06/06/2017 - Nota de premsa
El Prous Institute for Biomedical Research ha anunciat avui que ha realitzat una inversió estratègica en Chemotargets. Fundada pel Dr. Jordi Mestres com una spin-off de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques), Chemotargets és un líder global en la provisió de solucions d'anàlisi predictiva per a les companyies farmacèutiques, de biotecnologia i d’institucions de recerca en salut. Els termes financers de la transacció no han estat fets públics. La inversió permetrà a Chemotargets ampliar el seu desenvolupament de productes i accelerar els plans d'innovació en els espais de descobriment i desenvolupament de fàrmacs. A més, permetrà a Chemotargets fer créixer la seva base de clients i aconseguir una presència global en la indústria farmacèutica i sectors relacionats. Com a part de l'acord, el Prous Institute també aprofitarà les solucions informàtiques de Chemotargets per als seus propis programes de descobriment de fàrmacs en els camps del càncer i la neurodegeneració. Una fita immediata d'aquest acord serà la introducció d'una nova plataforma analítica i de visualització de Big Data que integrarà les disciplines de química, genòmica, farmacologia, toxicologia i terapèutica.
Més informació "Prous Institute signa un acord d’inversió amb Chemotargets"
23/02/2017 - Nota de premsa
Un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i l'Institut de Física mèdica i Biofísica de la Facultat de Medicina de l'Hospital Charité de Berlín, publicat a la revista Nature Communications, demostra per primera vegada, que el colesterol present en les membranes de les cèl·lules pot interferir en la funció d'una important proteïna de les membranes cerebrals, a través d'una manera d'interacció desconegut fins al moment. En concret, el colesterol és capaç de regular l'activitat del receptor d'adenosina, envaint el seu interior i accedint així al seu centre actiu. Això permetrà idear noves formes d'interacció amb aquestes proteïnes que en un futur podrien convertir-se en fàrmacs per tractar malalties com l'Alzheimer. El receptor d'adenosina pertany a la família de les GPCRs (Receptors Acoblats a Proteïnes G), una àmplia família de proteïnes situades a la membrana de les cèl·lules, que són clau en la transmissió de senyals cel·lulars i en la comunicació entre cèl·lules. D’aquí que les GPCRs estiguin per tant involucrades en la majoria de processos fisiològics rellevants, incloent la interpretació d'estímuls sensorials com la visió, l'olor o el gust, la regulació de l'activitat del sistema immune i inflamatori o la modulació del comportament.
Més informació "Descobert un nou paper del colesterol en la regulació de proteïnes cerebrals"
14/12/2016 - Nota de premsa
Científics espanyols han aconseguit seqüenciar el genoma del linx ibèric (Lynx pardinus), un dels felins en major perill d'extinció, i han constatat l' "extrema erosió" que pateix en el seu ADN. El del linx ibèric és un dels genomes amb menor diversitat genètica, fins i tot inferior al d'altres mamífers amenaçats, com el guepard o el dimoni de Tasmània, o d'aus, com l'ibis japonès o l'àguila de cua blanca. La investigació, publicada avui a la revista Genome Biology, ha estat coordinada per científics de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) i participada per diversos centres, entre ells l'IMIM. Es tracta del primer genoma de referència d'un mamífer que es genera íntegrament a Espanya. Aquest projecte, finançat per Banc Santander i gestionat per la Fundació General CSIC, ha sumat els esforços de 50 científics pertanyents a grups de recerca de 12 institucions, dues d'elles estrangeres, que cobreixen àrees diverses, com bioinformàtica, genòmica, oncologia, evolució o conservació.
Més informació "Científics espanyols seqüencien el genoma del linx ibèric"
02/08/2016 - Nota de premsa
Un treball en el que han participat l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) el Duke Lemur Center i la Universitat de Duke, estudia per primera vegada la regulació dels gens en primats hibernats. El primat que han estudiat és el lèmur nan de cua gruixuda (Cheirogaleus medius). Aquesta és una espècie excepcional i molt poc estudiada, ja que és l’únic primat capaç d’hibernar, subsistint amb els lípids que ha emmagatzemat a la cua durant la resta de l’any. El projecte, a més, és un dels pocs treballs sobre la hibernació que utilitza una tècnica moderna anomenada RNAseq que permet veure a nivell global quins gens s'estan expressant i quantificar-los. Són les primeres dades genòmiques que existeixen per a aquesta espècie. El fet de que puguem estudiar primats, que són molt més propers a nosaltres que altres espècies hibernants, augmenta les probabilitats de que a llarg termini els descobriments puguin ser traslladats a humans.
29/07/2016 - Nota de premsa
La prestigiosa revista PLoS Pathogens acaba de publicar un article sobre els resultats del projecte Malaria Box, una iniciativa de Medicines for Malaria Venture que ha facilitat l’accés obert a noves famílies de molècules amb activitat antimalàrica de forma gratuïta a 200 laboratoris de 30 països. L’objectiu del projecte és incentivar el descobriment de noves possibilitats farmacològiques per lluitar contra les malalties desateses i d’altres patologies, i de moment, ja ha possibilitat l’inici de més d’una dotzena de projectes de desenvolupament de nous fàrmacs en diferents patologies. El grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l’IMIM ha estat l’únic participant català en aquest extens estudi en el que també han participat tres altres centres de l’Estat espanyol a Euskadi (BIOBIDE), Galícia (Universidad de Santiago de Compostela) i Madrid (GlaxoSmithKline R&D).
