La hipertensió arterial (HTA) és la principal causa de morbiditat i mortalitat per malalties cardiovasculars, la qual cosa la converteix en la patologia responsable d'un major nombre de morts a tot el món. Així, la HTA augmenta la probabilitat de desenvolupar totes les formes clíniques de malaltia cardiovascular, incloent cardiopatia isquèmica, vessament cerebral, malaltia vascular perifèrica i insuficiència cardíaca.
En els últims anys, nombrosos assaigs clínics controlats han demostrat que és possible reduir la incidència de complicacions cardiovasculars mitjançant la reducció de la pressió arterial (PA) a través del tractament antihipertensiu, bàsicament farmacològic. Tanmateix, la traducció a la pràctica clínica habitual és sub-òptima, de manera que el grau de control de PA en els diferents estudis epidemiològics no sol ser superior al 30-40% dels pacients, tot i que sembla que recentment ha assolit taxes de control de al voltant del 50% en algun país. Les causes del no-control poden ser múltiples, entre altres, la manca de compliment o l'existència d'una causa secundària d’HTA no detectada, però més enllà d'aquests factors, hi ha un percentatge important de subjectes que mantenen PA per sobre del normal tot i un tractament farmacològic adequat.
En aquesta línia, la hipertensió arterial resistent (HTAR) es defineix com una PA clínica sistòlica i diastòlica superior a 140 mmHg i 90 mmHg, respectivament, malgrat el tractament amb ≥ 3 fàrmacs en dosis adequades, un d'ells un diürètic o HTA que requereix tractament amb 4 o més medicaments antihipertensius, independentment dels valors de PA clínica. La prevalença de HTAR depèn majoritàriament del context en què s'avalua; dades recents mostren una prevalença de ≈ 15% al nostre país a nivell d'atenció primària, mentre que augmenta fins a un 20% si es determina en unitats especialitzades o en assaigs clínics.
La HTAR es caracteritza per un pitjor pronòstic, ja que els subjectes que la pateixen desenvolupen un major grau d'aterosclerosi i dany vascular, la qual cosa comporta una major prevalença de dany orgànic i una major incidència d'esdeveniments cardiovasculars. D'altra banda, un percentatge no insignificant de pacients amb suposada HTAR al tractament ha mostrat tenir en realitat una pseudo-resistència o una HTA falsament resistent quan s’ha realitzat una monitorització ambulatòria de la PA de 24 hores (MAPA-24h). Així, a Espanya, en una gran cohort de més de 8000 pacients amb HTAR es va demostrar una PA-24h normal (130/80 mmHg) en el 37.5% dels subjectes. El valor de la MAPA en aquests subjectes no és només el diagnòstic, sinó també el pronòstic.La realització d’una MAPA-24h és, per tant, fonamental, per identificar clarament els pacients amb una HTAR veritable en comparació amb aquells amb hipertensió pseudo-resistent.
En aquest context, el nostre grup ha realitzat recentment un assaig controlat aleatori, l'estudi DENERVHTA, per avaluar l'eficàcia de la denervació simpàtica renal per radiofreqüència en pacients amb HTAR, en comparació amb l'addició d'espironolactona, un fàrmac que bloqueja els receptors mineralocorticoides, afegit al tractament de base. Es va demostrar que la espironolactona és més efectiva que la denervació renal per reduir la PA sistòlica i diastòlica de 24 h quan s'afegeix a un tractament farmacològic optimitzat en pacients amb HTAR.
Aprofundint en aquesta patologia, la HTAR, ara estem treballant en un nou projecte de recerca, l'estudi ATHAN, per avaluar si la implementació d'una estratègia específica per millorar l'adherència terapèutica durant 3 mesos dóna lloc a una reducció de la PA sistòlica de 24 h (PAS) en pacients amb HTAR o hipertensió no controlada amb 2 fàrmacs antihipertensius.
El disseny és intervencionista, prospectiu, aleatoritzat, controlat i paral·lel, un estudi obert d'una cohort de 150 pacients reclutats consecutivament amb HTAR o pacients amb hipertensió no controlada amb 2 fàrmacs antihipertensius, confirmat per MAPA-24h. Aquests pacients seran assignats aleatòriament (1: 1) per rebre un programa específic per millorar l'adherència (grup d'intervenció) o seguiment rutinari (grup de control), amb la mesura de PA clínica i la determinació de fàrmacs antihipertensius en l'orina previ a l’aleatorització, als 3, 6 i 12 mesos. La monitorització de PA perifèrica i central de 24 hores es realitzarà a la pre-randomització, a 3 i 12 mesos. Volem determinar per una banda la fiabilitat de la determinació dels fàrmacs antihipertensius i / o els seus metabòlits en l'orina per detectar els pacients no adherents als tractaments i, d'altra banda, demostrar si un programa de suport específic per millorar l'adherència al tractament podria conduir a un millor control de PA i un menor risc cardiovascular en aquests pacients.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
