grau de severitat de les seqüeles és més important. Tot plegat, independentment d'altres factors de risc. El treball el publica la revista Scientific Reports. La investigadora principal de l'estudi, la Dra. Carolina Soriano-Tárraga, explica que es van analitzar gairebé 600 pacients atesos a l'Hospital del Mar per un ictus isquèmic. En aquests casos, la mortalitat mitjana al cap de 3 mesos es va situar entre el 15 i el 20%.
Més informació "A més edat biològica, major probabilitat de morir després de patir un ictus"
12/04/2018 - Nota de premsa
Un estudi liderat conjuntament per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Hospital del Mar, ha revelat la importància de la proteïna quinasa TAK1 en el diagnòstic d’una malaltia rara, la coneguda com a Síndrome de Sézary. Es tracta d’un subtipus de limfoma cutani de cèl·lules T, per al qual no hi ha tractament curatiu. El treball el publica la revista Leukemia, i és fruit de la interacció entre dos dels grups bàsics de recerca de l’IMIM, el de Mecanismes Moleculars del Càncer i de les Cèl·lules Mare, dirigit pel Dr. Lluís Espinosa, investigador principal de l’estudi i membre de CIBERONC, i el grup de recerca Translacional en Neoplàsies Hematològiques, en el qual participa el Dr. Fernando Gallardo, primer signant de l’article i que també és cap de secció del Servei de Dermatologia de l’Hospital del Mar. També ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de l’IRB i de l’IDIBAPS, així com de patòlegs del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital del Mar.
10/04/2018 - Nota de premsa
Com es van crear els blocs bàsics que serveixen per construir qualsevol ésser viu, els gens? És la pregunta que un recent estudi liderat per investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica, programa conjunt de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions mèdiques (IMIM) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha intentat resoldre. El treball, que acaba de publicar la revista Nature Ecology and Evolution, ha permès identificar, mitjançant tècniques de seqüenciació massiva, una gran quantitat de proteïnes noves en el genoma del ratolí. Els gens que codifiquen aquestes proteïnes no es troben en espècies relativament properes, com la rata o els humans, el que indica que s’haurien format en els últims milions d’anys. De fet no s’assemblen a res conegut, pel que es pensa que s’haurien originat de novo a partir de regions del genoma que estaven silenciades.
06/04/2018 - Nota de premsa
Un estudi desenvolupat entre el Centre de Cognició i Cervell (CBC), que dirigeix Gustavo Deco, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, i el Grup d’Investigació en Epilèpsia de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), dirigit pel doctor Rodrigo Rocamora i professor associat de Bioenginyeria de la UPF, ha aconseguit caracteritzar per mitjà d’anàlisis matemàtiques els canvis que el cervell experimenta abans de patir una crisi epilèptica. El treball, liderat per l’investigador Adrià Tauste, investigador del Barcelonabeta Brain Center i realitzat en el CBC, ha estat publicat avui 6 d’abril a la revista PLoS Biology. La recerca es basa en l’anàlisi de 344 hores d’electroencefalogrames intracranials (iEEG) de 10 pacients amb epilèpsia resistent a la medicació durant el seu diagnòstic prequirúrgic amb elèctrodes profunds, fet a la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar. En aquest estudi, els registres exploren diferents àrees del cervell utilitzant entre 5 i 15 elèctrodes segons la hipòtesi clínica de cada pacient, la qual cosa proporciona una informació relativament global de l’activitat cerebral.
Més informació "El cervell canvia la seva dinàmica global hores abans d’una crisi epilèptica"
5/04/2018 - Nota de premsa
Inhibir la proteïna Galectina-1 (Gal1) pot convertir-se en el primer tractament efectiu per frenar la progressió del tipus més comú de càncer de pàncrees, l’adenocarcinoma ductal pancreàtic (conegut com a PDA), per al qual, en aquests moments, no hi ha cap tipus de tractament curatiu. És la conclusió d’un estudi internacional liderat per la Dra. Pilar Navarro (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i IIBB-CSIC), i pel Dr. Gabriel Rabinovich del Laboratorio de Inmunopatología (Instituto de Biología y Medicina Experimental, Buenos Aires, Argentina). L’estudi “obre vies translacionals molt interessants i indica que cal avançar en el possible ús clínic d’aquesta nova diana molecular”, explica la Dra. Navarro. La coordinadora de l’estudi destaca que “el nostre grup ja havia demostrat anteriorment el potencial de Gal1 com a diana terapèutica en PDA, però aquest cop hem fet l’estudi amb un model transgènic de ratolí desenvolupat al CNIO (Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques), que presenta la mutació més freqüent que es troba en els tumors de pàncrees, la mutació de l’oncogen KRas, la qual cosa ens ha permès recapitular de forma precisa la progressió tumoral que s’observa en humans”
Més informació "Descoberta una de les peces clau per tractar el càncer de pàncrees"
28/03/2018 - Nota de premsa
La biòpsia líquida s’ha mostrat efectiva a l’hora de determinar el tipus de mutacions dels pacients que van participar en un estudi multicèntric internacional per determinar l’efectivitat del tractament del càncer colorectal amb Sym004, una combinació de dos anticossos monoclonals contra la proteïna EGFR. El treball el publica la revista JAMA Oncology i l’han coliderat la Dra. Clara Montagut, cap de secció d’Oncologia Digestiva del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar, i el Dr. Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). “Una de les novetats del nostre treball ha estat que mitjançant la biòpsia líquida hem pogut determinar un grup de pacients que es beneficien del tractament”, apunta la Dra. Montagut, amb la utilització per aconseguir-ho de només les seves mostres de sang. Un pas més, explica, “cap a les aplicacions clíniques d’aquesta tècnica i la medicina personalitzada”.
23/03/2018 - Nota de premsa
Investigadors de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) han donat el tret de sortida al projecte de recerca “Trastorns afectius i risc cardiovascular en població general: efecte diferencial dels mecanismes fisiopatològics”. Aquest estudi, liderat per Josep Garre-Olmo, investigador de l’Institut d’Assistència Sanitària i de l’IDIBGI, té com a objectiu principal determinar el grau d'associació de diversos factors de risc cardiovascular amb la incidència de malalties cardiovasculars depenent de la presència o absència de diversos trastorns afectius com la depressió en la població general. Concretament, el projecte es proposa aprofitar l'existència de la cohort poblacional REGICOR que està focalitzada en les malalties cardiovasculars a la demarcació de Girona per afegir-hi una línia de recerca en trastorns afectius.
Més informació "Nou estudi sobre la relació entre la depressió i l’augment del risc cardiovascular"
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
