La nostra recerca actual se centra en l'estudi de malalties cerebrovasculars. Actualment estem treballant principalment en quatre línies:

1.- Recerca clínica en els ictus hemorràgics i isquèmics

Epidemiologia, història natural i factors de risc vascular dels ictus

Els nostres estudis se centren bàsicament en els factors de pronòstic dels ictus hemorràgics i isquèmics, així com en l'impacte de la càrrega arterioscleròtica en casos de mortalitat prematura. S’han publicat estudis sobre la influència de l'àcid acetilsalicílic, el colesterol, el gènere, l’arteriosclerosi, les conseqüències clíniques dels ictus hemorràgics i isquèmics, els ictus en pacients on s’ha realitzat un trasplantament renal, la funció del pretractament amb estatines i les conseqüències clíniques dels ictus isquèmics, els ictus mentre es dorm, l’impacte de la insuficiència cardíaca, de l’acumulació de factors de risc vascular i de la influència dels canvis atmosfèrics per al desenllaç clínic.

Els nostres darrers estudis s’han centrat en els factors relacionats relacionats amb un elevat risc de recurrència en pacients amb isquèmia transitòria o ictus menor, el deteriorament neurològic precoç i l’impacte de l’atenció en les unitats d’ictus. Alguns d’aquests treballs s’han realitzat amb la col.laboració del grup de recerca en epidemiologia i genètica cardiovascular, un altre grup de la xarxa HERACLES.

Banc genètic i sèric de pacients que presenten ictus

Des del gener de 2005, hem estat elaborant un registre prospectiu (BASICMAR) que inclou tots els pacients amb ictus agut que van ingressar al nostre hospital. El registre va rebre el suport d’una beca atorgada per l’Institut Carlos III (PI0517375). El protocol inclou una secció clínica (sèrie de dades dels factors de risc vascular, demogràfiques, etiològiques i de pronòstic) i una secció biològica (extracció de mostres de sang destinades a estudis bioquímics, immunològics i genètics). Actualment tenim recollides més de 2.000 mostres de pacients amb ictus.

Alimentació i ictus

S’estan enregistrant, mitjançant un estudi complet, els hàbits alimentaris de tots els pacients amb ictus atesos en el nostre hospital i els dels seus cuidadors. A més, s’han obtingut mostres de sang per a la determinació lipídica dels pacients i dels grups de control. Se sap que l’alimentació pot modular el lipidograma, millorant els efectes dels factors de risc vascular. Els àcids grassos trans, que són el resultat del menjar fabricat de forma industrial, tenen una funció deteriorant en el desenvolupament d’arteriosclerosi. Encara se’n desconeix l’efecte en les malalties cerebrovasculars.

2.-Genètica i ictus

S’estan realitzant diferents estudis genètics en pacients amb ictus, fent servir mostres de sang del registre BASICMAR:

• Polimorfismes del canal Maxi K i subtipus d'ictus (segons la classificació TOAST). Els canals Maxi K intervenen en la regulació del to vascular. Les variacions genètiques del gen de la subunitat reguladora de Maxi K (KCNMB1) poden associar-se a la predisposició, la gravetat o l'evolució en funció de cada subtipus d'ictus.
• Anàlisi de les variants de nombre de còpies (CNV, per les sigles en anglès) en els subtipus d'ictus, en col.laboració amb el grup del Dr. X Estivill (Genètica Humana, del Centre de Regulació Genòmica). A l’estudi s’estan analitzant les àrees de les CNV dels subtipus d’ictus amb l’objectiu de descobrir anomalies específiques. 
• La nostra unitat forma part del International Stroke Genetics Consortium, que inclou un nombre important de grups internacionals (EEUU, Europa) i nacionals amb l’objectiu de de desenvolupar nous estudis de GWS i del Consorcio Nacional de Genética y Ictus.

3.-Biomarcardors, estrés oxidatiu i ictus

És un fet conegut que, durant l’isquèmia cerebral, es produeix un increment de la producció de NO. En un entorn pro-oxidatiu, el NO genera peroxinitrit, una molècula de gran reactivitat que pot induir la nitració proteica, una reacció mitjançant la qual s’afegeix un grup nitro (NO2) a algunes proteïnes, especialment a un terminal de tirosina que produeix 3-nitrotirosina. La nitrotirosinació és una reacció que pot modificar els efectes de les proteïnes mitjançant la pèrdua de l’activitat o funció proteica. Estem analitzant la hipòtesi que la formació de peroxinitrat durant una isquèmia cerebral aguda pot induir una lesió amb la nitrotirosinació d’algunes proteïnes (fibrinogen, albúmina, plasminogen), que tenen una funció determinant a la funció endotelial i a la cascada hemostàtica.

De manera conjunta amb altres grups de la xarxa Heracles iniciarem un estudi sobre el significat de les cèl.lules endotelials en la malaltia cardiovascular. Aquest estudi té el suport de la beca de l’Institut Carlos III obtinguda en la convocatòria FIS 2008 (PI080459).

4.- Neuroimmunologia i ictus

La malaltia cardiovascular pot veure’s afavorida per certs processos immunològics previs (resposta immune innata, infeccions virals cròniques, ...) en les que el sistema immune juga un paper predominant. En col.laboració amb el grup Receptors cel.lulars NK i infecció, liderat pel Dr. López-Botet, estem analitzant la relació entre l’expressió de diferents receptors NK en linfocits i els subtipus de l’ictus.