Serveis sanitaris - Línies de recerca Jordi Alonso

Trajectòria evolutiva de qualitat de vida i ús de serveis sanitaris d’una mostra de població espanyola de 8 a 18 anys d’edat. Estudi de pares/tutors (KIDSCREEN)

Equip investigador: Alonso J, Villalonga E, Valderas JM, Ferrer M, Vilagut G, Forrest CB, Ravens-Sieberer U, Ridley AW.

Estudi coordinat entre l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques i Institut Municipal d’Investigació Mècica (coordinador: Luís Rajmil).

Resum: L’objectiu principal de l’estudi és estudiar les trajectòries de salut percebuda (TSP) i l’ús de serveis sanitaris (USS) de nens/es i adolescents de l’estat espanyol a partir d’un seguiment de 24 mesos, tenint en compte factors familiars, socials i característiques del pare/tutor. Entre els objectius específics es troba analitzar l’associació de la salut autopercebuda, la salut mental del pare/tutor i altres resultats en salut del nen/a. Estudiar els factors que influeixen en la salut mental dels nens/es. Comparar el poder predictiu de les respostes dels nens/es amb les del pare/tutor i analitzar les conductes de risc dels adolescents i la seva associació amb la salut i l’USS. Es tracta d’un estudi de cohorts prospectiu. Reentrevista amb qüestionari postal a la mostra representativa de 8-18 anys de l’estat espanyol del projecte Kidscreen (n=926), de l’any 2003. Estudi dels següents indicadors relacionats amb la mostra de nens/es: TSP (Kidscreen), salut mental (SDQ), USS, aconteixements vitals (CLES) i conductes relacionades amb la salut. Estudi dels següents indicadors relacionats amb la mostra de pares/tutors: Valoració de la salut autopercebuda (SF-12), salut mental (CIDI) i USS. En quant a les anàlisis es troben models multivariants de mesures repetides i models GEE (generalized estimated equations) per a determinar les TSP per a cadascuna de les dimensions del Kidscreen. Models multivariants (regressió logística, lineal i models additius generalitzats, en funció de la variable depenent), estratificació segons la morbiditat declarada i la salut mental del nen/a i del pare/tutor, controlat pels factors sociodemogràfics i de salut. S’han realitzat model d’equacions estructurals per estudiar els factors de risc relacionats amb la salut mental del nen/a i per estudiar els efectes d’esdeveniments vitals en problemes psicosomàtics. En quant als resultats a l’àrea metodològica: s’ha portat a terme l’adaptació de l’Escala d’esdeveniments vitals Coddington Life Events Scales (CLES) amb l’obtenció d’un instrument vàlid i fiable per utilitzar en població espanyola. S’ha fet un estudi pilot de validació de l’entrevista psiquiàtrica CIDI que en aquests moments s’està ampliant. En quant a resultats substantius: s’ha observat que la qualitat de vida disminueix a mida que avança l’edat dels nens/es. A més, s’ha observat que la salut mental dels pares i l’experiència d’esdeveniments vitals són els principals factors de risc que afecten la salut mental dels nens/es. L’experiència d’esdeveniments vitals pot disminuir la qualitat de vida, però la manera d’enfrontar-se amb l’estrès sofert és diferent entre nens i nenes. Aquestes últimes es veuen menys afectades.

Estat: S’estan avaluant els hàbits dietètics i l’obesitat dels nens/es i la seva relació amb la qualitat de vida relacionada amb la salut. En la mateixa població, s’està avaluant la relació entre els aconteixements vitals i les malalties psicosomàtiques tenint en compte variables intermèdies com el capital social, humà i financer. Finalment, s’estan estudiant els canvis en la salut mental infantil i en el ús de serveis sanitaris.

Paraules clau: Nens/es, adolescents, qualitat de vida, salut mental, esdeveniments vitals, KIDSCREEN.

Finançament: Instituto de Salud Carlos III (Red IRYSS G03/202) i Fondo de Investigación Sanitaria (PI042504 i PI042315).