IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques

Notícies

14/12/2016 - Nota de premsa

Científics espanyols seqüencien el genoma del linx ibèric

Hi ha participat el Grup d'Evolució Genòmica de l'IMIM

Científics espanyols han aconseguit seqüenciar el genoma del linx ibèric (Lynx pardinus), un dels felins en major perill d'extinció, i han constatat l' "extrema erosió" que pateix en el seu ADN. El del linx ibèric és un dels genomes amb menor diversitat genètica, fins i tot inferior al d'altres mamífers amenaçats, com el guepard o el dimoni de Tasmània, o d'aus, com l'ibis japonès o l'àguila de cua blanca.

La investigació, publicada avui a la revista Genome Biology, ha estat coordinada per científics de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) i participada per diversos centres, entre ells l'IMIM. Es tracta del primer genoma de referència d'un mamífer que es genera íntegrament a Espanya.

Aquest projecte, finançat per Banc Santander i gestionat per la Fundació General CSIC, ha sumat els esforços de 50 científics pertanyents a grups de recerca de 12 institucions, dues d'elles estrangeres, que cobreixen àrees diverses, com bioinformàtica, genòmica, oncologia, evolució o conservació.

Els científics han aconseguit llegir i ordenar 2.400 milions de lletres de l'ADN de Candiles, un mascle nascut a la població de Sierra Morena que actualment forma part del programa de cria en captivitat. Per a això s'han utilitzat noves tècniques de seqüenciació i desenvolupat procediments nous, a fi de generar un esborrany de genoma de qualitat amb un pressupost limitat.

S'han identificat 21.257 gens, un nombre similar al de l'ésser humà i altres mamífers, i s'han comparat amb els del gat, el tigre, el guepard o el gos. Els investigadors han trobat indicis de modificacions en gens relacionats amb l'audició, la vista i l'olfacte per facilitar l'adaptació del linx al seu entorn, el que els hauria permès convertir-se en caçadors excepcionals i especialitzar-se en una presa com el conill.

Història i diversitat del linx ibèric

Per tal d'estudiar la història i la diversitat genètica de l'espècie, s'han analitzat els genomes d'altres deu linxs ibèrics procedents de Doñana i Sierra Morena, les dues úniques poblacions supervivents a la Península i que han estat aïllades entre si durant dècades. Així mateix, s'ha realitzat una anàlisi comparativa amb un linx europeu, a fi d'establir les relacions entre els dos linxs que habiten a Euràsia.

El linx ibèric va començar a divergir del seu germà el linx boreal o euroasiàtic (Lynx lynx) fa uns 300.000 anys i les dues espècies van quedar completament separades fa uns 2.500 anys. Al llarg d'aquest període van seguir creuant i intercanviat gens, probablement durant els períodes entre glaciacions, quan la climatologia permetia l'expansió de les espècies i la seva consegüent coincidència a la península ibèrica i el sud d'Europa.  

La història demogràfica del linx ibèric ha estat marcada per tres declivis històrics, l'últim dels quals va passar fa uns 300 anys i va delmar la seva població. A aquests cal afegir la dràstica caiguda en el nombre d'exemplars esdevinguda durant el segle XX a causa de la seva persecució, la destrucció del seu hàbitat i les dues grans epidèmies víriques que va patir el conill, la seva principal font d'aliment.

Els científics interpreten que aquesta sèrie de declivis demogràfics és la causa dels baixos nivells de diversitat que han observat, i alerten que això podria limitar la capacitat d'adaptació del linx a canvis en el seu entorn (clima, malalties, etc.). A més, s'ha constatat l'existència d'una abundància de variants genètiques potencialment perjudicials, que podrien estar reduint les taxes de supervivència i de reproducció de l'espècie.

El deteriorament genètic és especialment acusat en la població de Doñana -més petita i que ha estat aïllada durant més temps-, la qual presenta la meitat de la diversitat genètica que la de Sierra Morena. L'estudi reflecteix, però, la situació abans que s'iniciés l'intercanvi entre les dues poblacions relictes i aquestes es barregessin en captivitat. Aquestes mesures, adoptades dins el programa de conservació de l'espècie, han fet que la situació genètica de l'espècie millori en els últims anys.

L'ús dels nous recursos genòmics, desenvolupats en el marc del projecte, contribuirà a optimitzar una gestió adreçada a preservar la màxima diversitat genètica, així com a disminuir en el possible la incidència de defectes genètics en aquestes poblacions.

Institucions participants

A més de l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) en el projecte han participat el Centro Nacional de Análisis Genómico (CNAG-CRG); el Centro de Regulación Genómica (CRG); el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO); el Grupo de Evolución Genómica del Instituto Hospital del Mar de Investigaciones Médicas (IMIM); el Instituto de Biología Evolutiva (IBE, CSIC-UPF); el Instituto Universitario de Oncología de la Universidad de Oviedo (IUOPA); el Instituto de Biotecnología y Biomedicina, el Departamento de Biología Celular, Fisiología e Inmunología, y el Servicio de Cultivos Celulares de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB); el Centro de Investigaciones Biológicas (CIB-CSIC) y la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Además, se ha contado con la colaboración de un equipo de la Facultad de Veterinaria de la Universidad Texas A&M y del Centro de Investigación en Bioinformática de la Universidad de Aarhus (Dinamarca).

Referencia:  Abascal et al. Genome Biology. 14th Dec 2016. DOI: 10.1186/s13059-016-1090-1. http://genomebiology.biomedcentral.com/articles/10.1186/s13059-016-1090-1

Totes les notícies

Contacte

Cap de Comunicació:
Rosa Manaut

Servei de Comunicació:
Marta Calsina(ELIMINAR)

Tel:
(+34) 93 316 06 80
(+34) 699 094 833

Doctor Aiguader, 88
08003 Barcelona

© Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques Nota legal | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte