02/08/2018 - Nota de premsa
Inhibir la proteïna Jagged 1 en ratolins evita la proliferació i creixement dels tumors de còlon i recte. És més, aquest abordatge de la malaltia permet eliminar els tumors ja existents. És el resultat d'un estudi liderat pel Grup de recerca de Mecanismes Moleculars del Càncer i de les Cèl·lules Mare de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), dirigit pel Dr. Lluís Espinosa, que també és membre del CIBER del Càncer (CIBERONC), amb la col·laboració del Servei d'Anatomia Patològica i el Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i l'IDIBELL-Institut Català d'Oncologia. El treball el publica la revista Nature Communications. Els investigadors han treballat amb tumors de pacients que s'han implantat a ratolins per analitzar la funció d'aquesta proteïna en la proliferació de les cèl·lules canceroses. El mecanisme pel qual Jagged 1 és essencial en les cèl·lules canceroses es basa en el seu paper com a activador d'una via de senyalització cel·lular que s'anomena Notch. En general, el paper de Notch és inhibir la diferenciació de les cèl·lules, és a dir, la seva capacitat per convertir-se en cèl·lules madures que ja no poden proliferar. En el cas dels tumors de còlon i recte, l'activació d'aquesta via de senyalització actua afavorint la seva proliferació i creixement.
Més informació "Identifiquen una peça clau per frenar un subtipus de càncer de còlon i recte"
02/07/2018 - Nota de premsa
La immunoteràpia, la utilització del sistema immune del pacient per atacar les cèl·lules tumorals, és la gran aposta que ha fet l'Hospital del Mar i el seu centre de recerca, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), per trobar nous tractaments per al càncer de mama. En especial, el càncer de mama triple-negatiu, un dels més agressius, que, a més, afecta a pacients amb edats més joves i és el tipus de tumor mamari que menys dianes terapèutiques ofereix als oncòlegs. Aquesta aposta ha rebut un fort impuls gràcies a l'ajut que el Cancer Research Institute (CRI) acaba de donar al projecte LCOR orchestrates the differential IFN-a response and immunological properties of triple-negative breast càncer cells, liderat pel Dr. Toni Celià-Terrassa, investigador del grup de recerca en teràpia molecular del càncer, que dirigeix el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i director del Programa de Recerca en Càncer de l'IMIM. L'equip del Dr. Celià-Terrassa, que dirigeix el Laboratori de propietats de les cèl·lules mare canceroses i metàstasi, ha rebut 200.000 dòlars d'aquesta organització sense ànim de lucre i amb seu a Nova York, als Estats Units, que finança la recerca en immunoteràpia del càncer a tot el món
17/05/2018 - Nota de premsa
Conèixer les cèl·lules mare, saber com es comporten, on se situen i com sobreviuen, és bàsic per a la recerca en múltiples patologies. Aquestes cèl·lules, que representen entre el 5 i l'1% del total de les que tenim al cos, tenen la capacitat per convertir-se en qualsevol altra cèl·lula del teixit on resideixen i per autoregenerar-se. I, en el cas de les cèl·lules mare canceroses, són necessàries per a l'expansió de la malaltia. En aquest sentit, l'estudi, liderat per investigadors de la Universitat de Princeton, als Estats Units, i del qual és segon i únic signant de l'Estat el Dr. Toni Celià-Terrassa, investigador de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), aporta nova llum sobre la naturalesa de les cèl·lules mare situades a la mama. El treball, que publica aquest dijous la revista Science, ha descobert que aquestes cèl·lules 'viuen' en un nínxol, un entorn favorable per a elles, creat pels macròfags, unes cèl·lules bàsiques del sistema immunològic humà. Els macròfags són els encarregats de tenir cura d'elles i d'alimentar-les, gràcies a un mecanisme que posa en relació a les dues parts.
12/04/2018 - Nota de premsa
Un estudi liderat conjuntament per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Hospital del Mar, ha revelat la importància de la proteïna quinasa TAK1 en el diagnòstic d’una malaltia rara, la coneguda com a Síndrome de Sézary. Es tracta d’un subtipus de limfoma cutani de cèl·lules T, per al qual no hi ha tractament curatiu. El treball el publica la revista Leukemia, i és fruit de la interacció entre dos dels grups bàsics de recerca de l’IMIM, el de Mecanismes Moleculars del Càncer i de les Cèl·lules Mare, dirigit pel Dr. Lluís Espinosa, investigador principal de l’estudi i membre de CIBERONC, i el grup de recerca Translacional en Neoplàsies Hematològiques, en el qual participa el Dr. Fernando Gallardo, primer signant de l’article i que també és cap de secció del Servei de Dermatologia de l’Hospital del Mar. També ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de l’IRB i de l’IDIBAPS, així com de patòlegs del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital del Mar.
