X(p)rimenta 2012

Els vídeos han de ser d’una durada de 3 minuts com a màxim, i han d’il·lustrar algun principi científic i tecnològic de forma clara, senzilla i amb rigor científic.

Els millors vídeos rebuts s’incorporaran a la base de dades d’experiments científics de Recerca en Acció, que hores d’ara aplega una cinquantena de propostes a l’abast de mestres i d’alumnes.

Es concediran diversos premis als millors vídeos per a recompensar la tasca dels mestres, els alumnes i els centres. El termini per a rebre els vídeos es clou el dia 30 d’abril de 2012.

X(p)rimenta és una iniciativa organitzada conjuntament entre la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca i l’Associació Catalana de Comunicació Científica, i compta amb el patrocini del Parc Natural del Delta de l’Ebre. La iniciativa compta amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, CosmoCaixa Barcelona, l’Escola de Telecomunicació i Aeronàutica de Castelldefels, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Physics!, Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua i l’Obra Cultural Balear.

Més informació a: http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/noticies/general/noticia/20120124-x-p-rimenta-2012.jsp

Aquesta informació ha estat realitzada per Recerca en acció (www.recercaenaccio.cat)

En aquesta imatge d’Ignasi Buch, del grup de Biofísica Computacional del GRIB (IMIM/UPF), s’observa una simulació de la unió d’un fàrmac a la seva proteïna diana. La molècula hexagonal petita (benzamidina) representa el fàrmac, en aquest cas un inhibidor de la tripsina, la molècula grisa volumètrica de la imatge.

La tripsina és un enzim amb la funció de tallar proteïnes. Quan la benzamidina s’uneix a la tripsina evita que altres proteïnes s’uneixin i, per tant, que la tripsina les pugui tallar. Aquesta simulació
mostra com, per poder unirse i inhibir la tripsina, la benzamidina primer interacciona amb diverses regions que l’ajuden a trobar el seu lloc final d’unió.

Ser capaços d’entendre aquest camí que ha de fer la benzamidina dóna pistes addicionals
a l’hora de dissenyar fàrmacs més eficients.

Aquest article va ser publicat al diari El.lipse, la publicació que es realitza al PRBB amb la col.laboració de tots els centres que el conformen.

Una patent és un dret exclusiu concedit per un Estat a un inventor per un període fix de temps a canvi de la divulgació pública de la seva invenció. Això proporciona a l’inventor el dret d’excloure tercers d’utilitzar o vendre la invenció patentada durant 20 anys a partir de la data de presentació de la patent.

Les patents han de complir tres requisits: la invenció ha de ser nova, ha d’haver comportat una activitat inventiva i ha de descriure una aplicació tècnica.

Els descobriments no són patentables; la invenció ha de ser un producte o procés industrial creat per l’inventor. A partir de la presentació d’una patent, el contingut pot ser publicat en una revista científica, però mai abans. La patent esmanté en secret durant 18 mesos i després es fa totalment pública a través de bases de dades com Espacenet.

Les patents són cares. Els primers 30 mesos pot costar entre 10.000 i 15.000 euros, i les següents fases, de 25.000 a 30.000 euros, a més de les quotes anuals per mantenir la protecció. En el món acadèmic les patents són sobretot d’aplicacions. Una patent pot ser atorgada com a molt aviat en tres anys, però es pot trigar sis anys a obtenir l’aprovació final.

En recerca, les bases de dades de patents proporcionen informació útil. Però la raó principal per patentar una innovació biomèdica és permetre a una empresa privada el desenvolupament d’un medicament. Això pot costar fins a 800 milions d’euros i trigar de 12 a 15 anys. Per això les empreses volen assegurarse que podran vendre el medicament en exclusiva almenys durant cinc anys.

El temps dirà si el sistema de patents actual és adequat per resoldre els problemes de salut més urgents al món, però, ara com ara, si un científic inventa un nou medicament, patentar podria ser l’única solució perquè algun dia s’apliqui a la clínica.

