• Busca persones
• Intranet

Notícies

08/02/2010 - Nota de premsa

La contaminació accelera el procés de l’ateroesclerosi

Per primera vegada, s'ha demostrat científicament que la contaminació atmosfèrica accelera el procés de l'aterosclerosi a més del doble de la seva evolució mitjana i, per tant, augmenta la possibilitat de patir un infart o un accident cerebrovascular. Així ho han demostrat investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de Barcelona, juntament amb investigadors de Suïssa i de la Universitat del Sud de Califòrnia en l'estudi "Contaminació atmosfèrica i Evolució de la Arteriosclerosi a Adults", que acaba de publicar la revista PLoS ONE.

L'estudi conclou que l'evolució anual de la paret de l'artèria d'aquells que viuen a uns 100 metres d'una autopista o carretera amb trànsit elevat pateixen una acceleració del creixement de la placa de les seves artèries de 5,5 micròmetres per any o més del doble de la mitjana del seu creixement anual.

Segons Xavier Basagaña, investigador del CREAL i coautor d’aquest estudi, "aquests resultats són molt importants tenint en compte la rellevància de l'aterosclerosi en els països occidentals". I és que les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en els països desenvolupats, per sobre fins i tot del càncer. Per exemple, cada setmana 30 catalans moren per culpa d'alguna patologia del cor.

Fins ara els estudis científics havien constatat que la contaminació de l'aire podia desencadenar atacs de cor, entre d'altres problemes de salut. Aquest estudi mostra per primera vegada que aquesta contaminació pot causar canvis tan complexos en les artèries com l'aterosclerosi, una afecció en la qual es diposita material gras al llarg de les parets de les artèries que pot desencadenar en un infart o un accident cerebrovascular. Aquest procés ja s'havia observat en animals anteriorment.

Més afectació de les persones amb colesterol 

L'efecte de la contaminació en l'aterosclerosi es va observar superior en els pacients que rebien tractament per reduir el colesterol i en aquells de nivell socioeconòmic baix. Els seus possibles causes són, en el primer cas, perquè ja compten amb un risc més alt i en el segon per la combinació d'altres exposicions a la contaminació, la dieta pobre i l'estrès a les quals estan exposats.

D'altra banda, alguns dels participants van rebre durant l'estudi algun tractament de vitamina B, E o estrògens. Les persones que prenien aquests tractaments van resultar "més vulnerables als efectes de la pol·lució". Tot i així, les complexes interaccions que poden existir entre els efectes de fàrmacs, exposició a contaminació i altres característiques individuals "han de ser explorades amb molt més detall en futurs estudis", afirma Xavier Basagaña.

Barcelona, pitjor que Los Ángeles

En aquest estudi han participat unes 1.500 persones de Los Ángeles, Califòrnia, i se'ls ha mesurat la progressió de l'aterosclerosi cada sis mesos durant tres anys. Cal tenir en compte que Barcelona té uns nivells de contaminació molt per sobre de la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i que, en aquest cas, compta amb nivells de contaminació més alts que la majoria de zones de Los Ángeles . A més, segons Basagaña, "a la ciutat comtal hi ha un parc automobilístic de motor dièsel molt més elevat que a Los Ángeles on gairebé tots els vehicles privats són de gasolina i la contaminació dels vehicles dièsel pot ser més perjudicial per a la salut”.

De fet, l'OMS recomana que els nivells de partícules en suspensió (produïdes bàsicament pel trànsit) siguin de 40 micrograms per metre cúbic i Barcelona té entre 45 i 50 micrograms per metre cúbic i Los Ángeles compta amb 25-30 micrograms per metre cúbic .

Actualment el CREAL i l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar) estan duent a terme un estudi similar a Girona anomenat REGICOR-AIR. Es calcula que els primers resultats es tindran dins d’un o dos anys i donaran una idea dels efectes de la contaminació a l’Estat espanyol encara que “Girona té uns nivells de contaminació menors que ciutats com Barcelona o Madrid”, assenyala Basagaña.

Totes les notícies