5/04/2018 - Nota de premsa
Inhibir la proteïna Galectina-1 (Gal1) pot convertir-se en el primer tractament efectiu per frenar la progressió del tipus més comú de càncer de pàncrees, l’adenocarcinoma ductal pancreàtic (conegut com a PDA), per al qual, en aquests moments, no hi ha cap tipus de tractament curatiu. És la conclusió d’un estudi internacional liderat per la Dra. Pilar Navarro (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i IIBB-CSIC), i pel Dr. Gabriel Rabinovich del Laboratorio de Inmunopatología (Instituto de Biología y Medicina Experimental, Buenos Aires, Argentina). L’estudi “obre vies translacionals molt interessants i indica que cal avançar en el possible ús clínic d’aquesta nova diana molecular”, explica la Dra. Navarro. La coordinadora de l’estudi destaca que “el nostre grup ja havia demostrat anteriorment el potencial de Gal1 com a diana terapèutica en PDA, però aquest cop hem fet l’estudi amb un model transgènic de ratolí desenvolupat al CNIO (Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques), que presenta la mutació més freqüent que es troba en els tumors de pàncrees, la mutació de l’oncogen KRas, la qual cosa ens ha permès recapitular de forma precisa la progressió tumoral que s’observa en humans”
Més informació "Descoberta una de les peces clau per tractar el càncer de pàncrees"
28/03/2018 - Nota de premsa
La biòpsia líquida s’ha mostrat efectiva a l’hora de determinar el tipus de mutacions dels pacients que van participar en un estudi multicèntric internacional per determinar l’efectivitat del tractament del càncer colorectal amb Sym004, una combinació de dos anticossos monoclonals contra la proteïna EGFR. El treball el publica la revista JAMA Oncology i l’han coliderat la Dra. Clara Montagut, cap de secció d’Oncologia Digestiva del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar, i el Dr. Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). “Una de les novetats del nostre treball ha estat que mitjançant la biòpsia líquida hem pogut determinar un grup de pacients que es beneficien del tractament”, apunta la Dra. Montagut, amb la utilització per aconseguir-ho de només les seves mostres de sang. Un pas més, explica, “cap a les aplicacions clíniques d’aquesta tècnica i la medicina personalitzada”.
13/12/2017 - Nota de premsa
La inducció de la ciclina B1, un enzim bàsic en el procés de divisió cel·lular, pot convertir-se en un marcador de resistència a un dels principals tractaments de càncer de mama HER2 positiu, el trastuzumab-emtansina (T-DM1). Així ho indiquen els resultats d'un estudi liderat pel Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar, publicats a la revista Clinical Cancer Research. A l'estudi també han participat l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, l'Hospital Clínic Universitari de València i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Centre de Recerca en Càncer de Salamanca. El T-DM1 és, en aquests moments, el principal tractament de segona línia en el càncer de mama HER2 positiu. Es tracta d'una teràpia dirigida al tumor, que es basa en la combinació de l'anticòs trastuzumab amb l'agent quimioteràpic DM1, que interfereix el procés de divisió cel·lular. “Aquest innovador tractament és una mena de ‘cavall de Troia’ que, gràcies a l’anticòs trastuzumab, porta la quimioteràpia de manera selectiva a l’interior de la cèl·lula tumoral HER2 positiva. Això fa que sigui un tractament ben tolerat per les pacients, molt més que la quimioteràpia tradicional”, explica l’investigador principal de l’estudi, el Dr. Joan Albanell, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar i director del Programa de recerca en càncer de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
Més informació "Descrit un mecanisme que provoca resistència al tractament del càncer de mama"
03/11/2017 - Nota de premsa
El Dr. Joaquim Bellmunt, director de l’Institut de l’Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i professor associat a la Universitat de Harvard dins el Dana Farber Cancer Institute de Boston, és autor destacat d’un nou estudi internacional que ha dibuixat el mapa del genoma del càncer de bufeta. Els investigadors, dins el projecte TCGA (The Cancer Genoma Atlas), reporten l’anàlisi final de 412 mostres de tumors per tenir la descripció genètica més acurada fins al moment d’aquest tipus de càncer. Això permetrà analitzar noves hipòtesis de tractament personalitzat per aquesta malaltia. L’estudi es publica a la revista Cell.
30/10/2017 - Nota de premsa
Investigadors de l’IISPV i l’IMIM descriuen el factor de transcripció SNAIL1 és essencial en el procés que es dona durant la progressió del càncer en un treball publicat en la prestigiosa revista Nucleic Acids Research. El nous resultats mostren que les funcions del genoma es troben molt més enllà de la simple seqüència d'ADN. El factor de transcripció SNAIL1 és essencial en el procés que es dóna durant la progressió del càncer i que s'anomena transició epiteli-mesènquima (EMT). A través d'aquest procés, les cèl·lules tumorals epitelials adquireixen diverses propietats que les converteixen en entitats més agressives i capaces de migrar i envair altres teixits. En aquest procés es produeixen canvis importants en l'expressió de diferents gens, les funcions dels quals seran decisives per al desenvolupament de les metàstasis tumorals.
20/06/2017 - Nota de premsa
Administrar vinflunina a pacients que ja han respost al tractament estàndard amb gemcitabina i cisplatí retarda la progressió del càncer a diferència dels tumors en els quals no fan tractament de manteniment i que reben una cura pal·liativa. En aquest segon cas, el tumor torna a progressar a curt termini. Els resultats han estat obtinguts de l'estudi MAJA, en el qual han participat 21 hospitals espanyols. Aquestes importants troballes van ser publicades el passat mes d'abril a la prestigiosa revista The Lancet Oncology, una de les publicacions de referència en el camp oncològic a nivell internacional. El Dr. Joaquim Bellmunt, cap de la Secció d'Oncologia de l'Hospital del Mar,especialista mundialment reconegut en càncer de bufeta i ronyó i actualment director de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), ha dirigit la investigació des del Grup de Tractament de Tumors Urològics (SOGUG). El seu autor principal és el Dr. Jesús García Donas, especialista en oncologia mèdica a HM Hospitals de Madrid.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
