L’estudi es realitzarà gràcies a la participació voluntària de persones que presenten aquesta discapacitat i es planteja fer un tractament amb un compost present en el te verd que té propietats antioxidants, l’epigalocatequina gal·lat (EGCG) i que sembla que podria millorar la capacitat d’aprenentatge i de memòria de les persones amb Síndrome de Down.

Pels resultats de l’estudi és molt valuosa la informació que puguin aportar tant els voluntaris participants com les seves famílies alhora d’ajudar a valorar l’èxit del tractament i a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.

En cas de voler més informació o estar interessats en participar-hi, cal que us poseu en contacte amb la Fundació Catalana Síndrome de Down o consulteu la pàgina www.cridard.imim.es.

L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el centre de recerca biomèdica vinculat a l’Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona i el CSIC, han unit els seus esforços amb Ambientech, una entitat especialitzada en portals educatius, per a desenvolupar una unitat didàctica multimèdia amb l’objectiu de despertar la vocació científica dels estudiants d’Educació Secundaria.

El resultat d’aquesta col·laboració és un laboratori virtual pensat com a suport educatiu a les aules de batxillerat, que també difon conceptes científics i explica detalls del funcionament d’un laboratori clínic. Al laboratori virtual de recerca biomèdica l’usuari interactua amb personatges ficticis, com la Dra. Irene Fucsina, del Laboratori d’Histologia de l’Hospital Clínic, i la Dra. Francesca Eppen, del Laboratori de Genètica de l’IDIBAPS, per acompanyar un pacient en el moment de la detecció precoç d’un càncer de còlon. Els continguts de l’activitat s’han relacionat amb el programa oficial d’assignatures de ciències, de manera que el material multimèdia produït es pot emprar com a material docent tant en els últims nivells de l’ESO com en el batxillerat.

El primer capítol té com a teló de fons el càncer de còlon hereditari, tot i que es tracta d’una col•lecció modular a la qual s’aniran afegint noves activitats relacionades amb més malalties i processos. Es tracta d’una educació innovadora i de qualitat utilitzant les TIC com a eina bàsica d’aprenentatge. El públic objectiu són professors i alumnes d’Educació Secundària, però l’activitat està disponible per a totes aquelles persones que vulguin aprendre i divertir-se.

Aquesta aplicació, que es va iniciar amb una ajuda de la Generalitat de Catalunya (ACDC 2010) i de l’Obra Social ”la Caixa”, ja està disponible en català, castellà i anglès.

Aquesta informació ha estat extreta de la web de l’IDIBAPS

Ara fa quinze anys, una companya de l’Hospital del Mar, va engrescar metges, infermeres, administratius,… encuriosits i motivats per l’escriptura i que tenien relats amagats pels calaixos de les seves llars que mai s’havien atrevit a mostrar, a compartir-los i publicar-los. D’una manera molt personal, i amb el recolzament de l’Hospital, el 1998 es va decidir publicar el primer Llibre de Sant Jordi i encetar aquesta tradició; que s’ha anat gestant com un espai de trobada i cohesió entre els professionals, tant d’aquells que tenen una vessant artística com d’aquells que simplement gaudeixen de la lectura.

Al llarg d’aquests anys, s’han publicat un total de 450 relats escrits per gairebé 400 treballadors, alguns d’ells fidels des del primer número, amb el desig de fer passar una estona agradable als lectors compartint les seves històries i mons interiors, i contribuir en la continuïtat del llibre de Sant Jordi, que senten seu i del qual estan molt orgullosos. Aquest any el llibre ha comptat amb la participació de tretze treballadors que han escrit 24 textos.

Us convidem a descarregar l’ebook clicant aquí

Ens volem fer ressó d’una iniciativa que porta a terme Recerca en acció, el portal de la Fundació Institució Catalana de suport a la recerca, i que consisteix en preparar una selecció de llibres de divulgacio científica publicats recentment de cara a Sant Jordi. Ells diuen que, sense pretendre ser exhaustius, són una mostra de la diversitat i la qualitat de llibres que fan la ciència accessible i interessant, sense renunciar al rigor.

