Lluís Grande, cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital del Mar, dirigeix el grup de recerca en càncer hepatobiliopancreàtic de l’IMIM-Institut de Recerca de l’Hospital del Mar.

Aquest grup treballa en dues grans línies amb les quals busquen solució a un problema clínic comú: com eliminar un tumor hepàtic minimitzant els riscos del pacient.

El tractament més efectiu per eliminar un tumor hepàtic és suprimir la part del fetge afectada. “El fetge està molt vascularitzat, i en tallar-ne un tros es pot perdre molta sang. Per tal d’evitar-ho, tanquem els vasos que porten la sang al fetge, fet que evita una pèrdua de sang massiva, però té com a conseqüència una isquèmia hepàtica de tan sols uns minuts, però amb grans repercussions”, explica el cirurgià. Quan la sang torna a circular pel fetge (el que s’anomena reperfusió), les substàncies nocives produïdes a conseqüència de la isquèmia van a parar a la circulació general i provoquen diferents alteracions. Una d’elles pot afectar la capacitat de regenaració del fetge, l’únic òrgan que pot arribar a assolir fins a un 90% del seu volum original.

Lesió per isquèmia-reperfisió

La primera línia de treball del grup es fa en col·laboració amb grups de l’IDIBAPS i de l’IIBB-CSIC. S’estudia l’efecte de la lesió per isquèmia-reperfusió (LIR) sobre l’organisme i sobre la regeneració del fetge. Per fer aquest estudi es revisen els marcadors moleculars de funcionament hepàtic, de regeneració, i d’inflamació sistèmica i local.

Un petit projecte derivat d’aquest és l’estudi de la repercussió de la LIR sobre la nidificació de cèl·lules mestastàtiques. “En molts casos en què operem el fetge, tractem tumors secundaris que provenen d’un altre teixit. En aquests casos hi ha cèl·lules tumorals circulant. Estudiem si la LIR afavoreix que aquestes cèl·lules s’acabin implantant a d’altres llocs i creïn noves metàstasis“, explica Grande. Els cirurgians ja redueixen l’efecte de la LIR a nivell clínic. “Fem servir una estratègia quirúrgica, el precondicionament isquèmic, que vam intrduir a Espanya fa uns vuit anys, i que consisteix en fer petites isquèmies seguides de reperfusions per preparar el fetge per suportar millor la isquèmia fina“, ressalta Grande.

Disseny i patent d’un electrode

La segona gran línia del grup, dirigida per Fernando Burdío, és l’aplicació de readiofreqüència amb dos objectius. El primer és fer trasseccions del fetge alhora que es coagulen els vasos sanguinis, per tal d’evitar la pèrdua de sang. El segon és practicar l’ablació del tumor. “Ja hem dissenyat i patentat un elèctrode per a la trassecció i coagulació i un altre per a l’ablació“, assegura el cap de grup.

L’aplicació del nou elèctrode de transsecció comporta una disminució significativa de la pèrdua de sang i del temps d’intervenció. D’aquesta manera s’eviten transfusions sanguínies durant i després de la cirurgia. Aquesta pràctica comporta una recuperació més ràpida del pacient i una reducció del cost hospitalari.

En el procés d’ablació, l’elèctrode arriba fins al tumor, que rep un corrent acompanyat de perfusió de salí. Aquest mètode té un efecte tèrmic que crema tumors de fins a tres centímetres de diàmetre i permet practicar ablacions més esfèriques i de major volum que les que permetén els altres elèctrodes comercials. En aquesta segona línia, el grup col·labora amb Neptury Systems i amb Medelec, una companyia suïssa que en desenvolupa els prototips. També hi cooperen la Universitat Politècnica de València, la Universitat de Saragossa i la Facultat de Veterinària de Bellaterra.

Aparell de Golgi

Les proteïnes són com els obrers d’una fàbrica, cada proteïna té una funció específica. És molt important que “els treballadors” arribin al seu lloc de treball dins de la cèl·lula i també que hi arribin a temps. Per a un viatge ben organitzat, cal que les proteïnes vagin en primer lloc a la terminal de transport de la cèl·lula: es tracta de l’aparell de Golgi, l’enginy cel·lular capaç de traslladar a milers de proteïnes a la seva destinació, a diferents parts de la cèl·lula o fins i tot a l’exterior, per tal de realitzar els seus respectius treballs. Aquest procés tant complex encara és objecte d’estudi per part dels científics.

Com distingeix l’aparell de Golgi entre una proteïna i una altra i les envia al lloc corresponent? Quan una proteïna no es presenta o arriba tard a la feina, o una altra proteïna arriba al seu lloc en comptes d’ella, la situació pot esdevenir perjudicial per al funcionament normal de la cèl·lula. Depenent del tipus de cèl·lula, un defecte en el transport de proteïnes pot portar problemes de salut. Per tant la comprensió de com l’aparell de Golgi regula el trànsit i la selecció de proteïnes és una qüestió de fonamental importància en la biologia cel·lular.

Aquest article va ser publicat en paper al número 35 de l’El·lipse que és la publicació mensual que s’edita des del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona amb la participació dels diferents centres que el conformen.

Cèl·lula embrionària humana de ronyó

Us presentem la foto guanyadora del I Concurs Foto-El·lipse, el concurs de fotografia del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) que, en aquesta primera edició, ha premiat la millor imatge científica.

Phil Sanders, del grup d’Enginyeria de Xarxa Gènica del CRG, ha estat el guardonat amb el primer premi. El Comitè Editorial de la revista va seleccionar la seva fotografia titulada «Hearts», realitzada amb un microscopi confocal a la unitat de Microscopia Òptica Avançada. Les altres finalistes del concurs van ser les imatges enviades per Cristina Morera (CMRB) i Medya Shikhagaie (CEXS-UPF).

«Encara que sembli un petit cor, és una cèl·lula embrionària humana de ronyó. La part vermella és la proteïna fluorescent vermella, que s’expressa al citoplasma i al nucli, mentre que el marc de color verd és degut a una proteïna transmembrana quimèrica, que s’expressa a la superfície cel·lular i conté la proteïna fluorescent verda», explica Sanders.

De fet, l’atractiva perfecció d’aquests cors irreals amaga una paradoxa i un avís. «La foto mostra els riscs de la biologia sintètica. Una part del treball al nostre laboratori tracta de desenvolupar mecanismes per controlar com creixen i es divideixen les cèl·lules sense afectar altres processos. En aquest cas, l’experiment no va sortir bé i la cèl·lula va agafar aquesta forma inesperada i alhora tan maca. Tanmateix va servir per aprendre allò que no s’ha de fer», recorda. Com a premi gaudirà d’un viatge en helicòpter pel cel de Barcelona.

Aquest article va ser publicat en paper al número 35 de l’El·lipse que és la publicació mensual que s’edita des del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona amb la participació dels diferents centres que el conformen.

Us presentem el vídeo guanyador del concurs “Divulga la Recerca de la Marató” en el que Lluís Espinosa i Anna Bigas, del Grup de recerca en cèl·lules mare i càncer de l’IMIM, ens expliquen de forma entenedora la recerca que estan duent a terme. Aquest és un dels 31 projectes de recerca finançats gràcies als fons recaptats amb la Marató de TV3 de l’any 2004 dedicada al càncer i que ha contribuït a l’avenç en la investigació d’aquesta malaltia.

En aquesta càpsula els investigadors ens expliquen que l’objectiu de la seva recerca és trobar trets que diferenciïn les cèl·lules tumorals de les sanes per trobar teràpies específiques que puguin atacar només a les cèl·lules tumorals i evitar danyar la resta de l’organisme.

Amb la finalitat de fer arribar de forma entenedora a la societat els resultats de la recerca finançada, la Fundació la Marató de TV3 i Talència han creat aquest concurs per a estudiants de comunicació audiovisual, periodisme i comunicació científica. Han estat 13 capsules de 3 minuts de durada que han anat a concurs i 16 fora de concurs. D’aquestes capsules, 5 han estat fetes sobre projectes de recerca que es van atorgar a l’IMIM.

Una mirada al voltant d’una sala et diu que cada persona té lleugeres diferències en el seu aspecte físic. Aquestes diferències poden estar directament relacionades amb la composició individual de l’ADN de cada persona. De vegades, les mutacions en l’ADN causen canvis subtils en el funcionament d’una proteïna, però altres donen lloc a canvis en la forma en què una cèl·lula es comporta. Tothom adquireix alguns canvis en el seu ADN durant la seva vida. Aquests canvis ocorren de diferents maneres: alguns es produeixen en les cèl·lules del cos, però no passen als fills; altres errors es dónen en l’ADN de les cèl·lules que produeixen els òvuls i els espermatozous, aquests sí poden passar a la descendència.

Les variacions en l’ADN es denominen polimorfismes (literalment “moltes formes”) i molts d’aquests polimorfismes genètics són responsables de les diferències entre les persones com ara el cabell o el color d’ulls, però algunes variacions en els gens poden donar lloc a un major risc de malaltia. Un polimorfisme de nucleòtid únic (SNP) és un canvi genètic que afecta a un sol nucleòtid que pot ocórrer dins de la seqüència d’ADN d’una persona. Els SNPs, que representen al voltant del 90% de la variació genètica humana, es produeixen cada 100-300 bases al llarg dels 3 milions de bases del genoma humà. Aquests poden produir canvis físics en les persones.

Els científics al PRBB utiltizen una sèrie de tècniques que permeten comprendre millor com els SNPs poden predisposar als individus a la malaltia i fins i tot influir en la seva resposta als medicaments.