IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques

Notícies

  • 09/05/2017 - Informació institucional

    Com es troben unes proteïnes amb les altres per formar complexos de senyalització?

    Un treball dirigit per Jana Selent, coordinadora del grup de recerca en descobriment de fàrmacs basats en receptors acoblats a proteïnes G del GRIB (IMIM-UPF) i Martha Sommer investigadora de l’Institut de Física Mèdica i Biofísica de la Facultat de Medicina a l'Hospital Charité de Berlín, ha estudiat com els receptors acoblats a proteïnes G (GPCRs) i una família de proteïnes anomenades arrestina formen complexos de proteïnes de senyalització intracel·lular. L’estudi s’ha publicat a la revista Nature Communications. La família de proteïnes GPCR són unes proteïnes de membrana que estan regulades per una petita família de proteïnes anomenades arrestina. Les GPCR són un tipus de dianes importants per gairebé la meitat dels medicaments receptats avui en dia, ja que participa en molts processos sensorials i neuronals. La formació de complexos amb proteïnes de senyalització intracel·lulars com ara l’arrestina és crucial per a molts processos que tenen lloc en el nostre cos. En aquest context, l'estudi publicat identifica, mitjançant la combinació de simulacions computacionals i espectroscòpia de fluorescència, un nou punt d’ancoratge de l’arrestina a la membrana prèviament desconegut que és clau per a la interacció GPCR-arrestina i per tant de gran importància per a molts d’aquests processos.

    Més informació "Com es troben unes proteïnes amb les altres per formar complexos de senyalització?"

  • 02/03/2017 - Informació institucional

    Chemotargets, una de les cinc Biotechs destacades al BIO Europe Spring 2017

    Del 20 al 22 de març tindrà lloc a Barcelona la conferència de partnering més important d’Europa del sector biotecnològic i farmacèutic. L’objectiu d’aquesta conferència internacional és reunir a empreses farmacèutiques, biotecnològiques i financeres per tal de formar aliances i associacions destinades a aconseguir un interès comú. S’espera que participin més de 1.400 empreses de 45 països i que compti amb més de 2.400 assistents. En aquesta edició, Chemotargets, l’spin off de l’IMIM dedicada a desenvolupar software per predir el mecanisme d’acció i seguretat de nous fàrmacs, dirigida pel Dr. Jordi Mestres, coordinador del Grup de Recerca en Farmacologia de Sistemes del GRIB (IMIM-UPF), és una de les 5 empreses biotecnològiques de Barcelona convidades a participar-hi.

    Més informació "Chemotargets, una de les cinc Biotechs destacades al BIO Europe Spring 2017"

  • 23/02/2017 - Nota de premsa

    Descobert un nou paper del colesterol en la regulació de proteïnes cerebrals

    Un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i l'Institut de Física mèdica i Biofísica de la Facultat de Medicina de l'Hospital Charité de Berlín, publicat a la revista Nature Communications, demostra per primera vegada, que el colesterol present en les membranes de les cèl·lules pot interferir en la funció d'una important proteïna de les membranes cerebrals, a través d'una manera d'interacció desconegut fins al moment. En concret, el colesterol és capaç de regular l'activitat del receptor d'adenosina, envaint el seu interior i accedint així al seu centre actiu. Això permetrà idear noves formes d'interacció amb aquestes proteïnes que en un futur podrien convertir-se en fàrmacs per tractar malalties com l'Alzheimer. El receptor d'adenosina pertany a la família de les GPCRs (Receptors Acoblats a Proteïnes G), una àmplia família de proteïnes situades a la membrana de les cèl·lules, que són clau en la transmissió de senyals cel·lulars i en la comunicació entre cèl·lules. D’aquí que les GPCRs estiguin per tant involucrades en la majoria de processos fisiològics rellevants, incloent la interpretació d'estímuls sensorials com la visió, l'olor o el gust, la regulació de l'activitat del sistema immune i inflamatori o la modulació del comportament.