I són també una bona opció per festejar Sant Jordi amb un xic de ciència. Són aquests els llibres seleccionats per Recerca en acció:

• Que plourà, avui? (Jordi Mazon, publicacions de la UB). Un entretingut llibre que presenta totes les claus per entendre el temps atmosfèric, i que aprofita la meteorologia per divulgar interessants conceptes de física.
• Una petita història per entendre l’Univers (Hubert Reeves, Editorial Comanegra). El prestigiós astrofísic quebequès Hubert Reeves explica el Cosmos a la seva néta en un diàleg apassionant.
• 100 controvèrsies de la biologia (David Bueno, Cossetània Edicions). Reflexions sobre la identitat dels humans observades des de la biologia i formulades per David Bueno, professor de genètica a la UB i prolífic autor de divulgació científica.
• L’estat del malestar (Jordi Bosch, Institut d’Estudis Ilerdencs). Les causes i les conseqüències de l’actual crisi econòmica, social i immobiliària. El llibre ha rebut el Premi de Divulgació Científica Humbert Torres 2011.
• Per què envellim? (Gemma Marfany i Maria Soley, Publicacions de la UB). Els mecanismes bioquímics, genètics i metabòlics del procés que ens porta a la vellesa descrits en detall per dues investigadores de la Universitat de Barcelona.
• Un planeta a la deriva (Jordi Martínez, Daniel Sol, Jaume Terrades, Editorial La Magrana). Una conversa oberta entre tres científics i tres ciutadans per entendre el procés de canvi global accelerat que afronta la Terra.
• Evolució i complexitat (Jordi bascompte i Bartolo Luque, Edicions Bromera). La Teoria de l’evolució avui, a la llum de la genètica de poblacions o de la biologia molecular, i aplicada també a Internet i als sistemes complexos.
• 100 invents que han canviat el mon (Daniel Closa, Cossetània Edicions). Un centenar d’històries que expliquen com es va inventar el GPS, el pa, Internet, el paper, etc., a càrrec del bioquímic i divulgador Daniel Closa.
• 100 mites de la ciència (Daniel Closa, Editorial Cossetània, edició de butxaca). No és cert que fem servir únicament el 10% del cervell. Aquest és un dels cent mites que Daniel Closa desemmascara en aquest apassionant llibre que ara es publica en edició de butxaca.
• Per què les lleones no els prefereixen rossos? (Xavier Duran, Editorial Columna). Seixanta curiositats científiques explicades per xavier Duran, químic i director del programa “El medi ambient” de TV3.

Aquests són alguns suggeriments, però de llibres de divulgació científica n’hi ha força més! Consulteu la secció Més llibres! de la pàgina web de Recerca en acció.

Però publicar no és senzill. Els investigadors han de posar la seva feina per escrit en un format molt específic que inclou una introducció del que se sabia fins ara del tema, els resultats, una discussió sobre què podrien significar les seves troballes i una conclusió. A més, totes les revistes exigeixen una secció de materials i mètodes, on s’ha d’explicar detalladament quins experiments s’han fet, com s’han dut a terme i quins recursos s’han utilitzat. Això és especialment important perquè, si un altre investigador vol reproduir l’experiment, pugui fer-ho.

Amb l’actual sistema de «revisió per parells», un cop l’editor de la revista rep l’article busca dos o tres experts externs perquè en facin una revisió de manera gratuïta i anònima. Aquests experts han de comprovar que els experiments s’hagin fet correctament, que les conclusions siguin encertades i realistes, i que la troballa representi realment un avenç en aquest camp de recerca. Els experts, en general, són també investigadors en actiu. Així doncs, els científics es controlen i es corregeixen a ells mateixos, els uns als altres.

