Grup: ---- Epidemiologia i genètica cardiovascular (Roberto Elosua), Immunitat i Infecció (Miguel López-Botet) Lesió, resposta immunitaria i funció pulmonar (Mauricio Orozco) Malalties inflamatòries dermatològiques (Ramón M.Pujol) Miogenèsi, inflamació i funció muscular (Joaquim Gea) Nefropaties (Julio Pascual) Recerca cel·lular en inflamació i cartílag (Pere Benito) Recerca genètica de la osteoporosi (Xavier Nogués) Recerca hepatològica (Ricard Solà) Recerca translacional en neuroenterologia (Silvia Delgado) Risc cardiovascular i nutrició (Maribel Covas) Senyalització i expressió genètica del sistema immune (José Aramburu) Vascular (Jaume Roquer)

Efecte antioxidant de l’oli d’oliva. Biodisponibilitat dels components fenòlics de l’oli d’oliva en els humans.

L’any 1998 vam iniciar l’estudi: “Efecte antioxidant de l’oli d’oliva: un estudi multidisciplinari". L’estudi ha comptat amb el suport de les subvencions del CICYT (1997, 2002) i del FEDER (1999). L’experiència adquirida ens ha permès dirigir el Projecte Europeu: "L’efecte del consum d’oli d’oliva en la modificació oxidativa de les poblacions europees: l’estudi EUROLIVE (QLK1-CT-2001-00287). A més dels estudis sobre la biodisponibilitat dels components fenòlics de l’oli d'oliva en els humans, el projecte consta de 6 assaigs clínics aleatoritzats, creuats i controlats (Dinamarca, Finlàndia, Alemanya (2), Itàlia i Espanya) amb 3 olis d'oliva similars, però amb diferències en el seu contingut de compostos, a 200 voluntaris sans. Més

Estudis de biodisponibilitat: oli d'oliva (compostos fenòlics)

Els nostres estudis sobre la biodisponibilitat de l'oli d'oliva (Clin Chem, 2003) han posat de manifest que el 98% dels compostos fenòlics estan presents en plasma i orina en formes conjugades, preferentment glucuronats. Això suggereix un metabolisme intestinal/enterohepàtic molt actiu. Per això, l'activitat biològica in vivo dels compostos fenòlics de l'oli d'oliva podria estar vinculada més als seus metabolits biològics que als components primaris presents a la forma vegetal. S'ha desenvolupat un procediment per sintetitzar els metabolits glucuronats del tirosol i hidroxitirosol (Adv Synth Catal, 2006). Actualment estem testant la bioactivitat d'aquests metabolits en models experimentals.

Estudis de biodisponibilitat: productes del raïm (resveratrol i hidroxitirosol)

S’han avaluat els efectes del consum moderat de vi en els hàbits i l’estil de vida de la dieta mediterrània (New Y Acad Sci, 2002; Am J Clin Nutr, 2006). En el marc de l’estudi: “Biodisponibilitat de resveratrol als productes fets de raïm: un enfocament farmacocinètic i farmacodinàmic (930302920-INIA-00)”, es va observar que una dosi de 250 ml de vi negre no provoca estrès oxidatiu reduïnt-ne els nivells a les 6 h de la seva presa (Drugs Exp Clin Res,2003). Més

L’efecte de la dieta mediterrània en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular. L’estudi PREDIMED.

Aquest projecte es va iniciar com una Xarxa de Grups de Recerca subvencionada per l’ISCIII (G03/045) i ha seguit en el marc del CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y la Nutrición (CB06/03) i de la RETIC (RD06/004/0000). En el projecte hi participen investigadors de 18 grups de recerca de 7 comunitats autònomes d'Espanya. Actualment PREDIMED ha inclòs 7.500 individus amb factors de risc cardiovascular i ha avaluat els efectes de dues variants de la dieta mediterrània (rica en oli d'oliva verge i rica en fruits secs) en marcadors primaris (desenvolupament de la malaltia) i secundaris (perfil lipídic, oxidació de lípids, marcadors d'inflamació...) de la malaltia cardiovascular. Els resultats de l’estudi PREDIMED als 3 mesos després de la intervenció van posar de manifest els efectes beneficiosos d’una dieta d’estil mediterrani, particularment quan està enriquida amb oli d'oliva verge, en els factors de risc cardiovascular (Ann Int Med, 2006), incloent el grau d’oxidació de les LDL in vivo (Arch Int Med, 2007). D’acord amb això, en una submostra de 883 individus, s'ha observat una relació inversa entre el seguiment d'una dieta mediterrània i els marcadors de la inflamació en el moment inicial (Eur J Clin Nutr, 2007). Recentment, s'ha informat sobre els beneficis de una dieta mediterrània enriquida amb nous sobre les característiques de la síndrome metabòlica (Arch Int Med, 2009).

Nutrigenòmica/Nutrigenètica: mecanismes moleculars implicats en l’efecte protector de la dieta mediterrània i del consum d’oli d’oliva.

En el marc dels estudis EUROLIVE (CICYT, SAF 2004-08173-C03-00) i PREDIMED (FIS PI04 1308), estem desenvolupant una línia de recerca sobre l’expressió gènica humana in vivo associada al consum d'oli d'oliva i els seus components fenòlics i la dieta mediterrània. En una primera fase ss van comparar diversos procediments per a l’extracció de mRNA per tal de seleccionar el millor per a l'aplicació (Anal Biochem, 2005). Vem avaluar diverses fonts de variabilitat inter- i intra-individual en l'expressió gènica (Clin Biochem, 2008). S'ha avaluat la resposta transcriptómica després d'un consum sostingut (OMICS 2009; 13:7-20) i agut (OMICS 2009, en premsa) d'oli d'oliva. En  la línia de nutrigenètica desenvolupada en el marc de l'estudi PREDIMED, s'ha examinat l'associació de diverses variants genètiques amb els marcadors d'inflamació (J Nutr, 2009).

Múltiples biomarcadors per al risc cardiovascular.

Dins l'estudi PREDIMED, hem iniciat un projecte finançat pel CNIC (2008-2011) en el que es testarà l'eficàcia de nous biomarcadors (sols i en combinació) com predictors del risc cardiovascular. L'objectiu del projecte es trobar biomarcadors que puguin avaluar millor aquest risc en front als  marcadors de risc clássics, utilitzant una sèrie d'estudis cas-control amb 15 biomarcadors mesurats en les mostres basals de l'estudi PREDIMED. Els 3 millors es seleccionaran per avaluar la seva capacitat predictiva en un estudi d'una cohort PREDIMED. El proper pas seria determinar si els marcadors amb valor predictiu poden modular-se per la dieta mediterrània, en el marc dels estudis d'intervenció PREDIMED (punt 4).