En breu el grup de recerca clínica en Farmacologia Humana i Neurociències de l’IMIM juntament amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG), en col·laboració amb diferents centres europeus, iniciaran l’Estudi TESDAD. Aquest és un treball de recerca que té per objectiu millorar la discapacitat intel·lectual que presenten les persones amb Síndrome de Down i que tindrà una durada aproximada d’uns 19 mesos.

L’estudi es realitzarà gràcies a la participació voluntària de persones que presenten aquesta discapacitat i es planteja fer un tractament amb un compost present en el te verd que té propietats antioxidants, l’epigalocatequina gal·lat (EGCG) i que sembla que podria millorar la capacitat d’aprenentatge i de memòria de les persones amb Síndrome de Down.

Pels resultats de l’estudi és molt valuosa la informació que puguin aportar tant els voluntaris participants com les seves famílies alhora d’ajudar a valorar l’èxit del tractament i a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.

En cas de voler més informació o estar interessats en participar-hi, cal que us poseu en contacte amb la Fundació Catalana Síndrome de Down o consulteu la pàgina www.cridard.imim.es.

L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el centre de recerca biomèdica vinculat a l’Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona i el CSIC, han unit els seus esforços amb Ambientech, una entitat especialitzada en portals educatius, per a desenvolupar una unitat didàctica multimèdia amb l’objectiu de despertar la vocació científica dels estudiants d’Educació Secundaria.

El resultat d’aquesta col·laboració és un laboratori virtual pensat com a suport educatiu a les aules de batxillerat, que també difon conceptes científics i explica detalls del funcionament d’un laboratori clínic. Al laboratori virtual de recerca biomèdica l’usuari interactua amb personatges ficticis, com la Dra. Irene Fucsina, del Laboratori d’Histologia de l’Hospital Clínic, i la Dra. Francesca Eppen, del Laboratori de Genètica de l’IDIBAPS, per acompanyar un pacient en el moment de la detecció precoç d’un càncer de còlon. Els continguts de l’activitat s’han relacionat amb el programa oficial d’assignatures de ciències, de manera que el material multimèdia produït es pot emprar com a material docent tant en els últims nivells de l’ESO com en el batxillerat.

El primer capítol té com a teló de fons el càncer de còlon hereditari, tot i que es tracta d’una col•lecció modular a la qual s’aniran afegint noves activitats relacionades amb més malalties i processos. Es tracta d’una educació innovadora i de qualitat utilitzant les TIC com a eina bàsica d’aprenentatge. El públic objectiu són professors i alumnes d’Educació Secundària, però l’activitat està disponible per a totes aquelles persones que vulguin aprendre i divertir-se.

Aquesta aplicació, que es va iniciar amb una ajuda de la Generalitat de Catalunya (ACDC 2010) i de l’Obra Social ”la Caixa”, ja està disponible en català, castellà i anglès.

Aquesta informació ha estat extreta de la web de l’IDIBAPS

Els treballadors del Parc de Salut Mar (PSMAR) editen la quinzena edició del seu Llibre de Sant Jordi, una iniciativa que va néixer gràcies a l’empenta d’una treballadora i que, amb el suport de la Institució, s’ha anat consolidant any rere any. Per a celebrar aquesta data tan especial i amb l’objectiu d’adaptar-se als nous temps, es publica en format ebook.

Ara fa quinze anys, una companya de l’Hospital del Mar, va engrescar metges, infermeres, administratius,… encuriosits i motivats per l’escriptura i que tenien relats amagats pels calaixos de les seves llars que mai s’havien atrevit a mostrar, a compartir-los i publicar-los. D’una manera molt personal, i amb el recolzament de l’Hospital, el 1998 es va decidir publicar el primer Llibre de Sant Jordi i encetar aquesta tradició; que s’ha anat gestant com un espai de trobada i cohesió entre els professionals, tant d’aquells que tenen una vessant artística com d’aquells que simplement gaudeixen de la lectura.

Al llarg d’aquests anys, s’han publicat un total de 450 relats escrits per gairebé 400 treballadors, alguns d’ells fidels des del primer número, amb el desig de fer passar una estona agradable als lectors compartint les seves històries i mons interiors, i contribuir en la continuïtat del llibre de Sant Jordi, que senten seu i del qual estan molt orgullosos. Aquest any el llibre ha comptat amb la participació de tretze treballadors que han escrit 24 textos.

Us convidem a descarregar l’ebook clicant aquí

Ens volem fer ressó d’una iniciativa que porta a terme Recerca en acció, el portal de la Fundació Institució Catalana de suport a la recerca, i que consisteix en preparar una selecció de llibres de divulgacio científica publicats recentment de cara a Sant Jordi. Ells diuen que, sense pretendre ser exhaustius, són una mostra de la diversitat i la qualitat de llibres que fan la ciència accessible i interessant, sense renunciar al rigor.

I són també una bona opció per festejar Sant Jordi amb un xic de ciència. Són aquests els llibres seleccionats per Recerca en acció:

• Que plourà, avui? (Jordi Mazon, publicacions de la UB). Un entretingut llibre que presenta totes les claus per entendre el temps atmosfèric, i que aprofita la meteorologia per divulgar interessants conceptes de física.
• Una petita història per entendre l’Univers (Hubert Reeves, Editorial Comanegra). El prestigiós astrofísic quebequès Hubert Reeves explica el Cosmos a la seva néta en un diàleg apassionant.
• 100 controvèrsies de la biologia (David Bueno, Cossetània Edicions). Reflexions sobre la identitat dels humans observades des de la biologia i formulades per David Bueno, professor de genètica a la UB i prolífic autor de divulgació científica.
• L’estat del malestar (Jordi Bosch, Institut d’Estudis Ilerdencs). Les causes i les conseqüències de l’actual crisi econòmica, social i immobiliària. El llibre ha rebut el Premi de Divulgació Científica Humbert Torres 2011.
• Per què envellim? (Gemma Marfany i Maria Soley, Publicacions de la UB). Els mecanismes bioquímics, genètics i metabòlics del procés que ens porta a la vellesa descrits en detall per dues investigadores de la Universitat de Barcelona.
• Un planeta a la deriva (Jordi Martínez, Daniel Sol, Jaume Terrades, Editorial La Magrana). Una conversa oberta entre tres científics i tres ciutadans per entendre el procés de canvi global accelerat que afronta la Terra.
• Evolució i complexitat (Jordi bascompte i Bartolo Luque, Edicions Bromera). La Teoria de l’evolució avui, a la llum de la genètica de poblacions o de la biologia molecular, i aplicada també a Internet i als sistemes complexos.
• 100 invents que han canviat el mon (Daniel Closa, Cossetània Edicions). Un centenar d’històries que expliquen com es va inventar el GPS, el pa, Internet, el paper, etc., a càrrec del bioquímic i divulgador Daniel Closa.
• 100 mites de la ciència (Daniel Closa, Editorial Cossetània, edició de butxaca). No és cert que fem servir únicament el 10% del cervell. Aquest és un dels cent mites que Daniel Closa desemmascara en aquest apassionant llibre que ara es publica en edició de butxaca.
• Per què les lleones no els prefereixen rossos? (Xavier Duran, Editorial Columna). Seixanta curiositats científiques explicades per xavier Duran, químic i director del programa “El medi ambient” de TV3.

Aquests són alguns suggeriments, però de llibres de divulgació científica n’hi ha força més! Consulteu la secció Més llibres! de la pàgina web de Recerca en acció.

La publicació dels resultats científics és una part essencial de la recerca. Permet que investigadors d’arreu del món estiguin al dia de les troballes en el seu camp i que la ciència pugui avançar globalment. Hi ha centenars de revistes científiques, amb Nature i Science al capdavant.

Però publicar no és senzill. Els investigadors han de posar la seva feina per escrit en un format molt específic que inclou una introducció del que se sabia fins ara del tema, els resultats, una discussió sobre què podrien significar les seves troballes i una conclusió. A més, totes les revistes exigeixen una secció de materials i mètodes, on s’ha d’explicar detalladament quins experiments s’han fet, com s’han dut a terme i quins recursos s’han utilitzat. Això és especialment important perquè, si un altre investigador vol reproduir l’experiment, pugui fer-ho.

Amb l’actual sistema de «revisió per parells», un cop l’editor de la revista rep l’article busca dos o tres experts externs perquè en facin una revisió de manera gratuïta i anònima. Aquests experts han de comprovar que els experiments s’hagin fet correctament, que les conclusions siguin encertades i realistes, i que la troballa representi realment un avenç en aquest camp de recerca. Els experts, en general, són també investigadors en actiu. Així doncs, els científics es controlen i es corregeixen a ells mateixos, els uns als altres.

Òbviament, hi ha punts foscos en aquest sistema. Poden ser realment objectius investigadors que són potencials competidors dels autors? El problema és que, en la recerca científica, només investigadors que treballen en el mateix camp són capaços d’avaluar un article. La part positiva és que tots els científics del món són dins el mateix sac: tots són en algun moment autors i revisors. Per això, tot i que aquest sistema de «revisió per parells» no és perfecte, és el millor que tenim.

Aquest article ha estat publicat al diari El.lipse, la publicació que es realitza al PRBB amb la col.laboració de tots els centres que el conformen.