Òbviament, hi ha punts foscos en aquest sistema. Poden ser realment objectius investigadors que són potencials competidors dels autors? El problema és que, en la recerca científica, només investigadors que treballen en el mateix camp són capaços d’avaluar un article. La part positiva és que tots els científics del món són dins el mateix sac: tots són en algun moment autors i revisors. Per això, tot i que aquest sistema de «revisió per parells» no és perfecte, és el millor que tenim.

Aquest article ha estat publicat al diari El.lipse, la publicació que es realitza al PRBB amb la col.laboració de tots els centres que el conformen.

El biobanc s’encarrega tant de custodiar les mostres com de facilitar-les als investigadors que les sol·licitin per tal de dur a terme les seves investigacions. Tots els projectes de recerca que sol·licitin mostres biològiques al biobanc han d’haver estat aprovats prèviament pel Comitè Ètic i el Comitè Científic del biobanc.

A la majoria de centres hospitalaris, a banda de la tasca assistencial, es realitza investigació biomèdica. En aquest sentit, el material biològic i la informació clínica associada obtinguts per al diagnòstic, tractament o control de les malalties, un cop emprats amb aquesta finalitat, poden resultar també molt útils i necessaris per a dur a terme investigació biomèdica en general. Aquest material biològic que sobra després d’haver fet el diagnòstic i/o el tractament del malalt rep el nom de “material excedent de diagnòstic”.

Amb aquest material es poden realitzar estudis científics que millorin la informació que disposem actualment i que permetin progressar en la investigació i el coneixement de les malalties (prevenció, diagnòstic, pronòstic i/o tractament), i ésser útils per a futurs pacients. Molts dels avenços científics obtinguts en els últims anys en medicina són fruit d’aquests tipus d’estudis.

Qui així ho decideixi pot donar el material excedent de diagnòstic que s’obtingui durant el procés assistencial (mostres de sang, líquids biològics i teixits biològics) per a realitzar estudis d’investigació biomèdica, sense que aquest fet causi molèsties addicionals a les pròpies del procés assistencial. Aquest material excedent serà custodiat en el biobanc. La donació és voluntària i es mantindrà mentre duri l’activitat del biobanc. No obstant, en qualsevol moment la persona donant pot revocar el consentiment per a la utilització de les seves mostres biològiques.

En general, l’objectiu dels biobancs és garantir tant la traçabilitat (disposar d’informació de cada pas del procés que segueixen les mostres biològiques) com la qualitat de les mostres i de les dades associades; consolidar les col·leccions existents (mostres i dades associades); desenvolupar noves col·leccions rellevants per la comunitat científica; facilitar l’accessibilitat del material a la comunitat científica assegurant en tot cas un ús racional, ètic i legal dels recursos disponibles i promoure pràctiques de qualitat.

Podríem dir doncs que un biobanc és una plataforma de recolzament a la recerca que actua com a nexe d’unió entre donants, clínics i investigadors amb el propòsit d’assegurar un tractament segur i eficaç de les mostres biològiques i dades associades. La seva finalitat seria potenciar i facilitar estudis en diferents àrees de la recerca biomèdica, sent fonamentals pel desenvolupament de la medicina personalitzada. Tots podem ajudar a què la recerca biomèdica progressi!.

Actualment, des de l’IMIM es gestiona el MARBiobanc que és el biobanc del Parc de Salut Mar.

A principis dels anys 80 a l‘Hospital del Mar es va crear la primera unitat de desintoxicació intrahospitalària per a pacients amb drogodependències de l’estat espanyol. Des de llavors, diversos investigadors experimentals i clínics en el marc de l’ IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) han estudiat l’addicció a substàncies des de diferents perspectives: l’epidemiologia del consum de les drogues d’abús, les característiques farmacològiques de les diferents substàncies d’abús, els aspectes clínics de l’addicció i les seves complicacions i el desenvolupament d’estratègies de tractament de les diferents drogodependències.