    Més informació "Descobert un nou paper del colesterol en la regulació de proteïnes cerebrals"

  • 13/02/2017 - Informació general

    Neix CompBioMed, un centre d'excel·lència en biomedicina computacional

    Els models predictius de malalties estan guanyant pes en la medicina gràcies a la seva utilitat a l'hora de personalitzar els tractaments. És per això que els mètodes computacionals basats en la biologia humana s'han convertit en un factor clau per al desenvolupament de la medicina personalitzada. En aquest escenari ha nascut CompBioMed, un centre d'excel·lència en computació biomèdica que fomenta la captació i explotació de la informàtica d'alt rendiment (HPC) en l'àmbit de la biomedicina. Investigadors bàsics, clínics i industrials podran participar com a usuaris en aquest nou projecte, que de moment treballarà tres àrees diferents: cardiovascular, molecular i neuromusculoesquelética. La University College de Londres lidera la iniciativa, que promou les oportunitats empresarials interdisciplinàries fent partícips als seus socis industrials, a més de donar suport i facilitar activitats de modelització i simulació i proporcionar educació a un conjunt divers de comunitats.

    Més informació "Neix CompBioMed, un centre d'excel·lència en biomedicina computacional"

  • 24/01/2017 - Informació institucional

    Setze milions d’euros d’injecció econòmica per a la investigació de les reaccions adverses a medicaments

    S’ha posat en marxa un nou projecte de recerca europeu, el TransQST (Translational Quantitative Systems Toxicology) finançat amb 16 milions d’euros, que té per objectiu millorar la comprensió dels efectes adversos als medicaments i la seva seguretat, proporcionant metodologies i software innovadors per al modelatge de sistemes toxicològics. Hi participa el grup de recerca en Informàtica Biomèdica Integrada de l’IMIM (GRIB, IMIM-UPF), coordinat per Laura Furlong i Ferran Sanz. Les reaccions adverses als medicaments són els seus efectes secundaris no desitjats i impliquen costos importants en termes de morbiditat, mortalitat i hospitalització de pacients. TransQST té una durada de cinc anys, i té com objectiu desenvolupar nous mètodes computacionals utilitzant les millors dades disponibles dels àmbits públic i privat per abordar el problemes del desenvolupament segur de medicaments. està finançat per l’Innovative Medicines Initiative 2 Joint Undertakint (IMI 2), una iniciativa pública-privada europea que pretén accelerar el desenvolupament de medicaments més eficaços i segurs per als pacients.

    Més informació "Setze milions d’euros d’injecció econòmica per a la investigació de les reaccions adverses a medicaments"

  • 17/01/2017 - Informació general

    Tret de sortida al Projecte ESCAPE-NET

    Del 17 al 19 de gener tindrà lloc a Amsterdam el kick-off meeting del projecte ESCAPE-NET (European Sudden Cardiac Arrest network: towards Prevention, Education and New Treatment), un projecte del programa Horizon 2020 de la Unió Europea, de l'àrea de Medicina Personalitzada i dins l'àmbit de l’aturada cardíaca sobtada. El projecte està coordinat per l’Academisch Medisch Centrum de la Universitat d’ Amsterdam i hi participen un total de 16 equips científics de tot Europa, entre ells el grup de recerca en Farmacologia de Sistemes del Programa d’Informàtica Biomèdica de l’IMIM i UPF coordinat pel Dr. Jordi Mestres. Aquest grup aportarà al projecte la seva experiència i expertesa en el camp de la predicció del mecanisme d’acció i la seguretat de fàrmacs i participarà en el desenvolupament d’una puntuació de risc d'aturada cardíaca sobtada personalitzada a partir de l’anàlisi individual de quimio i biomarcadors associats a l’arítmia cardíaca. L'aturada cardíaca sobtada es la causa del 20% de les morts a Europa, actualment les taxes de supervivència són només d’entre el 5 i el 20%, per tant hi ha una gran necessitat de millorar la prevenció i el seu tractament. Fins ara aquests esforços s’han vist obstaculitzats per la manca de grans cohorts de pacients amb informació detallada d’aquesta malaltia. 

    Més informació "Tret de sortida al Projecte ESCAPE-NET"

  • 14/12/2016 - Nota de premsa

    Científics espanyols seqüencien el genoma del linx ibèric

     Científics espanyols han aconseguit seqüenciar el genoma del linx ibèric (Lynx pardinus), un dels felins en major perill d'extinció, i han constatat l' "extrema erosió" que pateix en el seu ADN. El del linx ibèric és un dels genomes amb menor diversitat genètica, fins i tot inferior al d'altres mamífers amenaçats, com el guepard o el dimoni de Tasmània, o d'aus, com l'ibis japonès o l'àguila de cua blanca. La investigació, publicada avui a la revista Genome Biology, ha estat coordinada per científics de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) i participada per diversos centres, entre ells l'IMIM. Es tracta del primer genoma de referència d'un mamífer que es genera íntegrament a Espanya. Aquest projecte, finançat per Banc Santander i gestionat per la Fundació General CSIC, ha sumat els esforços de 50 científics pertanyents a grups de recerca de 12 institucions, dues d'elles estrangeres, que cobreixen àrees diverses, com bioinformàtica, genòmica, oncologia, evolució o conservació.

    Més informació "Científics espanyols seqüencien el genoma del linx ibèric"

  • 02/08/2016 - Nota de premsa

    Un estudi investiga per primera vegada la regulació dels gens en un primat hibernant

    Un treball en el que han participat l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) el Duke Lemur Center i la Universitat de Duke, estudia per primera vegada la regulació dels gens en primats hibernats. El primat que han estudiat és el lèmur nan de cua gruixuda (Cheirogaleus medius). Aquesta és una espècie excepcional i molt poc estudiada, ja que és l’únic primat capaç d’hibernar, subsistint amb els lípids que ha emmagatzemat a la cua durant la resta de l’any. El projecte, a més, és un dels pocs treballs sobre la hibernació que utilitza una tècnica moderna anomenada RNAseq que permet veure a nivell global quins gens s'estan expressant i quantificar-los. Són les primeres dades genòmiques que existeixen per a aquesta espècie. El fet de que puguem estudiar primats, que són molt més propers a nosaltres que altres espècies hibernants, augmenta les probabilitats de que a llarg termini els descobriments puguin ser traslladats a humans.

    Més informació "Un estudi investiga per primera vegada la regulació dels gens en un primat hibernant"

  • 29/07/2016 - Nota de premsa

    L’IMIM participa en el primer gran assaig de codi obert de descobriment de fàrmacs

    La prestigiosa revista PLoS Pathogens acaba de publicar un article sobre els resultats del projecte Malaria Box, una iniciativa de Medicines for Malaria Venture que ha facilitat l’accés obert a noves famílies de molècules amb activitat antimalàrica de forma gratuïta a 200 laboratoris de 30 països. L’objectiu del projecte és incentivar el descobriment de noves possibilitats farmacològiques per lluitar contra les malalties desateses i d’altres patologies, i de moment, ja ha possibilitat l’inici de més d’una dotzena de projectes de desenvolupament de nous fàrmacs en diferents patologies. El grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l’IMIM ha estat l’únic participant català en aquest extens estudi en el que també han participat tres altres centres de l’Estat espanyol a Euskadi (BIOBIDE), Galícia (Universidad de Santiago de Compostela) i Madrid (GlaxoSmithKline R&D).

    Més informació "L’IMIM participa en el primer gran assaig de codi obert de descobriment de fàrmacs"

  • 15/07/2016 - Informació general

    Jordi Mestres membre del Scientific Advisory Board del portal Chemical Probes

    Recentment el Dr Jordi Mestres, coordinador del grup de recerca en Farmacologia de Sistemes de l’IMIM ha estat escollit membre del Scientific Advisory Board del portal Chemical Probes, una eina accessible des d'internet i gratuïta que permet als investigadors, abans de començar una recerca, buscar la sonda química més apropiada per al seu projecte. Les sondes químiques o chemical probes, són unes molècules molt petites que interaccionen amb múltiples proteïnes i que tenen un impacte molt gran en la recerca biomèdica ja que si són de baixa qualitat, poden generar resultats científics erronis. Conèixer la interacció d’aquestes petites molècules, és clau en el desenvolupament de fàrmacs més eficients i segurs. Aquest innovador portal recomana als investigadors sondes químiques basades en les aportacions del Scientific Advisory Board, un grup d’experts en el camp de la biologia química, medicina química, farmacologia i camps relacionats, que estan qualificats per determinar les millors sondes químiques disponibles i establir pautes adequades per a la seva utilització.

    Més informació "Jordi Mestres membre del Scientific Advisory Board del portal Chemical Probes"

© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions Mèdiques
Avís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte