Lluís Grande, cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital del Mar, dirigeix el grup de recerca en càncer hepatobiliopancreàtic de l’IMIM-Institut de Recerca de l’Hospital del Mar.

Aquest grup treballa en dues grans línies amb les quals busquen solució a un problema clínic comú: com eliminar un tumor hepàtic minimitzant els riscos del pacient.

El tractament més efectiu per eliminar un tumor hepàtic és suprimir la part del fetge afectada. “El fetge està molt vascularitzat, i en tallar-ne un tros es pot perdre molta sang. Per tal d’evitar-ho, tanquem els vasos que porten la sang al fetge, fet que evita una pèrdua de sang massiva, però té com a conseqüència una isquèmia hepàtica de tan sols uns minuts, però amb grans repercussions”, explica el cirurgià. Quan la sang torna a circular pel fetge (el que s’anomena reperfusió), les substàncies nocives produïdes a conseqüència de la isquèmia van a parar a la circulació general i provoquen diferents alteracions. Una d’elles pot afectar la capacitat de regenaració del fetge, l’únic òrgan que pot arribar a assolir fins a un 90% del seu volum original.

Lesió per isquèmia-reperfisió

La primera línia de treball del grup es fa en col·laboració amb grups de l’IDIBAPS i de l’IIBB-CSIC. S’estudia l’efecte de la lesió per isquèmia-reperfusió (LIR) sobre l’organisme i sobre la regeneració del fetge. Per fer aquest estudi es revisen els marcadors moleculars de funcionament hepàtic, de regeneració, i d’inflamació sistèmica i local.

Un petit projecte derivat d’aquest és l’estudi de la repercussió de la LIR sobre la nidificació de cèl·lules mestastàtiques. “En molts casos en què operem el fetge, tractem tumors secundaris que provenen d’un altre teixit. En aquests casos hi ha cèl·lules tumorals circulant. Estudiem si la LIR afavoreix que aquestes cèl·lules s’acabin implantant a d’altres llocs i creïn noves metàstasis“, explica Grande. Els cirurgians ja redueixen l’efecte de la LIR a nivell clínic. “Fem servir una estratègia quirúrgica, el precondicionament isquèmic, que vam intrduir a Espanya fa uns vuit anys, i que consisteix en fer petites isquèmies seguides de reperfusions per preparar el fetge per suportar millor la isquèmia fina“, ressalta Grande.

Disseny i patent d’un electrode

La segona gran línia del grup, dirigida per Fernando Burdío, és l’aplicació de readiofreqüència amb dos objectius. El primer és fer trasseccions del fetge alhora que es coagulen els vasos sanguinis, per tal d’evitar la pèrdua de sang. El segon és practicar l’ablació del tumor. “Ja hem dissenyat i patentat un elèctrode per a la trassecció i coagulació i un altre per a l’ablació“, assegura el cap de grup.

L’aplicació del nou elèctrode de transsecció comporta una disminució significativa de la pèrdua de sang i del temps d’intervenció. D’aquesta manera s’eviten transfusions sanguínies durant i després de la cirurgia. Aquesta pràctica comporta una recuperació més ràpida del pacient i una reducció del cost hospitalari.

En el procés d’ablació, l’elèctrode arriba fins al tumor, que rep un corrent acompanyat de perfusió de salí. Aquest mètode té un efecte tèrmic que crema tumors de fins a tres centímetres de diàmetre i permet practicar ablacions més esfèriques i de major volum que les que permetén els altres elèctrodes comercials. En aquesta segona línia, el grup col·labora amb Neptury Systems i amb Medelec, una companyia suïssa que en desenvolupa els prototips. També hi cooperen la Universitat Politècnica de València, la Universitat de Saragossa i la Facultat de Veterinària de Bellaterra.