Aquest article va ser publicat al diari El.lipse, la publicació que es realitza al PRBB amb la col.laboració de tots els centres que el conformen.

En la recerca, com en altres àmbits de la societat, existeixen tendències. Es pot pensar, erròniament o no, que només són paraules que en un moment determinat es posen de moda, però segurament és molt més que això.

Qui no recorda quan la paraula clau era la translació? De fet , la paraula es farà servir més o menys ara, però la idea continua sent vàlida. La biomedicina ha de ser capaç de respondre preguntes que es deriven de la pràctica clínica combinant la investigació bàsica amb la més clínica. Ara però s’utilitza l’etiqueta “from bench to bed”.

També hem viscut la moda dels “omics”. No podia haver un projecte en biomedicina que no inclogués la utilització de plataformes de genòmica, proteòmica o metabolòmica. La tecnologia avança i els equipaments cada cop són més potents i sembla lògic que s’utilitzin massivament aquestes oportunitats. No obstant, caldria potser avaluar quina incidència real han tingut o tenen aquestes tècniques per donar resposta al reptes en aquest àmbit de la ciència.

Actualment, la Unió Europea està acabant de definir quin serà el programa de continuïtat del 7è Programa Marc. Per decidir quin nom havia de tenir, es va fer una enquesta d’àmbit europeu i es va escollir Horizon 2020. Pel que no van haver de fer enquesta va ser per decidir quina hauria de ser la paraula clau per aquest nou programa i la paraula és innovation. Sí, que tothom ho sàpiga, la paraula a utilitzar és innovació. A Europa ho tenen clar, no és sostenible finançar recerca que no pugui arribar de manera molt directe al sector productiu. Tornem a sentir que la recerca ha de ser el motor econòmic i si Europa té bons investigadors, això ha de poder tenir conseqüència directe en la millora de la competitivitat de les seves industries.

A nivell estatal, d’una manera més modesta, també hi ha cada vegada més iniciatives que busquen que centres de recerca i empreses presentin projectes comuns, que assegurin un nou producte per a l’empresa o una millora en un procés o el desenvolupament d’una tecnologia. Això està fent que cada vegada tinguin més rellevància els anomenats centres tecnològics, entitats sectorials que van ser creades per a donar respostes de recerca i desenvolupament a empreses que, per dimensions, autònomament no podien fer recerca. Un exemple de centres tecnològics seria leitat o ascamm, entre d’altres (podeu trobar més informació a www.actec.cat).

Per últim, també volia destacar una altra tendència: la innovació als hospitals. Cada vegada més s’estan apropant als hospitals diferents actors (centres tecnològics, empreses i inversors) interessats en poder recollir necessitats, problemes i possibles solucions en les activitats realitzades als hospitals. Molts hospitals ja compten amb el seu propi director d’innovació. No estem parlant només dels ja famosos medical Device, sinó també de millora de processos que optimitzin recursos. L’entorn hospitalari és l’ideal perquè persones amb inquietuds, independentment del seu perfil (innovar pot innovar des del cap de servei fins al zelador), davant d’un problema que detecten en el seu dia a dia, puguin imaginar possibles solucions. La bona notícia és que ara s’estan posant a l’abast més eines que permetin fer tangibles aquestes solucions, sempre que siguin econòmicament beneficioses.

Com a conclusió diria que les tendències en sí no són bones ni dolentes, són el que són, però és important conèixer-les per, a ser possible, aprofitar-les.

Marta López és la responsable del servei de Recerca de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar)

En els darrers sis anys, han sorgit les anomenades tecnologies de deep sequencing, o seqüenciació exhaustiva, que, amb un cost baix, permeten seqüenciar un gran nombre de fragments d’ADN ―fins a 1.000 milions― a la vegada.