En l’actualitat són tres els grups de recerca que, en el marc del IMIM treballen de forma cooperativa en aquest projecte Estudiar Drogas:

• Grup de recerca clínica en farmacologia humana i neurociències
• Grup de recerca en trastorns per ús de substàncies
• Grup de recerca d’epidemiologia de les drogues d’abús

Estudien quins efectes a curt termini produeix el consum de drogues en consumidors recreatius de drogues i en pacients addictes a les drogues per a entendre millor el potencial abús de les substàncies psicoactives, els efectes subjectius i fisiològics, les alteracions que provoquen en el nostre rendiment psicomotor i la seva relació amb altres malalties psiquiàtriques.

S’avaluen també els efectes adversos del consum de drogues a mig i llarg termini per conèixer millor si desapareixen els afectes adversos després d’abandonar el consum o són irreversibles i si hi ha persones més susceptibles que altres a patir efectes adversos després del consum de drogues.

També s’estudia com disposar d’instruments que permetin valorar el grau de severitat del consum, així com la possible patologia psiquiàtrica associada al consum.

Més informació
www.estudiardrogas.imim.es

Hi ha invents catalans? Quins descobriments aporta la recerca del científics i científiques del país? Per respondre aquests dubtes i per a demostrar la potencialitat dels recercaires catalans i catalanes, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) ha desenvolupat una nova exposició.

La mostra titulada Aquí els nostres invents! aproparà la recerca duta a terme a Catalunya a aquells que visitin l’espai expositiu de la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona (Carrer Provença 480) des del 20 març. Aquell dia tindrà lloc la inauguració de la mostra a les 19.00 a càrrec de Raül Toran, vicepresident de l’ACCC, i de Daniel Aguilar, professor de Bioinformàtica de la Universitat de Vic.

El contingut de la mostra
Raül Toran i Daniel Aguilar són els comissaris d’una mostra que compta amb la participació de diferents centres de recerca i d’universitats d’arreu de Catalunya que explicaran patents i invents recents que s’han desenvolupat al país. Completen la mostra un espai dedicat a invents destacats del segle XX i una selecció de dibuixos d’invents ficticis elaborats per nens que han participat en el concurs Dibuixa el teu invent, organitzat arran de l’exposició.

La mostra compta amb un invent de l’any 2010 que van desenvolupar Maurici Orozco-Levi i Joaquim Gea de l’Hospital del Mar - IMIM. Es tracta de la vàlvula Orygen Dual® que millora la funció respiratòria en pacients i esportistes. És la primera vàlvula que serveix per a l’entrenament dels músculs expiratoris i no només dels músculs inspiratoris, com les ja existents. La vàlvula presenta innumerables avantatges: és molt econòmica, és portàtil i permet l’entrenament dels músculs inspiratoris i expiratoris. Podeu veure-la i ampliar-ne la informació aquí.

Aquí els nostres invents també disposarà de videos amb entrevistes als protagonistes que han fet realitat els invents i patents que donen forma a la mostra. Tots els interessats i interessades esteu convidats a la inauguració de la mostra, que podrà visitar-se fins al 14 de abril del 2012.

Trobareu tots els invents al bloc de la mostra.

Podeu també consultar la nota de premsa que s’ha preparat per a la inauguració.

Aquesta informació ha estat extreta de diferents fonts de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

En què vas fer el doctorat?
Vaig caracteritzar progenitors hematopoètics per utilitzar-los en trasplantaments autòlegs de moll d’os per a pacients amb leucèmia. Des d’aleshores sempre he treballat amb cèl.lules mare, i el sistema hematopoètic ha estat la meva principal curiositat.

Després vas marxar als Estats Units.
El 1993 vaig anar al Fred Hutchinson Cancer Research Center de Seattle. Hi havia un grup pioner en els protocols de transplantament amb el qual havíem col·laborat. Allà vaig estudiar com es regulen les cèl·lules mare hematopoètiques i com s’amplifiquen. Això em va enganxar definitivament. La meva tesi havia estat força descriptiva, però durant el postdoc vaig anar més al fons: volia entendre per què aquelles cèl·lules tenien la capacitat infinita de reproduir-se.

