29/04/2017 - Nota de premsa
El tabac de cargolar ha patit un augment d’un 91% entre els fumadors en el període del 2004 al 2012. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn d’un estudi que ha estat liderat pel professor Esteve Fernández, director del Centre Col·laborador de l’OMS pel Control del Tabac de l’ICO i investigador de l’ICO-IDIBELL, i que la primera autora és Xisca Sureda, actualment professora de la Universitat d’Alcalà d’Henares (UAH), i en el que també ha col·laborat l’Institut de l’Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). L’estudi compara la prevalença i el patró del consum del tabac abans de l’aplicació de la Llei 28/005 i després de la implantació de la Llei 42/2010 de mesures sanitàries davant el tabaquisme i reguladora de la venta, el subministrament, el consum i la publicitat del productes relacionats amb el tabac.
Més informació "Augmenta el consum del tabac de cargolar davant del tabac tradicional"
16/03/2017 - Nota de premsa
Neurocirurgians de l'Hospital del Mar i investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) lideren el projecte Sylvius, un projecte per al desenvolupament d'una plataforma de realitat augmentada en tres dimensions i estereoscòpica que permetrà obtenir un complet "mapa per navegar pel cervell. La plataforma integrarà totes les tècniques de neuroimatge actuals i permetrà als cirurgians operar amb la màxima precisió i amb menys riscos. En el projecte hi col·laboren l'enginyeria Galgo Medical i l'Obra Social "la Caixa", que ha impulsat el projecte amb 2,5 milions d'euros. El nom de Sylvius procedeix de la “vall de Silvio”, la regió del cervell que dirigeix les funcions bàsiques del llenguatge.
Més informació "A la recerca del mapa definitiu del cervell"
19/12/2016 - Nota de premsa
Un estudi dirigit per investigadors de la UAB i de l’IMIM mostra per primer cop com la maternitat provoca alteracions duradores en l’estructura del cervell, probablement adreçades a millorar la capacitat de la mare per protegir i relacionarse amb el nadó. La recerca es publica a Nature Neuroscience. L’embaràs implica canvis hormonals radicals i adaptacions biològiques, però els efectes en el cervell són encara desconeguts. Per primer vegada, un equip d’investigadors ha dut a terme un estudi que compara l’estructura del cervell de les dones abans i després del seu primer embaràs. La recerca és la primera en mostrar que l’embaràs implica canvis que es mantenen a llarg termini –almenys fins a dos anys després del part– en la morfologia del cervell de la mare. Mitjançant l’anàlisi d’imatges de ressonància magnètica, els científics han observat com en les dones que han viscut el seu primer embaràs es redueix el volum de la matèria gris en regions implicades en les relacions socials. Part d’aquestes regions s’activen quan la dona observa la imatge del seu nadó, de manera que “probablement els canvis corresponen a una especialització del cervell per encarar els reptes que suposa la maternitat” postula l’investigador de la UAB i de l’IMIM i director del grup que ha dut a terme l’estudi, Òscar Vilarroya.
05/12/206 - Nota de premsa
El passat mes de juny, la prestigiosa revista The Lancet Neurology publicava els resultats de la recerca desenvolupada per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i del Centre de Regulació Genòmica (CRG) proposant que es pot millorar les capacitats i l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual i la seva integració en la societat. Després dels avenços aconseguits amb adults joves, és fonamental iniciar una nova fase d’investigació dirigida als nens amb la síndrome de Down, una població que s’espera que obtinguin encara més beneficis d’aquest tractament atesa la major plasticitat del cervell dels infants. A Espanya més de 3 milions i mig de persones pateixen alguna discapacitat intel·lectual que afecta a la seva qualitat de vida i a la de les seves famílies. Sovint s’ha considerat que la síndrome de Down era intractable i la recent proposta d’un tractament ha sacsejat la manera com s’aborda aquesta síndrome per part de la comunitat científica i mèdica. Mitjançant un component present en el te verd, l'epigalocatequina gal·lat, i l'estimulació cognitiva, s’han observat millores en la capacitat intel·lectual i l'autonomia dels adults joves amb Down.
06/09/2016 - Nota de premsa
Un estudi realitzat per investigadors de l’Hospital del Mar i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) orienta sobre quantes hores a la setmana són les apropiades perquè els nens en edat escolar juguin amb videojocs. Els resultats s’han publicat a la revista científica Annals of Neurology. El treball liderat pel Dr. Jesús Pujol, metge del servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), i coordinat pel Dr. Jordi Sunyer, de l’Institut de Salut Global de Barcelona, ha consistit en investigar la relació entre les hores a la setmana dedicades a jugar als videojocs i certes habilitats intel·lectuals i problemes de conducta, en 2.442 nens de entre 7 i 11 anys.
Més informació "Quant de temps han de jugar els nens amb els videojocs?"