El genoma humà té uns 3.000.000.000 parells de bases o “lletres”. Com que les molècules d’ADN són molt llargues, el primer pas en seqüenciar-les és fer servir mètodes físics per fragmentar-les en trossos d’uns 500 parells de bases. Aquests fragments són processats després de forma diferent segons la plataforma que s’usarà per determinar-ne la seqüència. En el cas de la seqüenciació Solexa/Illumina, l’ADN s’introdueix en un portaobjectes de vidre de 3 x 7,5 cm en el qual poden ser seqüenciats alhora fins a un bilió de fragments d’ADN. Un cop obtinguda la seva seqüència, els fragments han de ser reorganitzats per reconstruir la molècula original.

La reconstrucció de la seqüència del genoma humà va trigar anys a fer-se usant tecnologies tradicionals i a un cost de més de tres mil milions de dòlars. Gràcies a aquestes noves tecnologies, ara es pot fer en menys d’un mes, a un cost d’uns 10.000 dòlars. En conseqüència, moltes preguntes científiques cada vegada més sovint són resoltes utilitzant aquest nou tipus de seqüenciació.

Al PRBB, la seqüenciació exhaustiva s’ha ofert com un servei des de l’any 2008. Està equipada amb quatre aparells de seqüenciació amb un cost d’entre mig milió i un milió d’euros cadascun.

Aquest article va ser publicat al diari El.lipse, la publicació que es realitza al PRBB amb la col.laboració de tots els centres que el conformen.

L’absència d’apoptosi, d’altra banda, és un tret característic de la majoria de tumors. “L’apoptosi és, de fet, un mecanisme de salvaguarda que existeix en totes les cèl·lules i que assegura que, en cas de danys en l’ADN impossibles o molt difícils de reparar, la cèl·lula morirà i, per tant, no tindrà descendència que perpetuaria aquest error genètic. Si aquest mecanisme no funciona, els errors es perpetuen, que és el que succeeix amb el càncer”.

Una nova ciclina

Poc després que el grup iniciés la seva tasca, Gil va identificar una nova proteïna, la ciclina O, que sembla estar implicada en la detecció de lesions en l’ADN. Es creu que podria fer de pont entre la detecció d’aquestes lesions i la posada en marxa del mecanisme apoptòtic. Aquesta proteïna ha estat des d’aleshores el focus de la seva recerca i han trobat que està sobreexpressada en diversos càncers, sobretot de colon i bufeta. “Col·laborem amb patòlegs, oncòlegs, dermatòlegs i uròlegs de l’Hospital del Mar per estudiar, en mostres de pacients, per què la ciclina O està desregulada en aquests casos i quins avantatges pot oferir al tumor”, diu Gil.

Per tal d’entendre com treballa la ciclina O a nivell molecular, el grup utilitza diferents tècniques bioquímiques i de biologia molecular. També treballen amb models animals i han generat el primer ratolí knockout (KO) per a la ciclina O; és a dir, un ratolí que no expressa aquesta proteïna.

La ciclina O s’expressa només quan la cèl·lula rep algun dany. En els darrers anys el grup ha descobert alguns dels estímuls externs que provoquen apoptosi via ciclina O, com el dany en l’ADN, o l’estrès del reticle endoplasmàtic per l’acumulació de proteïnes mal plegades. “En el cas dels limfòcits, els glucocorticoides també indueixen apoptosi, i per això són útils contra la inflamació“, explica el cap del grup.

Al costat dels pacients

Recentment, el grup ha descobert que la ciclina O pot regular l’ATM, una proteïna essencial per a detectar danys en l’ADN. Mutacions en l’ATM són les causants de l’ataxiatelangièctasi, una malaltia molt poc freqüent però molt greu que causa immunodeficiència, problemes neurològics i una major sensibilitat a patir tumors. Gil va rebre una subvenció de la Marató de TV3 per a estudiar el paper de la ciclina O en aquesta malaltia.

