En aquesta imatge del grup de càncer genitourinari de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) dirigit per Josep Lloreta, observem cartílag fetal en el front d’ossificació. Els condròcits que formen el teixit cartilaginós, a la part esquerra de la imatge, moren quan s’irriga la matriu amb vasos que porten sang oxigenada. La matriu residual, que en la imatge es pot veure envoltada de vasos plens de sang, és repoblada per osteoblasts, les cèl·lules especialitzades en formar la matriu òssia.

Aquest article ha estat publicat al diari El·lipse, la publicació que es realitza al PRBB amb la col·laboració de tots els centres que el conformen.

Quan un investigador obté resultats de la seva recerca, els envia a revistes especialitzades, on altres investigadors els revisen gratuïtament. Les editorials els publiquen, i llavors qualsevol científic que hi vulgui accedir ha de pagar una subscripció anual a la revista o uns 30 dòlars per article. Els drets d’autor passen a ser de l’editorial i qui ha escrit l’article no pot rebre cap benefici econòmic ni tampoc pot, per exemple, penjar l’article a la seva web sense el permís de l’editorial.

Amb l’arribada d’Internet, que permet una disseminació quasi il·limitada de la informació, aquest sistema tradicional d’accés restringit sembla contrari a l’expansió del coneixement i a l’avenç de la ciència. Si un investigador no té accés a les darreres novetats en el seu camp, avançarà a cegues i potser repetirà experiments innecessàriament.

El moviment Open Access (OA, o Accés Obert) lluita des de fa anys per l’accés lliure als resultats de la recerca finançada amb diners públics. Els primers proponents d’OA van ser les editorials PloS i BioMed Central (BMC), que han capgirat el model de publicació: els autors paguen per publicar el seu article i qualsevol pot accedir-hi de forma gratuïta. A més, els autors conserven sempre els drets sobre la publicació.

D’un temps ençà, les principals agències públiques de finançament d’Europa i dels Estats Units (NIH, Welcome Trust, la mateixa Comissió Europea) exigeixen que la recerca que financen sigui públicament accessible entre sis mesos i un any després de ser publicada. Universitats com Princeton o Harvard són capdavanteres en l’aplicació d’aquesta mena de polítiques d’accés obert. En l’àmbit espanyol un exemple és Recolecta, una plataforma que agrupa tots els repositoris a escala nacional.

Aquest article ha estat publicat al diari El·lipse, la publicació que es realitza al PRBB amb la col·laboració de tots els centres que el conformen.

Us presentem un reportatge realitzat per TV3 en el que ha participat el nostre centre, que explica de forma molt clara què és un biobanc i quina utilitat té. El reportatge es basa en el MARBiobanc, el biobanc del Parc de Salut Mar.

Els biobancs són instal·lacions autoritzades de caràcter públic que acullen col·leccions organitzades de mostres biològiques (sang, orina,ADN, teixits biològics etc) i s’encarreguen de custodiar-les i facilitar-les a aquells investigadors que ho sol·licitin per dur a terme la seva recerca.

Si voleu més informació, podeu veure el post publicat el dia 30 de març en aquest mateix blog que explica què és i per què serveix un biobanc.

En aquesta imatge obtinguda per Josep Lloreta, coordinador del Grup de Càncer Genitourinari de l’IMIM, observem un tall d’intestí prim humà amb tinció de mucoproteïnes, les quals lubrifiquen la
superfície del budell i el protegeixen. Hi veiem les cèl·lules epitelials absortives, que són les encarregades d’absorbir els nutrients que passen per l’intestí prim. Estan envoltades per microvellositats, milers d’invaginacions membranoses en forma de dit que serveixen per augmentar la superfície de la membrana cel·lular i, per tant, la capacitat d’absorció. Aquestes microvellositats es veuen en la imatge en fúcsia com els fils d’un raspall que envolta les cèl·lules.

Aquest article ha estat publicat al diari El·lipse, la publicació que es realitza al PRBB amb la col·laboració de tots els centres que el conformen.

FameLab és una forma innovadora de divulgar la ciència. Va néixer el 2005 gràcies a una idea original del Festival de Cheltenham, amb el principal objectiu de fomentar la divulgació de la ciència identificant, formant i donant a conèixer nous talents entre els que treballen en ciència utilitzant com a eina de divulgació el monòleg científic. Des de 2007, gràcies a l’associació amb el British Council, FameLab ha anat creixent i actualment se celebra aquesta competició en més de 20 països d’Europa, Àsia, Àfrica i Estats Units. A nivell mundial són ja més de 3.800 persones les que han participat en alguna de les seves edicions i aquest any, gràcies a la col·laboració de la FECYT, arriba també a Espanya.

Curiosament el guanyador de l’any passat va ser l’investigador Didac Carmona, nascut a Barcelona fa 32 anys, que després d’estudiar Bioquímica a la Universitat de Tübingen (Alemanya) i en la Universitat de Washington (Seattle, EUA), va realitzar la seva tesi doctoral sobre apoptosi a la Universitat de Graz (Àustria), on actualment segueix realitzant un post doc. Es va presentar per la seva actual país al concurs i el va guanyar. Aquí podeu veure la seva presentació guanyadora.

El concurs consta de les següents fases:

• 1 ª fase (Preselecció) - Selecció dels participants que passaran a la segona fase a partir de les presentacions orals gravades en vídeo. Enviament dels vídeos fins al 31 de gener.
• 2 ª fase (Masterclass) - Els seleccionats en la primera fase rebran una formació per part d’experts en tècniques de comunicació que els capacitarà per a la 3 ª fase, a més d’augmentar les seves habilitats comunicatives.
• 3a fase (final nacional i internacional) - Presentació oral realitzada davant d’un jurat i del públic i proclamació per part del jurat el guanyador de la fase nacional que participarà a la final internacional al Cheltenham Science Festival al juny de 2013.

Més informació a http://www.famelab.es/es/que-es