Més informació "L’IMIM participa en el primer gran assaig de codi obert de descobriment de fàrmacs"
15/06/2016 - Nota de premsa
L'Associació Bioinformatics Barcelona (BIB) llança la web www.bioinformaticsbarcelona.eu que pretén ser una referència dins del sector bioinformàtic a nivell nacional i internacional, i convertir-se en la plataforma de comunicació i interacció entre els socis que la integren. D'aquesta manera, l'associació potencia la seva presència digital per convertir-se en punt de trobada facilitador d'iniciatives i think tank de la comunitat bioinformàtica. El portal compta amb seccions dedicades a donar informació sobre els socis i cadascun dels seus grups de recerca en el camp de la bioinformàtica, formació i cursos, ofertes de treball i pràctiques, notícies, activitats i clipping de premsa, a més d'un espai específic d'informació relativa a l'associació. La web pretén impulsar la visibilitat internacional del potencial bioinformàtic del que disposem, i que mitjançant la col·laboració entre els socis i amb agents externs es potenciïn les sinergies que permetin aconseguir fites cada vegada més ambicioses.
Més informació "Neix la web del BIB per donar visibilitat al potencial bioinformàtic de Catalunya"
01/03/2016 - Nota de premsa
Un estudi publicat a la prestigiosa revista Scientific Reports del grup Nature ha demostrat per primera vegada, usant eines computacionals, que els lípids poliinsaturats poden alterar la velocitat d'unió de dos tipus de receptors involucrats en algunes malalties del sistema nerviós. El treball ha estat liderat per investigadors del Programa de recerca en informàtica biomèdica de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques) i de la Universitat Pompeu Fabra i investigadors de la Universitat de Tampere (Finlàndia) i ha comptat amb la participació d'investigadors de la Universitat de Barcelona. Mitjançant simulacions moleculars d'última generació, el que vindrien a ser com "microscopis computacionals", els investigadors han demostrat que una disminució de lípids poliinsaturats en les membranes neuronals, com succeeix en els malalts de Parkinson o Alzheimer, afecta directament la velocitat d'unió dels receptors de dopamina i adenosina.
11/01/2016 - Nota de premsa
Un treball que acaba de publicar-se a la revista Plos Genetics ha descobert que guanyar nous gens durant l’evolució és un procés molt més frequent del que s’havia pensat fins ara. S’ha observat que existeixen centenars de gens que podrien ser únics dels humans, i quelcom semblant passa amb els ximpanzés. Alguns d’aquests gens resultaran útils per l’organisme i la resta desapareixeran amb el temps. El treball ha estat liderat per Mar Albà, investigadora ICREA de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i Jorge Ruiz-Orera, investigador del mateix grup, amb la col·laboració d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Fa un temps es pensava que tots els gens nous s'originaven a partir d'altres gens, per exemple a partir de duplicacions de gens ja existents. Però recentment s’ha vist que hi ha determinats gens, els anomenats gens de novo, que s’originen en regions genòmiques que no contenen prèviament cap gen. Segons Mar Albà “Aquest treball ha mostrat que la formació de motius de DNA, per l'acumulació de mutacions a l'atzar, hauria estat determinant per a l'aparició dels nous gens”. Els motius de DNA són uns elements que activen l’expressió dels gens.
13/11/2015 - Nota de premsa
Un consorci internacional de 39 organitzacions associades serà finançat per la Comissió Europea, a través del programa Horizon 2020, per treballar en la integració de nous conceptes per a l'avaluació legal de la seguretat química. Aquests nous conceptes impliquen innovadors mètodes in vitro sense animals i tecnologies computacionals in silico per traduir el coneixement obtingut sobre el mecanisme molecular de la toxicitat en estratègies d’assajos de seguretat. L’objectiu final és oferir assajos d'avaluació del risc i perill de químics que siguin fiables i que no utilitzin animals. Coordinat per Bob van de Water, catedràtic de Toxicologia a la Universitat de Leiden (Països Baixos), EU-ToxRisk busca convertir-se en el líder europeu en avaluació de la seguretat química sense utilitzar animals.
03/11/2015 - Nota de premsa
Un nou mètode computacional integrat permet predir els efectes adversos de fàrmacs, sovint letals, de forma molt més fiable que amb els mètodes computacionals tradicionals. Aquesta millora de la capacitat d’anticipar-se als possibles efectes adversos dels fàrmacs pot representar salvar en un futur moltes vides. El treball ha estat realitzat dins del marc del projecte europeu eTOX per investigadors de l’IMIM(Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques), la Universitat Pompeu Fabra i l’empresa Chemotargets, i ha estat escollit com a portada de la revista Chemical Research in Toxicology. La majoria d’eines informàtiques que s'empren avui dia per detectar possibles efectes adversos de compostos candidats a nous fàrmacs, es basen únicament en la detecció de fragments, en l'estructura del fàrmac, que són potencialment susceptibles de transformar-se, per formar metabòlits reactius, que poden tenir propietats tòxiques. És el que s'anomena toxicitat idiosincràtica i és un gran maldecap per a la indústria farmacèutica ja que tendeix a detectar-se en etapes ja tardanes de desenvolupament del medicament o inclús quan ja està en el mercat, causant la seva retirada.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