Quan vas crear el teu propi grup?
Després de quatre anys de postdoc vaig tornar a Barcelona, al que era l’IRO i ara és l’IDIBELL. Els primers tres anys van ser molt durs, potser el moment més difícil de la meva carrera. Sovint em preguntava si realment era allò el que havia de fer i per això no vaig agafar cap estudiant. Durant anys vam ser només tres persones: Lluís Espinosa, Julia Inglés-Esteve i jo.

Però vas tirar endavant… i t’hi vas quedar
12 anys. Si, al final, treballant molt, i gràcies a aquest equipàs de tres, ens en vam sortir. Vam començar a publicar, a aconseguir més diners. El grup va créixer i va sorgir l’oportunitat de venir a l’IMIM i al PRBB. Aquí hi havia una gran massa crítica, més oportunitats de col·laboració amb d’altres investigadors, bons serveis centrals… Va ser un gran canvi.

Com ho valores tres anys després?
Segueixo pensant que estem en un lloc privilegiat per a la recerca. L’administració és una cosa que podria millorar, perquè es fa molt difícil fer qualsevol tràmit, fins i tot en fets que semblen trivials com que vingui un estudiant estranger a fer una estada de sis mesos!

Com és el teu dia a dia?
La veritat és que, des que vam venir aquí i tinc un grup més gran, no he trepitjat el laboratori per fer experiments… Estic al dia de la feina de cadascú i em reuneixo amb els meus estudiants per dissenyar els experiments i analitzar-los, però sobretot passo el temps escrivint articles i fent gestió, i uns dos cops al mes he de viatjar per anar a algun congrés o reunió, fer de jurat en tesis, avaluar projectes, etc.

Què és important per fer recerca?
Moltes coses! Cal tenir inquietud, capacitat d’anàlisi, de veure les coses des de diferents punts de vista; cal considerar moltes coses alhora i integrar-les, tenir idees originals i dissenyar com dur-les a la pràctica. També cal paciència, però, sobretot, que et diverteixis i creguis que el que fas val la pena només pel fet d’entendre com funcionen les coses.

Què fas quan no treballes?
M’encanta jugar al tenis; ho faig cada cap de setmana. També anar al cine i viatjar. Aquest és, de fet, un dels avantatges de fer recerca: coneixes gent d’arreu del món i, per una cosa o una altra, viatges força!

Aquest article ha estat publicat al diari El.lipse, la publicació que es realitza al PRBB amb la col.laboració de tots els centres que el conformen.

Us presentem “Proteïnes protagonistes” l’audiovisual guanyador de la vuitena edició del Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica, en la modalitat multimedia. Ignasi Buch, doctorand del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB, IMIM - UPF), n’és el seu director, guionista i il·lustrador i Inés Navarro comunicadora científica, n’és la co-autora.

Proteïnes protagonistes ens explica el paper de les proteïnes dins de qualsevol ésser viu així com també els fonaments de la dinàmica molecular, una nova tècnica per investigar-les mitjançant l’observació dels moviments dels àtoms que les composen.

El Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica és una iniciativa de l’Associació Catalana Comunicació Científica (ACCC), amb el patrocini del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya,  que té per objectiu incentivar en el joves investigadors la capacitat per comunicar el contingut i el valor de la seva recerca científica i facilitar la publicació del seu treball de divulgació als mitjans de comunicació.

Els passat divendres 17 de febrer, es van lliurar els premis, en un acte que va tenir lloc al Centre Internacional de Premsa, en què van participar, entre d’altres, la presidenta de l’ACCC, Cristina Ribas, professora del Departament de la Comunicació de la UPF, a més de l’escriptora i física Sònia Fernández-Vidal, autora dels llibres La porta dels tres panys i Quantic Love.  Us adjuntem el video de l’entrega de premis.