En la recerca, com en altres àmbits de la societat, existeixen tendències. Es pot pensar, erròniament o no, que només són paraules que en un moment determinat es posen de moda, però segurament és molt més que això.
Qui no recorda quan la paraula clau era la translació? De fet , la paraula es farà servir més o menys ara, però la idea continua sent vàlida. La biomedicina ha de ser capaç de respondre preguntes que es deriven de la pràctica clínica combinant la investigació bàsica amb la més clínica. Ara però s’utilitza l’etiqueta “from bench to bed”.
També hem viscut la moda dels “omics”. No podia haver un projecte en biomedicina que no inclogués la utilització de plataformes de genòmica, proteòmica o metabolòmica. La tecnologia avança i els equipaments cada cop són més potents i sembla lògic que s’utilitzin massivament aquestes oportunitats. No obstant, caldria potser avaluar quina incidència real han tingut o tenen aquestes tècniques per donar resposta al reptes en aquest àmbit de la ciència.
Actualment, la Unió Europea està acabant de definir quin serà el programa de continuïtat del 7è Programa Marc. Per decidir quin nom havia de tenir, es va fer una enquesta d’àmbit europeu i es va escollir Horizon 2020. Pel que no van haver de fer enquesta va ser per decidir quina hauria de ser la paraula clau per aquest nou programa i la paraula és innovation. Sí, que tothom ho sàpiga, la paraula a utilitzar és innovació. A Europa ho tenen clar, no és sostenible finançar recerca que no pugui arribar de manera molt directe al sector productiu. Tornem a sentir que la recerca ha de ser el motor econòmic i si Europa té bons investigadors, això ha de poder tenir conseqüència directe en la millora de la competitivitat de les seves industries.
A nivell estatal, d’una manera més modesta, també hi ha cada vegada més iniciatives que busquen que centres de recerca i empreses presentin projectes comuns, que assegurin un nou producte per a l’empresa o una millora en un procés o el desenvolupament d’una tecnologia. Això està fent que cada vegada tinguin més rellevància els anomenats centres tecnològics, entitats sectorials que van ser creades per a donar respostes de recerca i desenvolupament a empreses que, per dimensions, autònomament no podien fer recerca. Un exemple de centres tecnològics seria leitat o ascamm, entre d’altres (podeu trobar més informació a www.actec.cat).
Per últim, també volia destacar una altra tendència: la innovació als hospitals. Cada vegada més s’estan apropant als hospitals diferents actors (centres tecnològics, empreses i inversors) interessats en poder recollir necessitats, problemes i possibles solucions en les activitats realitzades als hospitals. Molts hospitals ja compten amb el seu propi director d’innovació. No estem parlant només dels ja famosos medical Device, sinó també de millora de processos que optimitzin recursos. L’entorn hospitalari és l’ideal perquè persones amb inquietuds, independentment del seu perfil (innovar pot innovar des del cap de servei fins al zelador), davant d’un problema que detecten en el seu dia a dia, puguin imaginar possibles solucions. La bona notícia és que ara s’estan posant a l’abast més eines que permetin fer tangibles aquestes solucions, sempre que siguin econòmicament beneficioses.
Com a conclusió diria que les tendències en sí no són bones ni dolentes, són el que són, però és important conèixer-les per, a ser possible, aprofitar-les.
Marta López és la responsable del servei de Recerca de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar)
La tradicional seqüenciació d’ADN, concebuda pel doble guanyador del premi Nobel Frederick Sanger en els anys setanta, ha estat tremendament reeixida des de fa 25 anys. Malgrat el seu cost, molts genomes, incloent-hi l’humà, s’han seqüenciat utilitzant el mètode de Sanger. Però el mètode té les seves limitacions; per exemple, només es poden seqüenciar 384 fragments d’ADN alhora.
