IMIM - Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques

Poli (ADP-ribosa) polimerases José Yelamos

La nostra recerca es basa en la biologia i fisiopatologia de les rutes de senyalització nuclear mediades per Poli-ADP ribosa polimerasa en el sistema immunològic. PARP-1 i PARP-2 pertanyen a una àmplia família d’enzims que, mitjançant NAD+ com a substrat, sintetitzen i transfereixen ADP-ribosa en residus d’àcids aspàrtic i glutamínic de proteïnes aceptores, incloses les PARP, les histones, els factors de transcripció i les proteïnes reparadores del DNA.

La poli-ADP-ribosilació conclou amb l’alliberament de molècules PARP poli-ADP-ribosilades de forma extensiva (carregades negativament) procedents del DNA. I llavors, els polímers d’ADP-ribosa estan subjectes a la degradació per part de les glicohidrolases de poli-ADP-ribosa. Per tant, la poli-ADP-ribosilació consisteix en modificacions post-translacionals immediates, covalents, però transitòries de les proteïnes nuclears, induïdes per lesions al DNA. També s’ha observat que, a més de les lesions al DNA, hi ha altres senyals, incloses les hormones esteroides, les agressions i les infeccions, que poden activar les molècules PARP en determinats llocs del cromosoma.

La funció fisiològica de les PARP-1, així com d’altres membres de la família de les PARP, encara s’està discutint o investigant. El desenvolupament dels ratolins PARP knockout (PARP-1-I, PARP-2-I) ha resultat ser una eina important per a l'anàlisi d'aquest tema.

Fent servir aquests models d’animals, un ampli conjunt d’indicis ha implicat la PARP-1 en la regulació de l'activitat transcriptora i reparadora del DNA dels gens eucariòtics. La PARP-1 pot modular l'expressió genètica a través de diferents mecanismes: 

  • interaccions físiques amb d’altres proteïnes, especialment els factors de la transcripció; 
  • unió directa a les seqüències reguladores dels gens; i
  • modificacions post-translacionals transitòries de proteïnes nuclears mitjançant la poli-ADP-ribosilació.

Per tant, la proteïna PARP-1 pot desenvolupar un paper bàsic com a molècula de senyalització, que controla l’expressió dels múltiples gens implicats en la resposta immunitària.Tanmateix, les anàlisis de la poli-ADP-ribosilació basal residual als teixits PARP-1-I han posat de manifest un elevat percentatge d'activitat de les PARP al tim (31% d’activitat) i a la melsa (82% d’activitat). La major part d’aquesta activitat sembla que està relacionada amb les PARP-2. No obstant això, la informació de què es disposa sobre el paper que desenvolupa la PARP-2 en situacions fisiològiques i fisiopatològiques és molt limitada. Recentment, s’han identificat noves funcions específiques i essencials de la PARP-2 durant l’espermatogènesi i durant el desenvolupament de cèl.lules T.

L’objectiu d’aquest projecte consisteix a investigar la funció de la poli-ADP-ribosilació de les proteïnes nuclears, catalitzades per membres de la família de les PARP (especialment PARP-1 i PARP-2), com a ruta bàsica de senyalització nuclear, tant a la resposta immunitària innata com a l’adquirida. Els resultats d’aquest estudi podrien ajudar a identificar nous objectius terapèutics per a diferents malalties fisiopatològiques relacionades amb el sistema immunitari.

Contacte

Coordinador:
José Yelamos

Tel:
93 316 04 11

Fax:
93 316 04 10

Dr. Aiguader, 88
08003 Barcelona

© Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques Nota legal | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte