L’adenocarcinoma pancreàtic ductal (PDAC) és el principal tipus de càncer pancreàtic (> 90%) i un dels tumors humans més agressius. Encara que existeixen dades genètiques que suggereixen que la majoria dels tumors deriven de les cèl.lules ductals, els precursors del PDAC estan menys ben caracteritzats que d'altres tipus de càncers humans. Dades recents indiquen que aquestes cèl.lules ductals tumorals poden tenir el seu origen en la transdiferenciació acinar-ductal. Significativament, s'ha demostrat que, in vivo, les cèl.lules acinars immadures són més susceptibles a l'activació de K-Ras que les cèl.lules acinars madures. Per això, una millor caracterització de la identitat d'aquestes cèl.lules immadures podria ser de rellevància per a l'estudi de les dianes cel.lulars de la carcinogènesi pancreàtica.

 Aquest tipus d'estudis s'han vist limitats per la falta de bons models in vitro de diferenciació acinar. Les cèl.lules mare embrionàries (ES) són pluripotents i poden diferenciar-se in vitro en els tipus cel.lulars de les tres capes embrionàries. Els precursors endodèrmics així derivats poden especificar-se a llinatges pancreàtics exocrins, en un procés que recapitula molts aspectes del desenvolupament embrionari in vivo, encara que amb baixa eficiència. Per això, l'equip liderat per Anouchka Skoudy ha desenvolupat diverses estratègies que han permès demostrar que les cèl.lules ES responen a senyals específics implicades en el desenvolupament pancreàtic (1-3) i que la co-expressió de dos factors de transcripció claus, p48/Ptf1a i Pdx1, resulta en un increment selectiu de la proporció de cèl.lules que adopten un fenotip acinar (4).