Fa poc, l’Associació Espanyola de Familiars amb Ataxiatelangièctasi (AEFAT) va convidar el científic i Óscar Fernández-Capetillo, investigador del CNIO expert en el camp d’ATM, a presentar als familiars dels afectats les seves línies de recerca i els va demanar ajut per a posar a punt un mètode de diagnòstic molecular de la malaltia senzill i estandarditzat. “El problema és no disposar d’un procediment de diagnòstic molecular establert, a causa de la complexitat del gen i del fet que es tracta d’una malaltia poc freqüent. Aquestes característiques fan que no sigui atractiu desenvolupar un mètode de diagnòstic des del punt de vista comercial. Però poder diagnosticar-la abans de l’any de vida pot millorar molt el resultat dels tractaments pal·liatius que reben actualment aquests nens. A més, seria molt útil identificar els portadors del gen mutat, els quals, tot i no patir la malaltia, tenen també una probabilitat més alta de desenvolupar tumors”, destaca el cap del grup.

Aquest article va ser publicat al diari El.lipse, la publicació que es realitza al PRBB amb la col.laboració de tots els centres que el conformen.

El termini per a presentar una obra a concurs finalitza el proper 31 de desembre de 2011. Els treballs s’han d’enviar per correu electrònic a secretaria-tecnica301331866@152083883accc.cat indicant a l’assumpte “VIII Premi Joan Oró”.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és incentivar en el jovent investigador la capacitat per comunicar el contingut i el valor de la seva recerca científica i facilitar la publicació del seu treball de divulgació en els mitjans de comunicació.

Podeu consultar tots els detalls de la convocatòria a: www.accc.net.

Què necessites?

15 ml d’aigua salada (1 cullerada sopera de sal/ 500 ml d’aigua potable), 1 tub de plàstic o un got de vidre, sabó transparent, 15 ml d’etanol de 96%  i 1 escuradents.

Què has de fer:

1. Posar 15 ml d’aigua salada en el tub de plàstic.
2. Rasqueu l’interior de la boca amb un escuradents.
3. Poseu-vos tota l’aigua salada del tub dins la boca. Sense empassar-vos l’aigua feu gàrgares i remeneu l’aigua bé per tota la boca durant una estona. Escopiu l’aigua un altre cop al tub.
4. Submergiu un escuradents llarg en la gota de sabó de mans i remeneu-lo suaument en el tub. Per tal que es formi menys escuma en el tub, el millor és remenar només dues o tres vegades.
5. Utilitzeu el comptagotes per tirar l’etanol per la paret interior del tub. Intenta afegir l’etanol amb molta suavitat, perquè l’aigua i l’etanol no es barregin.
6. L’objectiu és que l’etanol formi una capa separada a la superfície de l’aigua. Mantenir el got en un angle de 20 graus mentre ho fas t’ajudarà.
7. Mira com filets d’ADN s’ajunten en l’etanol. Els fils s’uneixen i formen una mena de xarxes d’ADN. Mira-ho bé, és una part de tu que no veus mai!
8. Si el líquid està molt tèrbol, prova de fer l’experiment de nou afegint l’alcohol més lentament.

Què ha passat?
Les cèl·lules de la pell dins de la teva boca han estat fàcilment extretes al fer gàrgares. S’ha utilitzat aigua salada perquè imita els fluids salats de dins dels nostres cossos. Les nostres cèl·lules estan protegides per unes “parets” que són en realitat una capa de greix anomenada membrana, però quan s’afegeix una gota de detergent es trenca la membrana cel·lular i l’ADN s’allibera en l’aigua. Quan s’afegeix l’alcohol els fils d’ADN migren gradualment cap a aquest i s’uneixen a altres fils d’ADN. Com més i més filaments s’enganxen, l’ADN es va fent visible a simple vista. No és sorprenent que aquestes diminutes molècules tinguin tota la informació que fan que vostè sigui únic?

Us convidem a veure una pel·lícula d’animació, “The Central Dogma: From Genomic Information to Protein Synthesis”, realitzada per investigadors de RIKEN Omics Science Centre de Japó, que es passa en 3D al Museu de la Ciència de Tokio. L’objectiu d’aquesta pel·lícula és mostrar, d’una manera més entenedora, tota una sèrie de processos per als quals la informació genòmica és utilitzada per crear proteïnes, que són necessàries per tal de dur a terme les nostres activitats biològiques. A la pel·lícula se’ns mostra com la maquinària molecular transcriu els gens en l’ADN de cada cèl·lula, en missatges d’ARN, com els ARN missatgers són modificats i exportats del nucli i, finalment, com el codi de l’ARN és llegit per tal de crear proteïnes.