07/06/2016 - Nota de premsa
Un equip de científics liderats pels doctors Rafael de la Torre a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i Mara Dierssen al Centre de Regulació Genòmica (CRG) demostra que l’epigalocatequina gal·lat juntament amb un protocol d’estimulació cognitiva, milloren les capacitats intel·lectuals en les persones amb síndrome de Down. Els resultats de la fase 2 de l’assaig clínic s'han publicat a la prestigiosa revista Lancet Neurology. Les troballes suggereixen que els participants que havien rebut el tractament tenien millors resultats en les proves relacionades amb la memòria i les funcions executives que aquells participants del grup control. Malgrat no ser-ne una cura, és la primera vegada que un tractament demostra eficàcia en aquesta síndrome i obre la porta a noves investigacions orientades a tractar una síndrome que es creia orfe de tractament.
Més informació "Assaig clínic obre noves vies a la teràpia farmacològica en síndrome de Down"
26/05/2016 - Nota de premsa
Investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) demostren, per primera vegada, que mesurar en el cabell una nitrosamina específica del tabac, la NNK, es correlaciona amb el risc real d’exposició a carcinògens del fum del tabac en fumadors passius. Aquesta substància és molt millor biomarcador que qualsevol de les altres substàncies mesurades fins ara per a valorar aquest risc i s’ha trobat en concentracions més altes en el cabell que cap altre carcinogen específic del tabac. L’estudi s’ha dut a terme amb la col·laboració d’investigadors de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i ha estat publicat a la revista Scientific Reports. El fum a què estan exposats els fumadors passius és diferent del fum al dels fumadors. Els fumadors passius estan exposats a un fum que conté molts dels químics resultants de la combustió de la cigarreta, a més de substàncies que han passat per diferents reaccions d’activació esdevenint carcinògenes.
Més informació "Descobreixen un biomarcador per mesurar el risc de patir càncer en no fumadors"
23/02/2016 - Nota de premsa
Investigadors del grup de recerca en Addiccions i del grup de recerca en Epidemiologia de les Drogues d’Abús de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) presentaran el proper dimecres 24 de febrer l’aplicació “Entrevista de Cribratge de Diagnòstic Dual (ECDD)” en el marc del Catalan Digital Health Ecosystem que es fa a la Mobile World Congress. Aquesta és una aplicació que està disponible gratuïtament per als professionals de la salut i que permet la detecció de comorbiditat psiquiàtrica en els individus amb un trastorn per ús de substàncies d’abús. La comorbiditat psiquiàtrica és la co-ocurrència d'un trastorn per ús de substàncies i un altre trastorn psiquiàtric en el mateix individu. Té una prevalença que oscil·la entre el 20% i el 80%, segons el tipus de substancia d’abús (alcohol, cocaïna, cànnabis, opiacis,...) i el tipus de trastorn psicopatològic (depressió, psicosis, fòbia social,...).
Més informació "Es presenta una aplicació innovadora pels professionals de la salut mental"
25/01/2016 - Nota de premsa
La World Anti-doping Agency (WADA) i la Fundació IMIM acaben de signar la renovació del conveni per al període 2016-2020 que acredita l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) com a únic centre de referència mundial per a la preparació de material de referència per a l’avaluació dels 34 laboratoris antidopatge mundials acreditats. El conveni va entrar en vigor el passat 1 de gener, té una durada de 4 anys i aportarà a la Institució un total de 1.000.000 d’euros d’ingrés. El grup de recerca en Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes de l’IMIM és el responsable de la preparació d’aquest material de referència que serveix perquè els laboratoris antidopatge puguin ser avaluats en termes de qualitat cada quatre mesos. Superar aquesta avaluació és imprescindible per seguir formant part del selecte grup de 34 laboratoris antidopatge acreditats actualment a tot el món. La renovació del conveni suposa un important reconeixement a l’expertesa i a la qualitat de la tasca que realitza l’IMIM en aquest àmbit des de l’any 2004.
18/01/2016 - Nota de premsa
Investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) en col·laboració amb investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, de l'Institut Pasteur i de la Universitat Pierre i Marie Curie, han descobert un mecanisme neural crucial per explicar el procés de recompensa i addicció a la nicotina. La nicotina, el principal compost psicoactiu del tabac, s'absorbeix ràpidament a través de la mucosa nasal, oral i respiratòria arribant al cervell on hi ha els receptors al cap d'uns 7 segons. És allà on exerceix la seva acció sobre el sistema nerviós central així com en el sistema nerviós autònom. Aquesta relació gairebé immediata entre la inhalació del fum i el seu efecte a nivell cerebral és un dels factors que contribueix a l'alt poder addictiu de la nicotina. Això s'explica perquè la nicotina exerceix els seus efectes psicofarmacològics mitjançant l'activació d'un receptor molt abundant en diverses regions concretes del cervell, el receptor acetilcolina nicotínic (nAChR).
Més informació "Es descobreix un nou mecanisme cerebral per explicar l'addicció a la nicotina"
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
