Tornar

Genòmica evolutiva (Mar Alba)

Mar Albà es va unir a la UPF amb la beca Ramón i Cajal l’any 2002 i  l'octubre del 2005 la van nomenar Catedràtica d'Investigació del ICREA en la FIMIM. També compta amb el càrrec de catedràtica adjunta en la UPF. Compta amb un Doctorat en Ciències Biològiques i va treballar en la University Collage London i en el Medical Research Council (Regne Unit) entre 1997 i 2001. Ha publicat 33 articles en revistes amb comitè d'experts i ha col·laborat en 5 capítols de llibres. Mar Albà coordina el Grup de Genòmica Evolutiva en el qual participen diversos alumnes de doctorat.

Utilitzem la genòmica comparativa per a aprendre sobre l'evolució i la funció del genoma.

Tenim tres línies principals de recerca:

1. Innovació evolutiva en les seqüències de codificació gènica. El repertori de gens humans és un mosaic format per gens d'origen molt antic, presents en tots els éssers eucariòtics i per altres gens amb un origen més recent. Hem establert la data d'aparició dels gens en el genoma humà mitjançant la filogènia dels éssers eucariòtics i hem demostrat que els gens més recents presenten una acceleració en el ritme evolutiu. Hem realitzat diversos estudis per a comprendre els mecanismes de formació de nous gens. També estem interessats en la comprensió de la contribució del motiu curt de DNA i les repeticions en tàndem d'aminoàcids únics a les innovacions específiques del taxó.

2. Xarxes de transcripció gènica. Les regions de gens contenen una gran quantitat de motius que participen en la regulació de la transcripció. Hem desenvolupat diferents mètodes per a predir els motius reguladors (PROMO, PEAKS), partint d'informació sobre les vies i la conservació de la disposició dels motius en molts gens humans i murins distints. Hem identificat un gran nombre de nous motius reguladors que és probable que siguin importants per a la regulació de l'expressió gènica específica del teixit.

3. Predicció d'interaccions virus-hoste. Hem utilitzat recerques de seqüències basades en perfils per a captar la homologia gènica distant entre el virus i els genomes humà i murí, i s'han indicat els successos de transferència gènica horitzontal entre hoste i patogen. La identificació de residus conservats en alineacions múltiples ha dut a la predicció d'interaccions proteiques virus-hoste en el context de les vies de resposta immunitària.