Això és el què es coneix com a dogma central de la biologia molecular, que va ser anunciat per Francis Crick l’any 1958, 5 anys després de revelar l’estructura de doble hèlix de l’ADN. El dogma central estableix una unidireccionalitat en l’expressió de la informació continguda en els gens de l’ADN de cada cèl·lula, és a dir que l’ADN és transcrit en ARN missatger i aquest és traduït a proteïna, que són els elements estructurals i funcionals que finalment acaben intervenint en tots els processos biològics de l’organisme.

Aquest concepte il·lustra els mecanismes de transmissió i expressió de l’herència genètica, tot i que actualment se sap que tant l’ARN com les proteïnes poden influir en l’expressió del codi genètic, un exemple podria ser el virus de la immunodeficiència adquirida (VIH) on la informació passa de l’ARN a l’ADN dels hostes.

Esperem que la trobeu interessant!

2011 és l’any internacional de la Química i per això hem afegit activitats i espectacles relacionats amb aquesta ciència. Sota el títol de “La química de la vida” us presentarem espectacles i experiments científics que us demostraran que, ben mirat, tot és química.

Les visites guiades als laboratoris i instal•lacions, els tallers i experiments pels nens, una representació teatral amb la nostra companyia PeRaBaBaus, un espectacle d’en Dani Jiménez i moltes altres activitats us estan esperant!

Tenim servei de bar durant tot el dia.

Vegeu el programa

Punt d’informació (10:00h – 18:00h). A la plaça Darwin trobareu un punt d’informació on podeu informar-vos de totes les activitats del dia i també d’altres qüestions que us interessin sobre la recerca que es fa al PRBB. A partir de les 10:00h s’hi faran les inscripcions a les visites guiades.

Tallers i experiments (10:00h -18:00h). A les carpes instal·lades a la Plaça Darwin podreu participar en experiments preparats especialment per a la Jornada de Portes Obertes:

• Construeix ADN amb “xuxes”!
• Mira pel microscopi!
• Extreu el teu propi ADN
• Polseres amb el codi genètic
• La llet màgica
• La Prevenció al laboratori
• Càlcul del risc cardiovascular
• Experiments per fer a casa

Visites guiades (Tot el dia). Segueix-nos a través dels passadissos i laboratoris, de la mà dels investigadors del PRBB que et mostraran i t’explicaran quina és la seva feina. Cal inscriure’s el mateix dia 1 al Punt d’informació. Els grups s’organitzaran per ordre d’arribada.

Video room (Tot el dia). La zona Chill Out de la ciència! Relaxa’t i gaudeix de documentals per a totes les edats, triats pels joves científics del PRBB.

Racó del lector (Tot el dia). Gaudeix d’un espai de lectura amb llibres de ciència per a totes les edats, cedits per la Biblioteca Sagrada Família.

L’àgora de la ciència (10:30h - 12:30h i 15:00h - 17:00h). Descobreix la ciència de la mà de 4 il·lustres investigadors i juga a descobrir els carrers amb més “química” de Barcelona.

La química del teatre (11:00h i 16:00h). Representació teatral del grup de teatre PeRaBaBaus.

Quim i Ka (12:30h i 18:30h). En Dani Jiménez ofereix un espectacle sorprenent on els experiments químics són els protagonistes.

III Premi El·lipse de divulgació científica (13:00h). El tema d’enguany ha estat la biologia de la memòria: obra escrita i obra gràfica. Lliurament de premis d’aquesta tercera edició.

Cafè científic (17:00h). Per què envellim? Una visió radical.

Per a més informació podeu consular el web: http://openday.prbb.org/ca/programa